Valoració de les dades de l’IPC de juliol de 2019
A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 0,8%, una dècima més que el mes passat, mantenint la diferència amb l’indicador estatal (0,5%) en tres dècimes. L’IPC interanual ha pujat així, del juny al juliol, en una dècima, tant a nivell estatal com a Catalunya.
El mes de juliol 2018, en relació al mateix mes de 2018, el grup de productes que més s’ha encarit és el d’hotels, cafès i restaurants (2,3%), i el d’aliments i begudes no alcohòliques (1,7%), entre d’altres, per baixar els preus de la fruita menys que l’any passat, i pujar el de la carn (porcí). Els productes que, en termes interanuals, han mostrat una variació negativa en els preus han estat els relacionats amb l’habitatge, on es manifesta la reducció dels preus del gas, en relació a la pujada de l’any passat. Convé recordar, però, que, com bé situa el Govern (NCE 105, juliol 2019), “l’IPC no estaria capturant en tota la seva magnitud el comportament dels preus dels lloguers”. En relació al mes de maig, la inflació a Catalunya baixa mig punt (0,5%), una dècima menys que la variació intermensual de l’IPC estatal. Aquí es fa palesa la incidència de les rebaixes en el grup del vestit i calçat (-13,1%), mentre que el grup que més augmenta és el de l’oci i cultura, per l’augment dels preus dels paquets turístics.
A nivell de l’Estat, l’IPC interanual és del 0,5%, una dècima per sobre de la dada del juny, per la influència de l’augment dels preus dels aliments i les begudes no alcohòliques (0,9%), del transport (0,5%), i la influència negativa del grup de l’habitatge (-1,7%). Pel que fa la variació mensual de l’índex general a l’Estat, aquesta és del -0,6%, 5 dècimes menys que al juny, però en la tònica del juliol passat, on la variació intermensual va ser tan sols una dècima inferior (-0,7%). Aquí els grups que més baixen són els del vestit i calçat, i el d’aliments i begudes no alcohòliques, mentre que els que més influeixen en la inflació són els de l’oci i cultura (1,6%) i els de l’habitatge (0,7%). La inflació subjacent estatal, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté en un 0,9%, i per tant, per segon mes consecutiu, es situa per sobre de l’índex general, com a principis de l’any 2017. L’IPCH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat estatal), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, es manté també en el 0,6%, un punt per sota del màxim anual que va marcar l’abril passat.
CCOO considera que:
– La contenció dels preus al mes de juny és positiva, especialment l’estabilitat de la inflació subjacent (amb la mateixa taxa de juliol 2018), que no trasllada les pressions de costos, ni respon per ara a les mesures de política monetària, d’expansió econòmica i de creixement dels salaris, com anunciava el BCE en el seu darrer butlletí (5/2019), amb una afectació mínima o inexistent de l’evolució salarial sobre el comportament dels preus.
– El descens al juny dels preus del cru (fins els 65,5 dòlars) i la seva possible moderació fins a finals d’any poden contenir la despesa de transport i d’habitatge. Tot i les incerteses (Iran i Veneçuela), les perspectives contingudes de creixement del comerç i de la riquesa mundial poden influir en la demanda de petroli, i contenir els preus fins a finals de 2019.
– En un entorn d’inflació continguda, el increment dels salaris en el marc de les millores negociades als convenis col·lectius fins el juny (amb un increment del 2,11%), poden reforçar la demanda interna com motor de l’economia, millorant de pas la situació de les llars que més han patit la devaluació interna introduïda amb la crisi.
CCOO reclama:
– Avenços en la negociació dels convenis pendents, per tal d’assolir un salari mínim de 14.000 euros mensuals en la negociació col·lectiva, fent front a la creixent pobresa laboral, reforçant la demanda interna i millorant de pas els ingressos fiscals i per via de cotització, per tal que donin estabilitat i recorregut al nostre sistema de protecció social.
– Polítiques públiques amb els recursos adients, per poder intervenir en el teixit productiu, millorant la productivitat. La innovació, la formació o les infraestructures necessiten de la iniciativa pública, per tal que el creixement sigui robust i sostenible.
– Donat l’augment el 2018 de la taxa de risc de pobresa, de la taxa de pobresa o exclusió social, de la taxa de privació material severa i de la taxa de pobresa laboral, calen amb urgència polítiques de protecció social, amb una dotació i gestió millorada de la Renda Garantida, i el suport a les famílies i persones més vulnerables.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 d’agost de 2019