Continuen augmentant les agressions al personal de presons sense fre ni resposta per part de l’Administració catalana

Dades del primer trimestre del 2019

Diumenge passat, 5 de maig, es va produir un incident d’extrema gravetat en el Centre Penitenciari Puig de les Basses. Una interna coneguda per la seva conflictivitat i d’historial psiquiàtric va agredir un funcionari al coll amb un bolígraf manipulat, quan era traslladada de tornada a la seva cel·la. Només la ràpida intervenció d’un segon company va evitar que es consumés l’agressió, i van poder reduir la interna després que es resistís amb gran violència.

Per desgràcia, i encara que superficialment ho pugui semblar, no va ser un fet extraordinari ni una cosa que trenqui la tònica actual de degradació progressiva, contínua i sense fre de la seguretat dels treballadors i treballadores a les mans de l’agressivitat d’interns cada vegada més embravits i violents.

CCOO vam publicar el passat 1 d’abril un estudi sobre les agressions sofertes pels treballadors penitenciaris a mans d’interns, que inclou les dades disponibles recollides entre l’1 de gener del 2016 i el 31 de desembre del 2018. Les xifres evidenciaven un creixement continu, desorbitat i en fletxa dels incidents violents, de manera que, per exemple, els incidents més greus, amb baixes mèdiques de companys, s’han duplicat en aquests tres anys.

Si bé inicialment es va observar una concentració dels incidents en dos centres, CP Brians 1 i CP Quatre Camins, que el 2017 van arribar a sumar el 60% dels incidents violents patits pels treballadors penitenciaris catalans, durant el 2018 s’ha observat que el pes de tots dos centres ha disminuït en termes relatius pel fet que el fenomen de les agressions ha anat fent metàstasi a altres centres, especialment al CP Puig de les Basses, encara que no només aquí.

D’acord a les dades del primer trimestre d’aquest any, el CP Puig de les Basses ha arribat ja en tot just tres mesos al 62,5 % de les agressions patides durant els 12 mesos anteriors (20 al gener-març d’aquest any contra 31 en tot el 2018), arribant a un volum semblant al del CP Quatre Camins i superant clarament al CP Brians 2, que és el centre més gran en mida i població interna de Catalunya.

Total per centres (gener-març) 2019

Centres

Agr. Greus

Agr. Lleus

Total Agr.

Temp.
Greus

Temp.
Lleus

Total Temp.

Total Combinat

CP Quatre Camins

1

9

10 (16,39%)

3

8

11 (21,57%)

21 (18,75%)

CP Brians 1

23

23 (37,70%)

2

10

12 (23,53%)

35 (31,25%)

CP Brians 2

4

4 (6,56%)

11

11 (21,57%)

15 (13,39%)

CP Joves

5

5 (8,20%)

2

2 (3,92%)

7 (6,35%)

CP Puig de les Basses

4

10

14 (22,95%)

1

5

6 (11,76%)

20 (17,86%)

CP Mas d’Enric

1

2

3 (4,92%)

2

2

4 (7,84%)

7 (6,35%)

CP Ponent

1

1

2 (3,28%)

2

3

5 (9,80%)

7 (6,35%)

Resta de centres

TOTAL

7

54

61

10

41

51

112

Però no només ha estat el CP Puig de les Basses el que ha crescut en nombre d’agressions, temptatives i incidents violents. Per desgràcia ho han fet TOTS els centres, uns més i uns altres menys.

Durant el primer trimestre de 2019 s’han registrat 140 incidents en els centres penitenciaris catalans, el que representa un increment ni més ni menys que el 35 % sobre els 104 incidents patits durant el primer trimestre de 2018, que ja va ser un any rècord.

Incidents
totals 2017-2019 (gener-març)

2019

2018

2017

Gener

40

38

20

Febrer

44

34

33

Març

56

32

28

140

104

81

Però és que, a més, augmenten en gravetat. Davant dels 11 incidents greus (amb baixa mèdica del treballador) soferts durant el primer trimestre de 2017 i els 13 soferts el 2018, aquests tres primers mesos el nombre d’incidents greus s’ha duplicat, escalant fins al 26, la qual cosa representa un increment del 100 % respecte de l’any passat i del 12 0% respecte del 2017.

Incidents
greus (amb baixa mèdica) 2017-2019 (gener-març)

2019

2018

2017

Gener

6

4

1

Febrer

3

4

5

Març

17

5

5

26

13

11

Es miri per on es miri la situació està absolutament i totalment descontrolada, amb increments rècord en negatiu de totes les variables que es vulguin prendre, que invariablement i de manera inexorable es produeixen trimestre rere trimestre i any rere any.

No obstant això, l’Administració NO FA RES, excepte responsabilitzar en la major part dels casos a l’absència de formació o presumptes errors dels treballadors o treballadores.

Per a CCOO, la formació és necessària i convenient però des de cap punt de vista és principal i encara menys la causa d’aquesta degradació. Això i tot,  “posem espelmes a la Verge” i sobretot esperem a veure si hi ha sort i miraculosament escampa.

CCOO tenim clars els següents punts, que porten a una conclusió lògica:

– El nombre d’interns s’ha mantingut remarcablement estable durant els últims anys (8.600 interns a la fi del 2016, 8.400 a la fi del 2017 i 2018 i gairebé 8.500 a la fi de març d’aquest any), amb variacions anuals de poc més d’un 2 %.
– Que la tipologia d’interns no ha canviat de manera ressenyable.

– Que els funcionaris continuem sent any rere any els mateixos, els qui menys amb 10 anys d’experiència, i la majoria amb 20 i 30 anys, en una plantilla criminalment envellida. L’únic moviment són els 40 o 50 companys que actualment desapareixen del sistema per jubilacions i defuncions, i els 50 o 60 reforços que es contracten per any, la qual cosa representa a penes un moviment anual d’un escàs 2 % dels 3.300 treballadors d’interior i de tot just l’1 % del conjunt de treballadors penitenciaris.

Si els valors principals a tenir en compte, que són número i tipologia d’interns, número i estat dels centres i número i estabilitat dels treballadors, bàsicament s’han mantingut invariables, com és possible que cada any es produeixi un increment continu i salvatge dels incidents violents, fins i tot duplicant-se en els seus valors més greus, al llarg dels últims tres anys?

Per a CCOO, les raons principals més enllà de falta de personal, la gestió desastrosa d’aquest o l’estat calamitós de molts centres són dos:

1. L’Administració no ha fet RES per a revertir o simplement controlar la situació, assistint impassible a un fenomen que dona per descomptat i que sembla acceptar de manera passiva com una cosa inevitable. No hi ha plans de xoc de cap mena ni s’entreveu cap mesura amb ambició real d’intentar modificar la situació.
2. L’Administració està aplicant en els centres penitenciaris catalans de manera conscient i voluntarista, a través dels seus equips directius, una política respecte als interns que afecta de manera molt negativa a la seguretat dels treballadors. Es deu a aquesta política, que ignora la virtut de la dissuasió i no desincentiva l’ús de l’agressió per part dels interns, el creixement salvatge i desorbitat del nombre d’incidents violents, i del nombre de baixes de treballadors penitenciaris catalans.

En contrapartida, després d’un pla de xoc i un canvi iniciat el 2016 amb “importants millores” que finalment van implantar amb la Circular 2/2017 referent al Règim Tancat i amb l’objecte de reduir al màxim l’aplicació d’aquest, la Secretaria de Mesures Penals es vanta d’haver reduït les estances mínimes als Departaments de Sancionats i de Règim Tancat dels interns.

CCOO exigim una revisió urgent del Protocol al Comitè de Seguretat i Salut, i sobretot cal una modificació de les polítiques de gestió respecte dels interns.

L’aplicació d’un conjunt de mesures que específicament estiguin destinades a la prevenció d’agressions és primordial, però si aquestes no van acompanyades de recursos i d’una voluntat de canvi reals tornaran a quedar en res. És necessari que es posi fi a aquesta política conscient de la Secretaria que ens posa en perill a tots els treballadors i treballadores penitenciàries.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 9 de maig de 2019