Valoració de les dades de l'IPC de desembre de 2018

CCOO exigeix mesures per recuperar el poder adquisitiu dels salaris que s'ha perdut al llarg de la crisi, i inversions en les persones i el teixit productiu, per tal de combatre la desigualtat i la manca d'estabilitat econòmica


Foto A Catalunya, l’IPC interanual del desembre se situa en l’1,4%, cinc dècimes per sota de l’IPC anterior i dues dècimes per sobre de l’indicador estatal (1,2%). En termes interanuals, els béns i serveis que més s’han encarit han estat els preus de l’habitatge, que han augmentat un 3,1%, les comunicacions (2,1%), els hotels, cafès i restaurants (2%) i els aliments i begudes no alcohòliques (1,6%). La influència negativa, això és, els preus que menys han augmentat, s’ha concentrat en l’oci i cultura, on en un any hi ha hagut una reducció d’un 0,2%, i en el transport, on l’ajust al quart trimestre dels preus dels carburants ha permès reduir l’augment interanual al 0,3%.

En termes mensuals, l'IPC a Catalunya és del -0,3%, una dècima inferior al del mes de novembre, influenciat per la reducció mensual del preu del transport (-2,9%), del vestit i calçats (-0,8%) i de l’habitatge (-0,2%). Si en el cas del transport, es trasllada en aquesta millora la baixada del preu dels carburants i lubricants, en el del vestit i calçat es fa palès l’esgotament de la temporada d’hivern i l’efecte d’anticipació de les rebaixes. El grup que en termes mensuals ha manifestat un major increment ha estat el d’oci i cultura, degut a l’augment dels preus dels paquets turístics, que haurien pujat més que els del 2017.

A nivell estatal, l'IPC interanual del desembre es situa a l’1,2%, cinc dècimes per sota del mes de novembre. El transport, l’habitatge i els hotels, cafès i restaurants són els grups que més redueixen el preu, mentre que la major influència positiva es deu, com en el cas de Catalunya, al grup de l’oci i la cultura. L’IPC que es farà servir per l’actualització de les pensions, segons BOE publicat el 28 de desembre (RD Llei 28/2012), això és, la “variació interanual de l’Índex de Preus al Consum de cadascun dels mesos des de desembre de 2017 fins novembre de 2018, expressat amb un decimal”, és l’1,7€, amb la qual cosa s’ingressarà als pensionistes abans de l’1 d’abril un 0,1% per completar l’1,6% avançat.

La inflació subjacent estatal, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté en el 0,9%, en la mateixa taxa que el mes de novembre de 2018.

L’IPCH espanyol se situa en l’1,2%, reduint-se en cinc dècimes respecte al mes de novembre, i es manté per tant per sota de l’índex dels països de la Unió Monetària (1,6% al desembre).

CCOO considera que:
- Al 2018 la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions a Catalunya ha estat del -0,23% a Catalunya, si s’agafa el càlcul fixat pel Govern al darrer Consell de Ministres, del qual es recuperarà una dècima abans de l’1 d’abril de 2019. Aquesta pèrdua se suma a la del 2017 i afecta especialment a les pensions més baixes.
- La congelació de l’IPREM, que no va ser augmentat en el darrer Consell de Ministres del 2018, i la de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, des de 2010, és una mala notícia, especialment quan aquests indicadors són claus per col•lectius especialment vulnerables que són els que més pateixen la inflació dels béns bàsics.
- Segons les darreres dades publicades pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social, els convenis van augmentar, el 2018, en una mitjana del 2,08%, i del 1,75% si es tenen en compte tots els convenis amb efectes econòmics el 2018. Aquesta xifra està molt a prop de la mitjana de l’IPC, i per tant no permet recuperar els salaris en relació a la pèrdua acumulada al llarg de la crisi. S’ha de recordar que a Catalunya gairebé una de cada dues persones té dificultats per arribar a finals de mes, especialment en el cas dels i les menors de 30 anys.
- Les dades recents de l’Índex de producció industrial (IPI), corregides d’efectes de calendari, mostren una reducció del 4,3% en interanual al novembre de 2018, especialment punyent als béns de consum durador, béns intermedis i energia. L’economia productiva necessita d’inversions tant en béns d’equipament com en infraestructures per a reforçar com a element d’estabilitat i projecció econòmica.

CCOO reclama:
- Avançar en el diàleg social en el marc del Pacte de Toledo i assolir una proposta de consens que recuperi un marc normatiu que garanteixi la suficiència i sostenibilitat de les pensions a mig i llarg termini, anul•lant l’índex de revalorització i el factor de sostenibilitat introduïts per la reforma del 2013.
- Dotació pressupostària per a la Renda Garantida de Ciutadania, que permeti destinar més recursos a la seva gestió, especialment pel que fa l’atenció al públic, i ajudi a ampliar l’horitzó d’interpretació del Reglament, que actualment comporta massa sovint denegacions no justificades.
- La recuperació del subsidi als 52 anys, que a Catalunya podria afectar unes 20.000 persones, i un pla integral d’activació per als aturats de llarga durada, que faci front a la cronificació de l’atur i recuperi per al mercat de treball als treballadors i treballadores que s’han vist exclosos per efecte de la crisi.
- Dotació pressupostària del Pacte Nacional per a la Indústria i per a inversions en infraestructures, en formació i en innovació, desenvolupament i recerca, que permetin donar robustesa i recorregut al teixit productiu en el marc del canvi tecnològic.
- Un major esforç redistributiu mitjançant una fiscalitat més justa, que tingui el seu reflex en uns pressupostos que facin front a la desigualtat tant des del costat dels ingressos com també per la part de la despesa social.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de gener de 2019
15/01/2019

 

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies