Els serveis jurídics de CCOO i els seus actius sindicals a la comarca han aconseguit guanyar una reclamació en matèria d’acomiadaments i reclamacions de quantitats
El demandant, un oficial de primera de jardineria de l’Ajuntament de Calella, tenia contracte de treball temporal a jornada completa, fins a la cobertura definitiva del lloc de treball mitjançant convocatòria pública del lloc d’oficial de primera de jardineria. L’Ajuntament de Calella va aprovar, el març del 2018, les bases per a la cobertura amb caràcter fix de la plaça d’oficial de primera de jardineria, mitjançant el sistema de promoció interna d’una plaça d’oficial de primera de jardiner grup AP. El setembre del 2018, el denunciant va ser acomiadat amb la quitança pertinent, per la cobertura definitiva de la plaça. Aquesta sentència, dictada pel Jutjat Social núm. 1 de Mataró treu de dubtes molts empleats públics i fa justícia en no discriminar un treballador temporal de l’Administració pública envers un altre treballador de l’àmbit privat.
Quan diem que aquesta sentència fa justícia, ens referim al fet que no es pot actuar com ha fet l’Ajuntament de Calella, que després de 15 anys de serveis prestats per un empleat o empleada, et convoquin la plaça per promoció interna, amortitzant la plaça d’origen i, si no aproves, et donem la quitança (1.300 euros) i fins aviat. Doncs no és així. L’ajuntament pot convocar la plaça (una plaça interina de llarga durada, en aquest cas de 15 anys, fet ja de per si força irregular), però en cas de no superar el procés selectiu adient, els treballadors temporals no poden ser discriminats envers els treballadors fixos i, per tant, tenen dret a rebre indemnització. Aquest principi de no discriminació està recollit en l’Acord marc sobre el treball amb contracte de durada determinada derivada de la Directiva europea 1999/70/CE, i cal interpretar-lo com una expressió d’un principi del dret social de la Unió Europea, que mai es pot interpretar de manera restrictiva. D’altra banda, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea, en sentència de 14/09/2016 (sentència coneguda com a Diego Porras), va reconèixer el dret a indemnització en cas de finalització de contractes d’interinitat així com altres tribunals superiors de Justícia de diferents comunitats autònomes espanyoles (Madrid, el País Basc, Galícia, Astúries, etc.). La sentència condemnatòria, un cop examinat el seu contracte de treball, en el qual es recull que serà temporal fins a la cobertura definitiva del lloc de treball mitjançant convocatòria pública del lloc d’oficial de primera jardineria, sense que el demandant pogués anticipar en el moment de la celebració del contracte laboral la data en què es produiria l’extinció, sent una dada incerta i tenint en compte la inusual llarga durada de l’esmentat contracte, de 15 anys, procedeix a reconèixer al demandant el dret a la indemnització per finalització del seu contracte de treball d’interinitat. La sentència, un cop resolta la qüestió si el demandant tenia dret a rebre indemnització, ha tractat la quantitat a percebre, és a dir, si aquesta s’ha de calcular tenint en compte els 20 dies per any de servei (com si d’un acomiadament per causes objectives es tractés, d’acord amb l’article 53 de l’ET) o bé si la indemnització hauria de ser de 12 dies, tal com estableix l’article 49.1.c de la mateixa llei per a la finalització dels contractes temporals quan tenen per causa la realització de l’obra o servei objecte del contracte.
Finalment, la sentència resol que l’assumpte passa per comparar la situació laboral del reclamant amb la d’un altre treballador indefinit de l’empresa durant el període de prestació de serveis, amb l’objecte de poder descartar elements que suposin situacions diferents, per la qual cosa té en compte que quan s’extingeix un contracte de treball d’un treballador indefinit per causes objectives té dret a una indemnització de 20 dies per any de servei, fins a un màxim d’una anualitat, fet comparable amb la situació laboral del demandant. La sentència, emparant-se en les sentències del Tribunal de la Unió Europea, de no discriminació, del Tribunal Suprem, el qual en la seva doctrina relativa a la indemnització a la qual tenen dret els treballadors indefinits no fixos que treballen a l’Administració pública, reconeixent-los una indemnització de 20 dies per any de servei i, per tant, es reconeix la indemnització de 20 dies per any de servei, amb un límit de 12 mensualitats, que estableix l’article 53.1.b de l’ET en relació amb els apartats c) i e) de l’article 52 del mateix text legal pels supòsits d’extincions contractuals per causes objectives.
CCOO, el març del 2018, quan l’Ajuntament de Calella ens va informar de l’aprovació de les bases per a la cobertura amb caràcter fix, de la plaça d’oficial de primera de jardineria, vam denunciar un possible acomiadament encobert, ja que la plaça del demandant era amortitzada un cop proveïda. L’ajuntament no va atendre les reclamacions que fèiem des del sindicat, i ara la sentència ens dona la raó. El problema és que la indemnització no la paguen els responsables de la gestió d’aquest afer, que havien estat requerits per nosaltres, sinó els ciutadans i ciutadanes de Calella. És per aquest motiu que CCOO exigeix responsabilitats als directius de la política de personal de l’ajuntament i un replantejament envers la temporalitat que pateixen els empleats i empleades públics de l’Ajuntament de Calella.