CCOO valora positivament la reducció de l’IPC interanual, però reclama mesures d’estabilitat macroeconòmica en un entorn global de creixents incerteses

Valoració de les dades de l’IPC de novembre del 2018

A Catalunya, l’IPC interanual del novembre se situa en l’1,9%, cinc dècimes per sota de l’IPC anterior i dues dècimes per sobre de l’indicador estatal (1,7%). L’índex de preus al consum es torna a situar així, després de 6 mesos, per sota del 2%. Això es deu a la reducció dels preus del petroli -de 76 dòlars fa un mes als 59 actuals-, que s’ha traslladat a una reducció mensual del preu del transport (-1,4%) i també de l’habitatge (-0,2), per la baixada dels preus de l’electricitat i del gasoil per a calefacció. Tanmateix, en termes interanuals, els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (3,5%), l’habitatge (3,4%), les begudes alcohòliques i el tabac (1%) i les comunicacions (1,9%). Només l’oci i la cultura han tingut els preus estabilitzats (-0,6%).

En termes mensuals, l’IPC a Catalunya és del -0,2%, un punt i una dècima inferior al del mes d’octubre, influenciat per la reducció mensual del preu del transport de l’habitatge i dels aliments i begudes no alcohòliques (-0,6%). Per la part dels increments d’inflació destaca el dels vestits i calçats (5,4%), que respon als darrers efectes de l’entrada de la temporada d’hivern i a l’augment del grup de la medicina (0,6%), que és el que més augmenta en relació a l’Estat, en una tendència que s’explica en part pel comportament del subgrup dels serveis hospitalaris.

A nivell estatal, l’IPC interanual de l’octubre es situa al 1,7%, sis dècimes per sota que el mes anterior, essent els grups que més han afavorit aquesta reducció els del transport, amb una variació de gairebé dos punts i mig per sota de la del mes anterior, de l’habitatge, amb una reducció d’un punt, fins el 2,8%, i dels aliments i begudes no alcohòliques, que ha baixat de l’1,7 a l’1,4% en relació amb l’octubre.

Pel que fa a la taxa de variació mensual de l’IPC, aquesta baixa un punt, fins el -0,1%, per la reducció del preu del petroli, que es trasllada al transport (-1,4%), però també pel comportament dels aliments i begudes no alcohòliques (-0,5%) i de l’oci i la cultura (-0,6%). Com en el cas de Catalunya, l’increment dels preus es concentra en vestits i calçats per efecte de la temporada d’hivern.

La inflació subjacent estatal, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es redueix fins al 0,9%, dues dècimes per sota de la del mes anterior.

L’IPCH espanyol se situa en el 1,7%, es redueix  en sis dècimes respecte al mes d’octubre, i es manté per tant per sota de l’índex dels països de la unió monetària (2,2% a l’octubre).

CCOO considera que:
– Tot i que l’increment en els preus vinculats a l’habitatge es van moderar al segon trimestre, l’increment interanual continua molt per sobre de la inflació i requereix una part desproporcionada dels ingressos de les persones treballadores, especialment les més vulnerables i les més joves. Mentre que continua havent-hi un fort desajust entre oferta i demanda, cal recordar que al tercer trimestre Catalunya va ser la comunitat autònoma amb més desnonaments a l’Estat segons dades del Consell General del Poder Judicial.
– Tot i que és de celebrar el canvi de tendència en l’IPC interanual, que els darrers sis mesos s’ha situat de mitjana en més d’un 2,3% (maig-octubre), caldrà veure com se situa l’IPC del desembre, que, tal i com ha avançat el Ministeri de Treball, serà agafat com a indicador per revisar el poder adquisitiu de les pensions. En aquest sentit una reducció de l’IPC que mantingués la inflació en l’1,6% suposaria un estalvi per a l’Estat, que no hauria de pagar la diferència, però hauria afectat negativament el poder adquisitiu dels pensionistes al llarg de l’any.
– Com ha destacat recentment l’Institut d’Estadística de Catalunya, el creixement sostingut de l’economia catalana es deu a la demanda interna (2,2% interanual), que se sosté en bona mesura per l’augment del consum de les llars (1,9%). Així, és clau la recuperació dels salaris per sobre de l’IPC per poder reforçar i estabilitzar la demanda interna. Per això, l’1,98% d’increment que s’ha signat als convenis suposa un impuls important, i que es deu en bona mesura als convenis sectorials.
– Un alleujament fiscal sobre el consum de béns i serveis bàsics dotaria també les famílies de major renda i, des del punt de vista econòmic, faria incrementar la demanda, tenint en compte que les rendes mitges i baixes són les que tenen una major propensió al consum.

CCOO reclama:
– Un canvi en la política d’habitatge, amb més habitatge social (mínim d’un 15%), el foment i incentius per als habitatges de protecció social i la limitació de promoció d’habitatge turístic i de l’assetjament immobiliari. L’habitatge és un dret fonamental de la ciutadania i condició indispensable per poder encetar un projecte de vida, i no pot ser considerat un mer objecte de transacció al mercat.
– Formalitzar amb caràcter d’urgència la derogació de la reforma de les pensions del 2013, i de l’índex de revaloració de les pensions que va costar als pensionistes l’any 2017 una pèrdua de l’1,95% del seu poder adquisitiu. Per garantir la qualitat de vida dels pensionistes cal, a més, pujades de les pensions mínimes i dels subsidis que tenen la seva referència en l’IPREM i l’IRSC que no s’han incrementat en massa anys. Això hauria de suposar una prioritat, especialment quan al 2017 gairebé un de cada quatre catalans i catalanes estava al llindar de la pobresa, i un de cada dos tenia dificultats per arribar a final de mes.
– Els ingressos de la immensa majoria de la població catalana provenen de les rendes del treball i per tant aquestes suposen el fonament de la demanda interna. Després d’anys de devaluació salarial i de precarització de les condicions de treball, és necessari recuperar els salaris i la qualitat de l’ocupació per garantir l’estabilitat macroeconòmica. Cal derogar amb especial urgència els aspectes més lesius la reforma laboral, per facilitar l’autonomia d’una negociació que amb la signatura de l’AENC i l’AIC té un entorn favorable.
– L’aplicació de l’IVA superreduït (4%) per a tots els béns i serveis relacionats amb l’alimentació; de manera que no només llet, ous, verdures i pa tributin al 4%, sinó també la resta d’aliments (com, per exemple, carn, peix, conserves, etc., que actualment tributen al 10%). I cal l’aplicació de l’IVA superreduït (4%) també a altres articles de primera necessitat, com són els productes d’higiene íntima femenina i infantil (actualment gravats al 10%).
– Un sistema fiscal suficient, que garanteixi la sostenibilitat de l’estat del benestar, i que sigui transparent, que lluiti contra el frau i l’elusió fiscal, i que no abusi de les desgravacions en la fiscalitat directa.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de desembre de 2018