En un curs amb emergència educativa i davant la massificació d’aquesta etapa
S’inicia el curs per als centres de formació professional (FP) sense reforços COVID, amb retallades de plantilles docents en grans centres de Catalunya i amb una reforma curricular imposada que resta drets a l’alumnat, ja que buida de continguts laborals els currículums.
En declaracions recents el director general de Formació Professional Inicial i Ensenyaments de Règim Especial (FPIERE) del Departament d’Educació afirmava que les ràtios d’aquesta etapa no són tan importants com les mesures de seguretat, obviant que hi tenim les ràtios més elevades de l’Estat, que el sistema d’avaluació per unitats formatives (UF) incrementa substancialment el nombre d’alumnes, que el curs passat van quedar milers d’alumnes pendents de cursar mòduls i pràctiques a empreses i que les aules teòriques formen part del currículum obligatori amb ràtios de 30 alumnes.
El relat del “grup estable’”difós als mitjans i les recomanacions de grups a 20 alumnes no s’apliquen a l’FP i la ràtio passa a ser un “element secundari”.
Per primera vegada el curs s’inicia amb una pèrdua global d’alumnat respecte el curs anterior, principalment en educació primària, i per primera vegada també en l’FP es dona el major creixement d’alumnat del sistema educatiu, amb 2.420 alumnes matriculats de més respecte el curs anterior, a principis de setembre (1.000 alumnes més que el creixement en l’ESO): proporcionalment, pel nombre d’alumnat en cada etapa, suposa un augment molt significatiu i rellevant. Segons les previsions de matrícula, l’alumnat d’FP inicial (només grau mitjà (GM) i grau superior (GS) a inici de curs és de 128.208 alumnes, nombre que s’incrementarà les properes setmanes en uns 2.500 alumnes, seguint la tendència dels darrers cursos a causa de la matrícula oberta.
El Departament d’Educació davant aquest creixement ofereix només 1.752 places noves d’FP (incloent-hi els programes de formació i inserció, els Itineraris formatius específics, cicles de grau mitjà d’FP, de grau superior i cursos d’especialització), el que suposa un augment del dèficit estructural de places públiques que tenim a Catalunya.
En el darrer anuari publicat per la Fundació BCN FP (2017), l’Observatori de la capital detectava 3.551 preinscripcions a la pública sense places adjudicades.
L’augment de l’alumnat en aquesta etapa pot tenir diverses explicacions: l’augment demogràfic de la població en educació secundària, la destrucció dels llocs de treball i el retorn al sistema educatiu, i les expectatives creades per la milionària campanya “174 graus de futur”; però sense recursos públics associats per cobrir la demanda esperada i mantenint les taxes públiques dels cicles de grau superior des de les retallades del 2012.
La falta de previsió de l’Administració educativa per cobrir aquestes necessitats de la població jove provoca que l’alumnat hagi d’estudiar altres especialitats no desitjades, amb el perill d’abandonament escolar prematur: Espanya és el país amb major abandonament escolar prematur (AEP) de la UE27 amb un 17 %, i Catalunya s’ha situat els dos darrers cursos al 19 %, i arriba al 50 % en alguns cicles formatius de grau mitjà (CFGM), o bé pagar preus desorbitats en centres privats.
L’educació en línia privada ha absorbit els darrers anys l’increment d’alumnat d’FP i Catalunya s’ha situat com la comunitat autònoma capdavantera en aquesta modalitat autoritzant aquests centres, fomentant el negoci amb la formació de les persones i ofegant el creixement de l’Institut Obert de Catalunya (IOC), centre públic a distància (veure https://www.ccoo.cat/noticia/220515/ccoo-critica-el-departament-densenyament-per-ofegar-el-creixement-de-linstitut-obert-de-catalunya-ioc ). Per a CCOO és imprescindible la presència de l’FP als centres educatius per garantir la formació i la qualificació de les persones joves i garantir com a modalitat excepcional l’oferta a distància pública suficient a través de l’IOC per a aquelles persones que per motius personals o de distanciament no poden cursar-la presencialment.
Segons el mateix director general, la reforma curricular respon a que l’FP “es troba partida curricularment entre cicles convencionals i duals i suposa un greuge d’oportunitats per l’alumnat que no la cursa”. La realitat és que tot i el creixement, ja que és la comunitat autònoma amb més alumnat d’aquesta modalitat, només aplega un 7,4 % d’alumnat en GS, un 3,8 % d’alumnat en GM i un 1 % de les empreses hi participaven abans de la pandèmia. La situació de moltes empreses després del confinament de l’empresa és crítica i gens òptima per garantir les pràctiques obligatòries. Milers d’alumnes del curs passat tenen aquest mòdul pendent i cal veure com es podrà acollir nou alumnat en pràctiques o en formació dual. Una reforma, segons el conseller Bargalló en pla pilot d’un sol curs, que incrementa les hores obligatòries de pràctiques en molts cicles, elimina el mòdul Incorporació al món del treball, imprescindible en una crisi socioeconòmica, i no garanteix la igualtat de condicions de l’alumnat d’un mateix que es forma a l’empresa exercint les mateixes tasques; per tant va en detriment dels drets socials i laborals de l’alumnat més vulnerable.
Per tot plegat CCOO denunciem l’abandonament i el menysteniment de l’Administració educativa envers l’alumnat i el professorat de l’FP i tornem a reclamar un pla de xoc urgent per donar resposta a la situació actual amb mesures consensuades per lluitar contra la precarietat d’aquesta etapa, amb recursos COVID per als centres, l’increment de personal i de l’oferta, i recursos i dotacions en el marc de la renovació de l’acord d’FP del 1999.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 de setembre de 2020