Prop de 900 respostes a l’enquesta del personal docent i investigador (PDI) de la Universitat de Barcelona (UB)
Com la majoria de treballadors i treballadores del nostre país al llarg del temps de confinament per coronavirus, el professorat de la Universitat de Barcelona (UB) ha hagut de treballar a casa i no sempre en les millors condicions d’espai, dotació tècnica i disponibilitat de temps, i a més a més, amb poques directrius metodològiques. Així és com s’ha desenvolupat l’activitat habitual de docència, investigació i gestió que realitza habitualment el personal docent i investigador (PDI). Davant d’aquesta situació d’aïllament domiciliari i amb escasses notícies sobre activitats i estats d’ànim, CCOO ha considerat imprescindible conèixer de forma clara la percepció del PDI de la UB sobre les seves condicions de treball, estat d’ànim i inquietuds davant el futur pròxim: l’enquesta realitzada ens mostra un quadre preocupant sobre la nostra situació i la de la UB, així com sobre el futur pròxim.
L’enquesta ha obtingut 875 respostes, és a dir el 15,5 % dels 5.652 professors i investigadors de la UB. A continuació s’exposen els principals resultats extrets de l’explotació de l’enquesta i amb el suport de les principals dades que es mostren als gràfics i taules de l’annex.
Entre els aspectes més rellevants de l’enquesta s’ha preguntat sobre les connexions informàtiques, la modificació forçada de l’horari de treball, la compatibilització amb la conciliació familiar per la cura de fills i filles i personal depenent, l’augment del temps dedicat a la docència i reducció del temps dedicat a la recerca, l’afectació psicològica (augment d’ansietat, trastorns de son, nerviosisme, irritabilitat, decaïment o tristesa) i per la preocupació laboral a la UB.
Atenció especial mereix el col·lectiu de professorat associat, que cobreix una part important de la docència amb condicions d’horari dependents d’altres activitats laborals externes, i amb remuneració molt precària a la UB. Més del 75 % d’aquest col·lectiu que ha modificat el seu horari ho ha fet per necessitat i, a sobre, més del 76 % ha hagut d’augmentar la seva dedicació docent.
Davant de totes les problemàtiques que han afectat al PDI, el qual ha hagut de realitzar un sobreesforç durant el confinament i desconfinament, com corresponia a una situació d’emergència, i atès el risc que una part de la docència del proper curs s’hagi de fer amb mitjans telemàtics, la Secció Sindical de CCOO-UB considera que:
– L’aprenentatge en proximitat té molts aspectes insubstituïbles, que són l’essència de la universitat i cal regular el més aviat la possible tornada a la presencialitat, total o parcial, amb garanties per a professorat i estudiants.
– El desenvolupament d’aquest tipus de docència requereix unes mínimes condicions que permetin aconseguir uns estàndards de qualitat propis de la UB i, al mateix temps, una mínima qualitat de vida del PDI, i fer-ho compatible amb la conciliació familiar.
– Les actuals mancances de la UB estan determinades en gran mesura pel tracte financer rebut pels successius governs de la Generalitat durant els darrers 10 anys, que ara haurien de revertir-se.
– Proporcionar al PDI els mitjans materials necessaris, tant per treballar a distància com per a dur a terme les seves tasques docents de forma.
– Habilitar una dotació de finançament específica pels departaments i seccions per adquirir programari de docència i avaluació virtual.
Annex “Resultats enquesta CCOO al PDI UB i demanda de solucions. 06/2020”:
https://www.ccoo.cat/pdf_documents/2020/educacio_annex_enquesta_UB.pdf
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de juny de 2020