Aquest article s'ha publicat al número 54 de la revista 'Treballadora', l'abril del 2020

Dones del món rural: crisi sobre crisi


Foto Al món rural el treball de les dones ha estat i és moltes vegades invisible, tant el de les que es dediquen directament al sector primari com el de les que pertanyen a altres sectors d’activitat. Passa el mateix amb el treball no remunerat, que supleix la manca o l’escassetat de serveis públics, especialment els referents a la cura i l’atenció a les persones dependents. En llocs on la població està molt envellida, aquestes feines, quan esdevenen remunerades fora de l’economia informal, molts cops són la sortida al mercat laboral assalariat i, tot i ser precàries, són la manera d’obtenir uns ingressos que assegurin una autonomia econòmica actual i futura.

Si penso en les dones que conec que viuen al món rural, observo que una de les millors sortides laborals que tenen és dedicar-se a feines a l’Administració pública o a l’educació i la sanitat, per exemple. Ara bé, per poder aconseguir la formació necessària han hagut de marxar a estudiar fora de casa o, fins i tot, del territori. En altres casos han passat de treballar a les fàbriques, ara tancades fruit de la deslocalització, com les tèxtils d’Alfarràs, al Segrià nord, per exemple, o les de components per a l’automòbil, com FICOSA o LEAR, que es van instal·lar a la Segarra, prop de la Panadella, aprofitant els baixos salaris del Conveni del metall de la província de Lleida.

Moltes s’han hagut de buscar la vida a l’hostaleria i la restauració, el petit comerç, l’atenció domiciliària a persones grans, les feines de temporada, com la dels magatzems de fruita, o, en el millor dels casos, creant negocis de turisme rural. Ara, amb la crisi sanitària provocada per la COVID-19 moltes han passat a ser treballadores essencials, però mantenint la precarietat, i d’altres no poden treballar i són a casa novament, ocupant-se, en exclusiva, de les criatures i de les cures.

Mentrestant els diaris i els webs es fan ressò d’estudis que, sense cap perspectiva de gènere, avancen que el sector primari, el productiu i masculí, farà més lleugera la crisi a les comarques de Ponent. En teniu una mostra clicant aquí. No sortim del bucle de la segregació i de la divisió sexual del treball. Per això cal donar visibilitat i representativitat a les dones treballadores del món rural, i cal, també, que s’empoderin, siguin del sector que siguin. Així mateix, s’han d’anar implementant les demandes i les propostes llargament reivindicades i passar als fets, amb inversions públiques i polítiques de desenvolupament rural que tinguin en compte l’impacte de gènere.

Uns deixem uns enllaços per si voleu llegir més sobre aquesta qüestió:
Imma Romeo Mallafré
Secretària de les Dones, Cooperació, Moviments Socials i Diversitats de CCOO de les Terres de Lleida


Llegeix la revista Treballadora número 54, de l'abril de 2020, amb aquest article i molts més!

05/05/2020

 

La teva privacitat és important

Utilitzem galetes (cookies) pròpies i de tercers per analitzar el web, permetre el funcionament d’un xat, donar suport i resoldre dubtes dels usuaris, personalitzar les opcions de navegació per a la nostra web i oferir la possibilitat de compartir i d’interactuar amb les xarxes socials. Mitjançant l’acceptació d’aquesta informació, se n’accepta expressament l’ús. En tot cas, es pot obtenir més informació sobre la nostra política de galetes o saber com deshabilitar-les o desactivar-les amb la informació que es mostra aquí.