El dijous 11 d’octubre va tenir lloc al sindicat la conferència “Llengua, ciència i poesia”, a càrrec de David Jou, catedràtic jubilat de Física de la Matèria Condensada de la UAB i poeta, organitzada pel Servei Lingüístic de CCOO de Catalunya per commemorar l’Any Fabra. Després de la presentació de Montse Ros, secretària de Comunicació Integral i Finances de CCOO de Catalunya, David Jou va llegir unes poesies seves dedicades a la musicalitat del llenguatge científic, amb dos poemes sobre papallones i fàrmacs, i tres poemes més dedicats a Pompeu Fabra, a Joan Coromines i al Termcat, inspirats, respectivament, en els mots, en l’etimologia i en la neologia.
Tot seguit, Jou va analitzar les funcions del llenguatge científic, que són conèixer la realitat, actuar sobre aquesta realitat i divulgar-la. Pel que fa al coneixement de la realitat, va explicar que la llengua té com a funció sistematitzar aquesta realitat, i que els inicis del llenguatge científic es remunten a Von Linné, Von Humboldt i Darwin, que produïen textos que, inicialment, eren altament poètics.
Quant a la capacitat de la llengua per actuar sobre la realitat, Jou va relatar com anomenar les coses i descriure-les ens permet atansar-nos a una realitat que, d’altra manera, ens fugiria de les mans, i com el llenguatge científic el que fa, precisament, és establir relacions. Per il·lustrar-ho va parlar d’Einstein i de la seva teoria de la relativitat de l’espai i el temps, i va esmentar teories amb noms lingüísticament diàfans com la teoria del caos determinista o la teoria de catàstrofes.
En relació amb la divulgació, Jou va abordar l’ús de la llengua en la ciència, especialment en tres àmbits: en el de l’ensenyament, en què la llengua s’ha d’adaptar a les necessitats de l’usuari amb l’objectiu que no se senti estrany per una manca d’expressivitat a l’hora d’abordar la ciència; en l’important àmbit de la divulgació i l’assaig, que és el que ens permet interpretar el món, i, finalment, en el de la recerca, que requereix el domini d’un llenguatge molt ric.
En aquest sentit, David Jou va insistir que ciència i poesia són àmbits complementaris, en el sentit que la poesia és disciplina i és, també, caçar al vol una idea que passa volant per acabar expressant-la, talment com la ciència. En últim lloc, Jou va explicar com en els seus inicis com a investigador, va dur a terme una recerca en català, en un àmbit, el de la física, en què regnava l’anglès, i com l’esforç d’explicar-la inicialment en català va servir-li posteriorment per desenvolupar una teoria innovadora que ha estat traduïda a multitud de llengües. El català, va dir, és una llengua indispensable en l’ensenyament, l’assaig i la recerca.
La conferència, realitzada amb la col·laboració del Departament de Cultura, va cloure amb les conclusions de Montse Ros i amb un torn obert de preguntes.