CCOO de Catalunya valora positivament el nou Decret Llei de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, aprovat el 23 de desembre

El sindicat considera que hi ha molta feina a fer, però sens dubte el decret és un avenç molt important

El passat mes de juny de 2019, els sindicats CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya vam valorar positivament la iniciativa de la Generalitat de Catalunya, d’impulsar un Decret llei de mesures urgents de contenció de preus als contractes de lloguer d’habitatge. Aleshores, vam exposar també, que aquest decret presentava limitacions importants i que patia la manca de mecanismes i instruments efectius per garantir a la classe treballadora i a les famílies en situació vulnerable, l’accés ple a un habitatge digne i adequat amb un lloguer assequible. I vam fer les consideracions oportunes per proposar una revisió i millora del document.

Avui posem en valor l’esforç realitzat per atendre les demandes i consideracions de totes les organitzacions i entitats que lluitem en defensa del dret a l’habitatge, el que ha donat com a resultat aquest nou Decret Llei 17/2019 del 23 de desembre, que representa un important avenç amb millores substancials respecte a l’anterior.

Entre el més destacat, i que valorem de manera positiva trobem una proposta encaminada a protegir la funció social de l’habitatge, ja que contempla:

1. L’obligació per als grans propietaris de fer lloguers socials a persones en situació de vulnerabilitat o exclusió social.
2. L’ampliació del concepte de “gran propietari” a tot aquell que tingui més de 15 habitatges, més enllà dels fons de capital de risc i d’utilització d’actius, incloent ara a les persones físiques.
3. Que les administracions competents puguin declarar l’incompliment de la funció social de la propietat dels habitatges.
4. Que es pugui demanar la creació de consorcis i oficines per a la gestió conjunta de funcions i serveis vinculats a l’habitatge.
5. Una nova qualificació del nou habitatge protegit, regulat i públic.
6. Que els habitatges de protecció oficial se subjectin a un preu de venda determinat calculat de manera més objectiva.
7. Que s’augmenti el percentatge d’habitatge protegit, i es reconsiderin les qualificacions de sòl d’habitatge de protecció pública.
8. Que ha de constar l’índex de referència de preus de lloguer aplicable a l’habitatge en el contracte de lloguer.

Al mateix temps, aportem algunes consideracions de millora i per continuar treballant:

1. La proposta de lloguer social hauria de ser exigible mentre la família es trobi en situació vulnerable i/o d’exclusió social, o fins que l’Administració Pública competent li hagi donat una alternativa digna, descartant el límit de 3 anys. Hem de considerar uns altres factors que incideixen en l’exclusió social i residencial, com l’atur, la precarietat laboral i l’augment de la desigualtat. Actualment, d’acord amb dades dels principals portals immobiliaris i la enquesta de estructura salarial de l’IDESCAT, basant-nos en la regla del 30%: 9 de cada 10 treballadors/es de Catalunya no es poden permetre accedir a l’oferta d’habitatge de lloguer a Barcelona i al mateix temps, mantenir unes condicions de vida digne. Cal continuar insistint en la derogació de la reforma laboral, l’increment de l’SMI, i les polítiques actives d’ocupació.

2. L’índex de referència de preus no ha d’estar basat en les dades dels contractes de lloguer, ja que això implica seguir sota la base dels preus de mercat liberalitzat. S’ha de construir un índex de preus basat en més factors socioeconòmics, més enllà de l’oferta i la demanda, com l’IPC, el salari mitjà i/o el salari més freqüent, el cost de la vida, etc., per assegurar que la classe treballadora no destini més del 30 % dels seus ingressos en la despesa d’habitatge, per tal de garantir a la societat unes condicions de vida digna.

3. Manca una proposta contundent per regular el mercat immobiliari, per evitar l’especulació financera i el capital fictici que genera bombolles i crisis profundes. És necessari i urgent considerar que si no es regulen les condicions de competència no es poden garantir drets socials i, per tant, no es pot garantir ni el benestar ni l’estabilitat de la nostra societat.

4. Cal una nova llei de l’habitatge que compleixi àmpliament la seva funció social i deixi de ser una inversió especulativa.

5. Cal un nou Pacte Nacional per l’habitatge, que contempli noves polítiques, mecanismes i instruments per garantir l’accés a l’habitatge i la disminució de la desigualtat i la precarietat, tenint en compte que l’habitatge és una necessitat bàsica de l’ésser humà i que com a tal, ha d’estar considerada com un pilar fonamental de l’Estat de Benestar Social.