L’aprovació dels pressupostos catalans comporta un avenç necessari, que supera el bloqueig dels comptes públics, amb pressupostos prorrogats des del 2017, però que requerirà de recursos addicionals per fer front a l’emergència social i sanitària
Uns nous pressupostos que no es podien ajornar
Per a CCOO de Catalunya l’aprovació dels pressupostos del 2020 suposa un pas necessari que permet l’accés a un increment de la despesa de 3.000 milions, dels quals 900 es destinen a Salut. Tot i correspondre’s amb un escenari anterior, que té ben poc a veure amb l’actual emergència sanitària i social, permet superar així les limitacions de les pròrrogues dels pressupostos del 2017 i introdueix algunes millores que s’han de destacar:
– Milloren la recaptació amb un marc fiscal més progressiu i just. Aquest marc, que continua sent deficitari en relació amb el nostre entorn europeu, haurà de ser revisat i ampliat però, davant les necessitats que es deriven de la situació actual.
– Orienten, tot i que de manera limitada, la centralitat d’uns serveis públics què, després d’una llarga etapa de privatitzacions i retallades, avui reclamen dotacions extraordinàries per garantir la seguretat i la qualitat de vida de la població.
– Inclouen un tímid però insuficient avenç en la política industrial que necessita avui d’inversions per fer front als reptes tecnològics del model productiu i per garantir l’estabilitat del teixit empresarial i de l’ocupació industrial.
– La conversió de l’Institut Català de Finances en una entitat de crèdit públic pot tenir un paper rellevant, especialment en aquests moments, però s’ha de garantir que faciliti la irrigació de l’economia real, donant suport als sectors més perjudicats, com els serveis.
– Les inversions en l’àmbit educatiu i sanitari no permetran superar el dèficit que s’ha fet palès de professionals i que requerirà de transferències específiques. La reducció de les taxes universitàries, la retirada de mòduls escolar, l’ampliació del finançament de les escoles bressol i l’ampliació de les beques menjador comporten millores importants.
– En l’àmbit del mercat laboral i de la lluita contra la sinistralitat i la precarietat, el nombre de places addicionals de personal d’inspecció és rellevant però insuficient, molt especialment en la situació actual d’ERTO i d’acomiadaments irregulars.
– Pel que fa les polítiques socials, la millora de la dotació de la renda garantida de ciutadania suposa un pas endavant, però que reclama una dotació excepcional per ampliar la seva cobertura i garantir el seu caràcter universal. Aquesta limitació és extensiva a l’àmbit de la dependència, del servei d’atenció domiciliària i de migració que necessita un canvi d’estratègia en la gestió pública dels serveis essencials per a les persones.
– La política d’habitatge, tot i la millora significativa difícilment podrà satisfer la demanda existent davant el tensionament de la renda disponible de les llars que s’enfronten ja, en molts casos, a situacions d’insolvència. En aquest àmbit son inajornables polítiques de suport a les famílies per garantir l’equitat i la cohesió social.
– S’ha de considerar positivament l’increment en el finançament del transport públic, la millora de la inversió en el cicle de l’aigua o les polítiques de promoció del vehicle elèctric en el marc d’una transició verda que també queda reflectida en l’estructura d’ingressos fiscals.
– Una altra novetat destacable és la translació de la perspectiva feminista als pressupostos, mitjançant una anàlisi específica i el desenvolupament d’una proposta metodològica que facilitarà la incorporació del impacte de gènere als pressupostos 2021.
Uns pressupostos que s’hauran d’actualitzar en el marc del diàleg social
Catalunya necessitava urgentment uns pressupostos tot i que, com en el cas dels comptes públics per al 2020, es corresponen amb un context socioeconòmic molt diferent al qual hem de fer front en aquests moments. L’horitzó immediat de l’emergència social i sanitària i de l’incipient represa econòmica, requeriran d’una despesa extraordinària i d’una inversió pública molt superiors. L’augment de la despesa i la previsible minva en la recaptació comportaran un increment del deute que precisarà de transferències extraordinàries i de més flexibilitat pel que fa el dèficit pressupostari. Els pressupostos 2020 neixen per tant amb la necessitat urgent de ser adaptats a un canvi d’escenari, i aquesta modificació s’haurà de fer mitjançant un ampli consens de país. Aquest consens s’ha d’articular en l’àmbit de les institucions, del Parlament de Catalunya, però també en el marc del diàleg social. CCOO de Catalunya conjuntament amb UGT ha reclamat la constitució urgent d’una taula amb les organitzacions sindicals i patronals més representatives, que ha d’intervenir en la definició de les modificacions pressupostàries que reclama l’emergència sanitària i social, però que, al mateix temps, posi els fonaments i disposi els recursos per a la represa econòmica. La centralitat dels serveis públics i del món del treball a l’hora de fer front al repte col·lectiu que enfrontem, exigeix una visió àmplia i propera al teixit social i productiu, que no serà efectiva ni sostenible si no s’escolta la veu dels treballadors i treballadores.