El sindicat de la nova normalitat

Article d’opinió de Raül González, responsable de Comunicació de CCOO al Vallès Oriental, Maresme i Osona

L’any
2020 no ha suposat només un canvi de dècada. La pandèmia que patim a escala mundial ha trastocat la nostra societat, la nostra forma de viure, de conviure,
i ens ha obligat a canviar els nostres hàbits, les nostres relacions i la forma
en què treballem. Per a CCOO, la COVID-19 no ha estat tampoc aliena i ens ha
fet replantejar de dalt a baix la nostra manera d’organitzar-nos per no perdre
allò que sempre ens ha caracteritzat i que aquest virus posava en perill: la
proximitat amb les persones.

Un
cop es va establir l’estat d’alarma, que parava en sec la pràctica totalitat de
l’activitat al país, CCOO va actuar sense dilació i, en una carrera
contrarellotge, cosa a la qual aquest sindicat estem més que acostumats per la
nostra capacitat d’adaptació heretada de la idiosincràsia de la nostra
activitat, va posar en marxa el seu engranatge per, en temps rècord,  donar resposta a totes aquelles persones que
es van trobar en situació d’urgència per la crisi de la COVID-19. I la resposta
va ser prou contundent: fins avui CCOO ha atès més de 700.000 persones a tot
Catalunya. D’aquestes, 32.000 persones afectades per un ERTO han estat ateses
per CCOO al Vallès Oriental, Maresme i Osona, 
950 persones ateses presencialment i 225 al nostre Gabinet Tècnic
Jurídic, així com 34.575 ateses per nosaltres d’una manera o d’una altra. Però
també hem signat plans de reconstrucció per la via de la concertació que
donaran servei a més de 700.000 habitants de manera directa, i negociem plans
per a 550.000 persones més.

Uns
dels serveis que CCOO va engegar, al cap de pocs dies de decretar-se l’estat
d’alarma, va ser el d’assessorament telemàtic, l’únic d’aquestes
característiques posat a disposició de la classe treballadora, que, de manera
gratuïta, donava resposta a l’allau de dubtes a les quals s’enfrontaven les
persones afectades directament o indirectament pel coronavirus: des de les
afectacions pels ERTO fins a les mesures de seguretat per prevenir el contagi. En
definitiva, que hi hagi algú a l’altre costat del telèfon disposat a fer el més
senzill i, alhora, el més transcendental: escoltar.

Aquest
servei d’assessorament telemàtic ha atès al llarg d’aquests mesos gairebé
17.000 persones a tot Catalunya, de les quals, prop de 1.400 són del conjunt de
les comarques de Vallès Oriental, Maresme i Osona. Aquestes xifres no fan més
que confirmar que aquest servei ha vingut per quedar-se, atès que, tot i que la
nova normalitat ja permet reprendre la nostra activitat als nostres locals,
la via telemàtica no fa sinó reforçar la nostra prioritat d’apropar el sindicat
a les persones i les persones al sindicat.

Però
la nostra adaptació a la nova normalitat no s’acaba aquí. Sí, hem tornat a
obrir els nostres locals. Però també abracem el teletreball com una alternativa
que ha demostrat amb escreix que és tan vàlida com el treball presencial,
solucionant els problemes de mobilitat que encara es poden produir i permetent
una flexibilitat horària que faciliti una millor conciliació familiar. Sembla
que, malauradament,  ha calgut una
pandèmia per realçar el valor d’aquesta via de treball, que esperem que també hagi
arribat per quedar-se. Això sí, no de qualsevol manera. El teletreball ha
d’estar regulat per evitar possibles abusos i pèrdua de drets respecte del
treball presencial. Treballar des de casa no significa estendre la jornada
indefinidament sense poder separar-la de la vida familiar. A més, les empreses han de proporcionar certs elements, com la
formació o l’adequació dels equips emprats perquè la transició al
teletreball no suposi un pas enrere i sí una alternativa a tenir en compte.

Així, CCOO mira el futur
amb els mateixos ulls amb els quals va mirar el passat: aquells que van fer al
nostre sindicat reinventar-se una vegada i una altra per anar en consonància
amb els canvis que es produeixen a la nostra societat, en els bons moments, però
també en els dolents. Perquè de tots ells, se n’aprèn. Perquè tots ells ens fan
créixer. En l’antiga normalitat, en la nova normalitat i en la que estigui per
arribar: allà hi serà CCOO.