Incrementa la precarietat i indefensió dels treballadors i treballadores estrangers en el primer semestre del 2020

L’estat de l’alarma amb motiu de la pandèmia ha comportat un increment del nombre de gestions i consultes a les oficines del CITE a Catalunya

Durant el primer semestre del 2020, i sota els efectes de l’estat d’alarma, des de les 33 oficines del CITE, Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya, distribuïdes arreu de Catalunya es van atendre 5.962 persones, que van realitzar 8.971 visites i plantejar 14.858 consultes.
Els efectes de la crisi sanitària, amb el tancament de les oficines i la realització de l’atenció de manera telemàtica, han comportat un increment de la feina realitzada -especialment pel que fa als tràmits telemàtics-, que es posa de manifest en un lleu increment del nombre de visites i de consultes, però també en una reducció del 10 % del nombre de persones ateses, per les dificultats per poder adreçar-se a les oficines durant el tancament.
Per nacionalitats, en primer lloc estan Colòmbia i Marroc, amb un 12,3 % del total, seguit d’Hondures (8,5 %), Perú (8,0 %), Veneçuela (7,5 %) i Bolívia (5,4 %). Tanmateix, prop del 60 % de les persones ateses són llatinoamericanes.
Pel que fa al gènere, la memòria semestral del CITE del 2020 constata que el 58 % de les persones ateses són dones, com a conseqüència de l’important presència de persones d’origen llatinoamericà i pel major pes de les dones entre les persones provinents d’aquests països: un 83% en el cas d’Hondures, el 66 % pel que fa a Veneçuela o el 64 %, si parlem de Colòmbia o Perú).
Augmenten les persones sense autorització administrativa per residir i treballar
La memòria, a més, mostra un increment important respecte l’any anterior de les persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’Estat espanyol, que arriba al 68,5 % del total. Això, en part és conseqüència de l’increment de noves arribades dels primer mesos de l’any, però també de l’existència d’una bossa de persones que no han pogut regularitzar la seva situació per les dificultats que genera un mercat de treball de baixa qualitat, atès que es requereix un contracte d’un any a jornada completa. Aquesta situació es pot veure agreujada per la situació actual i l’increment de l’atur, amb les persones que puguin caure en la irregularitat sobrevinguda. En aquest sentit, gairebé el 33 % de les consultes ateses tenen a veure amb temes relacionats amb les vies per regularitzar la seva situació administrativa: 23,7 % arrelament social, 8,4 % altres formes de regularització vinculades a la petició d’asil o protecció internacional i 0,7 % arrelament laboral. D’altra banda, s’observa que el 53,52 % de les persones ateses no treballa, més o menys el mateix que l’any 2019, però s’incrementen de manera important les que ho fan de manera irregular, que arriba al 70,2 %.
Molt treball de la llar irregular
El principal sector d’ocupació és el Treball de llar, que ocupa el 37,7 % de les persones que treballen, el 95,5 % dones. També és el primer sector pel que fa treball irregular, amb el 43,9 % del total de les persones que treballen de manera irregular. El segon sector és Altres serveis -que inclou la feina en residències de gent gran-, amb un 18,9 %, seguit de l’Hostaleria, amb un 11,2%.
Se segueix consolidant, com hem vist els darrers anys, el fet que la tipologia de la persona atesa al CITE és una dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular al sector del treball de la llar, amb el que això significa de situació precària, ja que se suma la precarietat i invisibilitat del sector a la que ja comporta per si mateixa la situació d’irregularitat administrativa. Aquesta precarietat s’ha vist agreujada encara més per la crisi sanitària generada per la pandèmia.
La crisi sanitària també ha posat de manifest sectors productius que s’han demostrat essencials per al manteniment de la nostra societat, molts d’ells amb una presència molt important de persones estrangeres, com és el cas del treball de la llar i les cures o les residències de gent gran. Molts d’aquests llocs estan ocupats per persones sense autorització administrativa, amb el que això comporta de vulneració de drets i d’explotació laboral.
És per això que és absolutament necessari que el Govern de l’Estat espanyol promogui mesures extraordinàries que permetin la regularització d’aquestes treballadores essencials sense autorització administrativa. Regularitzar-les no només permet donar resposta a necessitats estructurals de la nostra societat, com ho és la gestió de les cures. És, principalment, una qüestió de drets humans per garantir-los una vida digna.

Podeu veure el vídeo de la roda de premsa en aquest enllaç https://youtu.be/wbfSUOlBgFs

En aquest enllaç trobeu el document complert de la Memòria semestral.