Crisi del coronavirus: Primer salvar vides, després salvar llocs de treball
CCOO de Catalunya considera que el paquet de mesures aprovat pel Govern contra els efectes econòmics i socials de la crisi del coronavirus, va en la bona direcció i suposa un enorme esforç de recursos públics. CCOO requereix la corresponsabilitat de les empreses per protegir la vida de les persones i preservar els llocs de treball
Tot i això, pensem que s’ha de completar per protegir els col·lectius més vulnerables com empleades de la llar, que estan desprotegides tant en termes de salut com d’extinció de contracte, i persones assalariades precàries o a temps parcial que estan en situació de desocupació…
La prioritat absoluta en aquest moment és que es freni l’expansió del virus i que es recuperin les persones afectades. Per això prioritzem la demanda de millors mesures i protocols de prevenció dels contagis per a totes les treballadores i tots els treballadors que presten els serveis bàsics. En l’àmbit laboral les prioritats són evitar acomiadaments, garantir rendes als que es vegin afectades per la crisi.
La caiguda de l’activitat econòmica no té precedents, però la seva durada i intensitat dependrà de la contenció del procés de contagi del COVID-19. CCOO de Catalunya no ha dubtat en cap moment de la necessitat d’atendre les instruccions de les autoritats sanitàries, i de fer complir la normativa de prevenció de riscos laborals.
CCOO considera que Espanya, en el marc de la UE, ha d’evitar que aquesta crisi sanitària provoqui una greu crisi de demanda que s’estengui més enllà de l’efecte paralització de l’activitat que comporten les mesures de control sanitari. Encara és possible que sigui una crisi curta i no una de cicle llarg que torni a colpejar a la classe treballadora, que encara no havia recuperat els nivells salarials ni els d’ocupació després de l’anterior recessió. La situació serà molt dura però ho hauria de ser de forma conjuntural, per això considerem que totes les polítiques públiques han d’estar orientades a evitar conseqüències irreversibles.
CCOO creu que hi ha d’haver dues fases en la política econòmica, laboral i social de govern: una de amortiment i una altra de recuperació. Les mesures que es van consensuar amb CEOE i CEPYME i es van plantejar al govern espanyol anaven en aquest sentit.
El paquet de mesures aprovat avui en Consell de Ministres respon en bona part a les nostres demandes i, per tant, la nostra valoració és positiva.
Destaquem les mesures per mantenir l’ocupació, evitant la finalització anticipada d’ocupacions temporals o l’extinció de contractes estables, temporals o en període de prova, entre d’altres, que tenen una especial incidència entre la població jove la qual suporta en major mesura la precarietat en l’ocupació.
Una de les demandes més estratègiques que va fer CCOO i que s’ha recollit, és un sistema que faciliti les suspensions o reduccions de jornada a través d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) per evitar acomiadaments, amb efectes retroactius. Sempre hem insistit al govern que les mesures havien d’incloure les persones més vulnerables, com són les que no tenen els períodes de cotització suficients per assolir la prestació d’atur, i garantir la recuperació futura de el dret a la prestació d’atur per a les treballadores i treballadors afectats per aquests expedients.
A falta de conèixer el detall del reial decret, CCOO està observant una proliferació enorme d’ERTO. Cal l’esforç públic, sens dubte, però també cal saber quina serà l’aportació dels beneficis i importants reserves empresarials, sobretot de les grans companyies, en aquests ERTO. O si els sectors on les vendes es poden recuperar al llarg de l’any participaran en la mateixes condicions que les empreses més afectades o les pimes. En l’assumpció dels ERTO com causats per força major, s’exclouen els períodes de consulta pel que serà l’Administració la que hagi de vetllar per la causalitat.
Instem que es vinculin les mesures de flexibilitat interna a la prohibició d’altres mecanismes d’ajust com acomiadaments o no renovació de contractes temporals. I si s’allargués aquesta situació durant més d’un mes, cosa que òbviament no desitgem, demanem que es vinculi qualsevol benefici de recursos públics a les empreses amb la limitació o eliminació del repartiment de dividends o amb el pagament de bonus al seu personal directiu i executiu.
Hem sol·licitat mesures que afavoreixin els treballadors i treballadores que es vegin en la necessitat de tenir cura de persones dependents -com a conseqüència de la paralització d’algunes activitats-, facilitant la conciliació i coresponsabilitat, l’adaptació de jornada o una prestació econòmica mentre duri la contingència. En aquest sentit, el reial decret de Govern conté avenços i es deixa altres mesures que els sindicats seguiran sol·licitant.
És fonamental, en aquesta conjuntura, protegir els col·lectius més vulnerables com ara les empleades de la llar, que estan desprotegides tant en termes de salut com d’extinció de contracte, sense poder percebre cap prestació; la població de nacionalitat estrangera, que poden veure com perden el seu permís de residència per l’extinció dels seus contractes, de manera que cal protegir-los i seguir mantenint els sistemes d’asil i ajuda humanitària, sense paralitzar; les persones treballadores que s’empren per obra i servei, que veuen com són extingits els seus contractes davant la parada de producció de les empreses; els treballadors i treballadores que s’empren per mitjà d’una agència de treball temporal o d’una empresa multiserveis, per tal d’assegurar-los prestacions per desocupació i l’ocupació quan acabi aquesta conjuntura. De la mateixa manera, aquestes mesures s’haurien d’aplicar als temporers de l’agricultura de la indústria agroalimentària, i els treballadors i treballadores de temporada de l’hostaleria i la restauració, que veuran perduts els seus llocs de treball.
CCOO instem al govern espanyol a que vinculi les ajudes a les empreses al manteniment de l’ocupació durant aquesta crisi, i actuï contra les que aprofitin aquesta circumstància per implementar ERO o acomiadaments, cosa que seria il·legal.
Les mesures adoptades han de comptar amb agilitat en els seus procediments, amb la deguda coordinació entre el SEPE i el SOC que agilitzi la tramitació d’expedients, i amb les màximes garanties en la seva aplicació. Cal exigir corresponsabilitat a les empreses, sostenint l’ocupació. Aquesta corresponsabilitat volem fer-la extensiva al conjunt d’Administracions Públiques. Instem que no se suspenguin contractes públics ja pressupostats que les empreses concessionàries utilitzen per justificar expedients per força major que bé podrien haver-se evitat mitjançant permisos retribuïts, alliberant recursos perquè els Serveis d’Ocupació reforcin la protecció dels col·lectius més vulnerables.
CCOO és conscient de la necessitat de liquiditat de les empreses perquè s’han enfrontar a un desplaçament temporal de la seva tresoreria. Creiem que n’hi ha que disposen d’excedents financers per assumir aquesta situació i, en altres casos, caldria adoptar mesures excepcionals d’ajornament o exoneració en matèria tributària o cotitzacions socials, però sempre de forma selectiva i vinculada al manteniment de l’ocupació. El sistema financer privat hauria d’habilitar línies de crèdit extraordinàries sense repercutir costos addicionals i sense descartar establir legalment aquesta obligació.
La necessitat de liquiditat no és exclusiva de les empreses. Moltes de les famílies amb tots els membres a l’atur, o les que pateixin les retallades salarials a hores d’ara continuen havent d’abonar quotes hipotecàries, lloguers i subministraments bàsics. Per a ambdues organitzacions, haurien de establir moratòries, exempcions o prorratejos d’aquests pagaments per a les persones afectades per aquesta crisi en els pròxims tres mesos, com a mínim. A Itàlia s’ha prorratejat el pagament durant 24 propers mesos.
CCOO sabem que el cost d’aquestes mesures, les adoptades pel Govern i les restants que demanem, és sens dubte alt. Però la situació és absolutament excepcional i això requereix mesures extraordinàries. Creiem que aquest esforç col·lectiu, finançat amb crèdits pressupostaris extraordinaris que no afectin a la senda de dèficit, és la millor manera de rellançar l’activitat.
Hi ha exemples d’altres països que estan adoptant mesures pertinents. El cas danès és il·lustratiu: tres mesos de compensació a les empreses privades amb risc de pèrdua d’ocupació pel coronavirus, en un 75% de el cost salarial, assumint aquestes el 25% restant i les i els treballadors contribuint amb una part de la seva jornada vacances (5 dies). Creiem que és un model a considerar perquè sostenir ocupació i rendes és l’eix clau per enfrontar la crisi de demanda que plana sobre el país si no es prenen les mesures amb la intensitat i rapidesa adequades.
Un cop més, agraïm profundament la tasca essencial de totes les treballadores i treballadors que estan sostenint el país en aquests moments crucials i, per descomptat, estem vigilants perquè facin la seva feina aquests dies aplicant totes les mesures de protecció i complint els protocols de vigilància de la salut.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 17 de març de 2020