Concentració de sindicalistes de CCOO a la inauguració del curs universitari, el divendres 6 de setembre

El sindicat fa una crida a combinar la mobilització i l’acció institucional per exigir al Govern de la Generalitat i als equips rectorals de les diferents universitats un pla de millora del finançament i de les condicions laborals, amb mesures i terminis concrets. Per això es convoca concentració en el marc de la inauguració del curs universitari, el proper divendres 6 de setembre, a les 11.30 hores al Campus del Parc de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra ( carrer Ramon Trias Fargas, 25. Barcelona).

La universitat pública catalana es continua trobant en una greu situació arran de l’inici de les retallades, amb una inacceptable reducció del finançament, una pèrdua d’autonomia, una degradació de les plantilles de PAS i PDI i de les seves condicions laborals, i un increment de les dificultats per accedir a estudiar a la Universitat a les classes populars del nostre país.

Res de nou que no haguem denunciant des de fa anys, amb cert desinterès dels rectorats, amb una estratègia de no fer massa soroll,… no sigui què… que ens castiguin?

Malauradament hem arribat a un punt crític, tal com assenyalen multitud d’informes i particularment el manifest de 17 de juliol de l’ACUP (rectors i rectores, i presidents i presidentes dels Consells Socials de les universitats públiques de Catalunya). Molts dels punts recollits en el manifest de l’ACUP coincideixen amb els que des de CCOO Universitats hem denunciat des de fa anys.

Alguns dels aspectes més rellevants de la situació actual:

– Manca de finançament, que parcialment es va pal•liar amb un increment desorbitat dels preus de les matrícules que paga l’estudiantat i les seves famílies, i que se situen entre les més altes del conjunt de l’estat. Les retallades de més d’un 20% del finançament per part de la Generalitat està molt lluny d’estar revertit. Així mateix el govern incompleix els acords del Parlament per rebaixar en un 30% els preus dels graus, i perpetua una situació de discriminació per la gent treballadora que tothom sap que no es compensa amb l’increment de beques.

– Degradació de les plantilles des de diferents vessants, amb una edat mitjana al voltat dels 55 anys i que arriba en el cas de PDI funcionari als 60 anys. Alhora s’ha produït la substitució de personal permanent per temporal, amb efectes com la pèrdua de grups d’investigació potents per manca d’investigadors principal i la precarietat i incertesa de molt jovent,.. i no tant jovent, que assumeixen tasques estructurals no reconegudes i sense cap pla d’estabilització de la plantilla necessària.

Entre aquests col•lectius es destacable pel seu gran número la situació del professorat associat, i del Personal Investigador en Formació (PIF), en unes condicions que no haurien de ser acceptables en cap universitat de prestigi i qualitat.

No es pot permetre continuar contractant professorat associat per hores, sense reconèixer l’antiguitat, ni les limitacions legals a l’encadenament de contractes temporals, més quan en molts casos aquest professorat desenvolupa tasques de docència estructurals i fins i tot de recerca.

En particular, per la novetat que suposa l’aprovació de l’Estatut del Personal Investigador en Formació i la desigual aplicació que s’està portant a terme, CCOO defensem

– Que la retribució ha de garantir-se a tot el personal investigador, independentment del finançament extern que pugui rebre l’entitat contractant.

– Que el contracte, quan s’hagués concertat per una durada inferior a quatre anys, es considerarà prorrogat automàticament fins a completar la seva durada màxima, sense dependre de la durada del programa de finançament extern del qual pugui ser beneficiària l’entitat contractant.

– Que les tasques docents en les quals col•labori el personal investigador predoctoral no poden suposar un minvament de la càrrega docent del departament, ni es pot desvirtuar la finalitat investigadora i formativa del contracte.

No cal oblidar-se de la resta de personal temporal, PAS o PDI, que de vegades porten “quinquennis” en la precarietat i esperant estabilitat, amb 40, 50 o més anys. En definitiva, és sobre els col•lectius més precaris on hi ha més incerteses i preocupació

– Per últim cal recordar la gran pèrdua de drets laborals i socials arrabassats amb les retallades i encara no recuperats, així com la manca de reconeixement i de carrera professional de treballadors i treballadores, que no fan més que afegir malestar a la malmesa situació de la Universitat, que no es pot aguantar només amb voluntarismes.

En aquesta situació, si no es prenen mesures urgents, ens podem trobar en un punt de no retorn en la qualitat del sistema universitari. No es pot esperar més ni continuar donant llargues a les solucions, a l’espera d’algun Pacte Nacional (abans el fallit Pacte Nacional per la Universitats, PNU, i ara amb el nonat Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, PSC). Calen decisions urgents!

Des de COO fem una crida a combinar la mobilització i l’acció institucional per exigir al Govern de la Generalitat i als equips rectorals de les diferents universitats un pla de millora del finançament i de les condicions laborals, amb mesures i terminis concrets, per posar fi a aquesta situació.