Lamentem la mort de Paco Frutos, gran dirigent sindical i polític

Va ser secretari d’Organització de CCOO en la primera direcció després de la legalització del sindicat l’any 1977

Ahir, 26 de juliol del 2020, va morir de càncer Paco Frutos, gran dirigent sindical i polític. Nascut poc després d’acabar la Guerra Civil Espanyola (1939), de jove va entrar en contacte amb CCOO, sent empresonat durant el franquisme; en la primera direcció després de la legalització del sindicat l’any 1977 va ser secretari d’Organització de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC), a la qual representava a l’Assemblea de Catalunya el 1973, quan també va ser detingut. A més de l’activitat sindical, Paco Frutos va contribuir a defensar els interessos de la classe treballadora des de la política: va formar part del PSUC des del 1963 i entre el 1998 i el 2009 va ser secretari general del PCE, substituint Julio Anguita.

Des d’aquest espai lamentem la seva mort i expressem el condol de CCOO a la seva família i amistats, tot adjuntant una biografia:

Francesc Frutos Gras (Calella, 1939-2020)

Pagès, obrer, dirigent sindical i polític. L’any 1962, coincidint amb el seu servei militar va entrar en contacte amb simpatitzants del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Va ser l’any 1966 quan va iniciar la seva participació en les Comissions Obreres, amb motiu de les eleccions sindicals convocades pel Sindicat Vertical, a l’empresa SAFA de Blanes. Formà part del nucli de persones que van crear la Comissió Obrera de la comarca del Maresme, des d’on va iniciar la seva participació en la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. L’any 1969 va ser acomiadat de SAFA per l’intent d’elaborar una plataforma reivindicativa davant la direcció de l’empresa. Des de fora de l’empresa va animar l’organització dels treballadors de SAFA, els quals van mostrar la seva solidaritat amb fets com el de la mort, el 1970, dels treballadors de la construcció a Granada. Això va comportar l’acomiadament dels treballadors més destacats de SAFA que van rebre ajuts solidaris recollits a la seva comarca. Aquesta activitat va propiciar la detenció de Francesc Frutos i la seva estada a la presó de Girona en espera del judici del Tribunal de Orden Público, del qual finalment va sortir absolt. Des de principis de la dècada dels anys setanta la seva activitat sindical i política el va situar com representant, juntament amb Alfredo Clemente Conte, de les Comissions Obreres en la recent constituïda Assemblea de Catalunya. Va ser un dels 113 detinguts, el 28 d’octubre del 1973, d’aquesta plataforma unitària de l’antifranquisme català. Aquesta caiguda no va tenir conseqüències judicials, i a partir de llavors es va dedicar plenament a les tasques sindicals, sent també membre de la direcció del Partit Socialista Unificat de Catalunya. Va ser escollit diputat al Parlament de Catalunya a les primeres eleccions autonòmiques (1980) i posteriorment, després del V Congrés del PSUC, va ser secretari general d’aquest partit entre 1981 i 1982. Posteriorment va traslladar-se Madrid, on va desenvolupar la seva activitat política, al costat de Gerardo Iglesias, secretari general del Partido Comunista de España entre 1982 i 1988, participant en la creació de la coalició Izquierda Unida, on va passar a formar part dels seus òrgans de direcció. El 1993, va ser elegit diputat al Congrés i renovaria la seva acta de diputat el 1996. Va ser el 1998 quan va ser elegit secretari general del PCE en el XV Congrés del partit i va estar al capdavant d’IU en substitució de Julio Anguita. Tot i que el 2003 va deixar el seu escó al Congrés dels Diputats, el juny del 2005 va ser reelegit secretari general del PCE.

Font: Fundació Cipriano García – Arxiu Històric de CCOO de Catalunya, Col·lecció Biografies Obreres: fonts orals i militància sindical (1939-1978), Barcelona, 1999

https://twitter.com/ccoocatalunya/status/1287452798699929603