Valoració de les dades de l'IPC de novembre del 2018

CCOO valora positivament la reducció de l'IPC interanual, però reclama mesures d'estabilitat macroeconòmica en un entorn global de creixents incerteses


Foto A Catalunya, l’IPC interanual del novembre se situa en l’1,9%, cinc dècimes per sota de l’IPC anterior i dues dècimes per sobre de l’indicador estatal (1,7%). L’índex de preus al consum es torna a situar així, després de 6 mesos, per sota del 2%. Això es deu a la reducció dels preus del petroli -de 76 dòlars fa un mes als 59 actuals-, que s’ha traslladat a una reducció mensual del preu del transport (-1,4%) i també de l’habitatge (-0,2), per la baixada dels preus de l’electricitat i del gasoil per a calefacció. Tanmateix, en termes interanuals, els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (3,5%), l’habitatge (3,4%), les begudes alcohòliques i el tabac (1%) i les comunicacions (1,9%). Només l’oci i la cultura han tingut els preus estabilitzats (-0,6%).

En termes mensuals, l'IPC a Catalunya és del -0,2%, un punt i una dècima inferior al del mes d’octubre, influenciat per la reducció mensual del preu del transport de l’habitatge i dels aliments i begudes no alcohòliques (-0,6%). Per la part dels increments d’inflació destaca el dels vestits i calçats (5,4%), que respon als darrers efectes de l’entrada de la temporada d’hivern i a l’augment del grup de la medicina (0,6%), que és el que més augmenta en relació a l’Estat, en una tendència que s’explica en part pel comportament del subgrup dels serveis hospitalaris.

A nivell estatal, l'IPC interanual de l’octubre es situa al 1,7%, sis dècimes per sota que el mes anterior, essent els grups que més han afavorit aquesta reducció els del transport, amb una variació de gairebé dos punts i mig per sota de la del mes anterior, de l’habitatge, amb una reducció d’un punt, fins el 2,8%, i dels aliments i begudes no alcohòliques, que ha baixat de l’1,7 a l’1,4% en relació amb l’octubre.

Pel que fa a la taxa de variació mensual de l’IPC, aquesta baixa un punt, fins el -0,1%, per la reducció del preu del petroli, que es trasllada al transport (-1,4%), però també pel comportament dels aliments i begudes no alcohòliques (-0,5%) i de l’oci i la cultura (-0,6%). Com en el cas de Catalunya, l’increment dels preus es concentra en vestits i calçats per efecte de la temporada d’hivern.

La inflació subjacent estatal, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es redueix fins al 0,9%, dues dècimes per sota de la del mes anterior.

L’IPCH espanyol se situa en el 1,7%, es redueix  en sis dècimes respecte al mes d’octubre, i es manté per tant per sota de l’índex dels països de la unió monetària (2,2% a l’octubre).

CCOO considera que:
- Tot i que l’increment en els preus vinculats a l’habitatge es van moderar al segon trimestre, l’increment interanual continua molt per sobre de la inflació i requereix una part desproporcionada dels ingressos de les persones treballadores, especialment les més vulnerables i les més joves. Mentre que continua havent-hi un fort desajust entre oferta i demanda, cal recordar que al tercer trimestre Catalunya va ser la comunitat autònoma amb més desnonaments a l’Estat segons dades del Consell General del Poder Judicial.
- Tot i que és de celebrar el canvi de tendència en l’IPC interanual, que els darrers sis mesos s’ha situat de mitjana en més d’un 2,3% (maig-octubre), caldrà veure com se situa l’IPC del desembre, que, tal i com ha avançat el Ministeri de Treball, serà agafat com a indicador per revisar el poder adquisitiu de les pensions. En aquest sentit una reducció de l’IPC que mantingués la inflació en l’1,6% suposaria un estalvi per a l’Estat, que no hauria de pagar la diferència, però hauria afectat negativament el poder adquisitiu dels pensionistes al llarg de l’any.
- Com ha destacat recentment l’Institut d’Estadística de Catalunya, el creixement sostingut de l’economia catalana es deu a la demanda interna (2,2% interanual), que se sosté en bona mesura per l’augment del consum de les llars (1,9%). Així, és clau la recuperació dels salaris per sobre de l’IPC per poder reforçar i estabilitzar la demanda interna. Per això, l’1,98% d’increment que s’ha signat als convenis suposa un impuls important, i que es deu en bona mesura als convenis sectorials.
- Un alleujament fiscal sobre el consum de béns i serveis bàsics dotaria també les famílies de major renda i, des del punt de vista econòmic, faria incrementar la demanda, tenint en compte que les rendes mitges i baixes són les que tenen una major propensió al consum.

CCOO reclama:
- Un canvi en la política d’habitatge, amb més habitatge social (mínim d’un 15%), el foment i incentius per als habitatges de protecció social i la limitació de promoció d’habitatge turístic i de l’assetjament immobiliari. L’habitatge és un dret fonamental de la ciutadania i condició indispensable per poder encetar un projecte de vida, i no pot ser considerat un mer objecte de transacció al mercat.
- Formalitzar amb caràcter d’urgència la derogació de la reforma de les pensions del 2013, i de l’índex de revaloració de les pensions que va costar als pensionistes l’any 2017 una pèrdua de l’1,95% del seu poder adquisitiu. Per garantir la qualitat de vida dels pensionistes cal, a més, pujades de les pensions mínimes i dels subsidis que tenen la seva referència en l’IPREM i l’IRSC que no s’han incrementat en massa anys. Això hauria de suposar una prioritat, especialment quan al 2017 gairebé un de cada quatre catalans i catalanes estava al llindar de la pobresa, i un de cada dos tenia dificultats per arribar a final de mes.
- Els ingressos de la immensa majoria de la població catalana provenen de les rendes del treball i per tant aquestes suposen el fonament de la demanda interna. Després d’anys de devaluació salarial i de precarització de les condicions de treball, és necessari recuperar els salaris i la qualitat de l’ocupació per garantir l’estabilitat macroeconòmica. Cal derogar amb especial urgència els aspectes més lesius la reforma laboral, per facilitar l’autonomia d’una negociació que amb la signatura de l’AENC i l’AIC té un entorn favorable.
- L’aplicació de l’IVA superreduït (4%) per a tots els béns i serveis relacionats amb l’alimentació; de manera que no només llet, ous, verdures i pa tributin al 4%, sinó també la resta d’aliments (com, per exemple, carn, peix, conserves, etc., que actualment tributen al 10%). I cal l’aplicació de l’IVA superreduït (4%) també a altres articles de primera necessitat, com són els productes d’higiene íntima femenina i infantil (actualment gravats al 10%).
- Un sistema fiscal suficient, que garanteixi la sostenibilitat de l’estat del benestar, i que sigui transparent, que lluiti contra el frau i l’elusió fiscal, i que no abusi de les desgravacions en la fiscalitat directa.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de desembre de 2018
14/12/2018

 

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies