Valoració de les dades de l’IPC de gener de 2019
A Catalunya, l’IPC interanual del mes de gener cau i se situa en el 1%, al mateix nivell que l’indicador estatal, després d’un quart trimestre, en el que la inflació catalana havia estat una mica superior a l’estatal, en bona part per la inflació dels preus de l’electricitat, del gas i altres combustibles que va ser al desembre d’1,2 punts superiors a la de l’estat. El grup de les comunicacions (2,5%) seguit del de l’habitatge (2,4%) son els que més han augmentat en termes interanuals. Pel que fa a l’índex mensual, a Catalunya si l’habitatge ha tingut un comportament negatiu, amb una reducció de l’0,7%, degut a la baixada del preu del gas, és en vestit i calçat, on es fa palesa la major reducció (-15,6%) al reflectir l’efecte de les rebaixes d’hivern. També l’oci i cultura ha tingut un comportament negatiu, d’un -2,5%, que té a veure amb la baixada de preu dels paquets turístics. El grup que ha tingut un efecte més inflacionari son les comunicacions, tot i que en un grau menor (0,5%) que no incideix en un comportament que ha estat de reducció en un 1,3% de l’IPC entre els mesos de gener i desembre.
A nivell estatal, la inflació anual de l’IPC al gener se situa en el 1%, dues dècimes per sota de l’IPC del desembre. La desacceleració dels preus respecte del gener del 2018, es dona per l’abaratiment de l’Oci i Cultura que ha reduït la variació interanual en vuit dècimes en relació al desembre, el transport (-0,2%) que ho ha fet en quatre, i els aliments i begudes no alcohòliques (0,9%) que s’han reduït també en quatre dècimes. Els grups més inflacionaris en taxa interanual son, com en el cas de Catalunya, les comunicacions, l’habitatge i els hotels, cafès i restaurants. El comportament és també semblant en termes mensuals, on l’IPC cau significativament, fins el -1,3%, en gran mesura pel vestit i calçat, què, fruït de les rebaixes, ha tingut una reducció de preus del -15,4%, taxa que repercuteix en l’IPC general en un -1,037%. En relació al desembre, redueixen també preus l’Oci i Cultura (-2,3%), l’habitatge (-0,6%) i el parament (-0,5%).
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, s’ha reduït en una dècima, fins el 0,8%, tres dècimes per sota del seu creixement mitjà, l’any 2018, que va ser de l’1,1%.
L’IPCH espanyol cau respecte del mes anterior, en dues dècimes, i se situa en l’1%, mantenint-se, per tercer mes consecutiu, per sota de l’indicador de l’eurozona que, al mes de gener, s’ha fixat en l’1,4%.
La inflació mitjana al 2018 a Catalunya va ser del 1,8%, una dècima per sobre de la mitjana estatal, de l’1,7. Per l’any 2019, la previsió del Banc d’Espanya és de l’1,6%, i, segons altres fonts consultades, podria variar entre l’1,3% i l’1,8%,.
CCOO considera que:
• Gràcies a la caiguda del preu del cru, que va ser del 22% entre octubre i novembre de l’any passat, la inflació s’està reduint, però amb importants incerteses a nivell global que es poden traslladar a la inflació, com s’estan traslladant ja al creixement econòmic, que, tot i ser superior a Catalunya (2,6%) i l’Estat (2,5%) que a la zona Euro (1,8%), té una tendència clarament negativa.
• L’element que influencia més negativament el creixement és l’afebliment del comerç mundial i les tensions entre EEUU i Xina, que afecten especialment l’economia europea amb una obertura comercial més acusada. Aquesta tendència afecta especialment el sector industrial, on al desembre es va constatar un descens interanual de l’1,5% i una reducció de l’índex de producció industrial al novembre del 4,3%. La indústria catalana és un pilar central del teixit productiu i de l’ocupació de qualitat.
• Tot i l’ajust gradual dels salaris a la inflació, i que l’increment mitjà dels convenis pactats en 2018 a tot l’Estat hagi estat del 2,08%, el context de reducció suau de la inflació pot permetre la millora dels salaris i del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, malmès al llarg de la crisi, i també en l’actual fase de creixement econòmic, de tal manera que es doni robustesa i capacitat a la demanda interna.
• L’alentiment del creixement econòmic a l’euro zona i també a Catalunya i l’Estat, requereix de polítiques anticícliques que reforcin les capacitats del teixit productiu de tal manera que es pugui perllongar la fase de recuperació, i garantir que aquesta es traslladi al conjunt de la població mitjançant salaris, pensions i prestacions.
CCOO reclama:
• Uns pressupostos que permetin invertir en el teixit productiu i en el benestar de la ciutadania. La política sense pressupostos no és política, sinó intencions, i en aquests moments el que reclama la ciutadania i els ciutadans i ciutadanes, són, en primer lloc, polítiques reals que reforcin l’estabilitat econòmica i la cohesió social.
• El context global fa encara més actual la necessitat de què el Pacte Nacional per la Indústria sigui dotat amb la capacitat pressupostària que ha de permetre les inversions en infraestructures, formació, innovació, desenvolupament i recerca, que permetin preparar el teixit productiu al canvi tecnològic i situar-ho amb força a nivell global.
• L’augment del Salari Mínim Interprofessional ha suposat un pas endavant important, però s’ha de completar amb l’aplicació de l’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva Estatal, que ha de garantir que el salari més baix als convenis sigui de 14.000€, amb efecte immediat, entre d’altres sobre la bretxa de gènere.
• Que els acords als que s’ha arribat en matèria de prestacions i de reversió de mesures de la reforma laboral s’incorporin urgentment al BOE, incloent-hi:
– La prevalença del conveni sectorial
– La Ultraactivitat.
– El control horari
– La jubilació forçada per conveni
– La limitació del contracte d’obra i servei
– El subsidi pels majors de 52 anys.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de febrer de 2018