Valoració de les dades de l’IPC de setembre del 2018
A Catalunya, l’IPC interanual del setembre se situa en el 2,3%, una dècima per sobre de l’IPC anterior i al mateix nivell que l’indicador estatal (2,3%). La tendència inflacionista continua produint-se per la pujada dels preus de l’energia (electricitat i combustibles). Els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (5,1%), l’habitatge (5,1%), les comunicacions (2,4%), els aliments i begudes no alcohòliques (1,9%), les begudes alcohòliques i tabac (2,1%) i els hotels, cafès i restaurants (1,6%). Només l’oci i la cultura han vist caure els preus (-1,1%).
En termes mensuals, l’IPC a Catalunya és del 0,1%, una dècima menys que el mes anterior, si bé s’ha vist influenciat per l’alça dels preus de nova temporada del vestit i el calçat (4,6%) i de l’habitatge (1,0%). A la resta de grups s’ha donat certa contenció general de preus, si bé destaca la caiguda de preus de l’oci i la cultura (-3,7%) per la influència de l’estacionalitat de l’oferta dels paquets turístics.
A escala estatal, l’IPC interanual del setembre puja fins al 2,3%, una dècima més que el mes anterior, els grups més inflacionaris són el transport (5,0%), l’habitatge (5,3%), els aliments i begudes no alcohòliques (1,7%) i els hotels, cafès i restaurants (1,9%).
Pel que fa a la taxa de variació mensual de l’IPC, aquesta puja una dècima, fins al 0,2%, per l’efecte de l’entrada del vestit i el calçat de nova temporada (5,3%). D’altra banda, segueixen pujant els preus de l’habitatge (1,1%) i el transport (0,4%).
La inflació subjacent estatal, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, torna a situar-se en el 0,8%.
L’IPCH espanyol se situa en el 2,3%, després de pujar una dècima, i, per tant, es mantenen dues dècimes per sobre de l’índex dels països de la unió monetària (2,1%).
CCOO considera que:
– Els preus continuen en tendència alcista, en especial els dels béns i serveis més dependents dels costos energètics (habitatge i transport). També destaca especialment l’increment dels preus dels aliments no elaborats i del vestit i calçat, tenint en compte la seva característica de bé bàsic.
– Els preus dels béns i serveis relacionats amb el sector turístic (com l’oci, la cultura, l’hostaleria i la restauració) són especialment fluctuants pel caràcter estacional dels paquets turístics, fet que comporta conseqüències econòmiques ineficients tant en l’oferta del sector com en l’ocupació.
– Pel que fa a la inflació del sector de l’hostaleria, l’increment de preus continua ampliant els beneficis empresarials. Al 2017 les taxes de rendibilitat hotelera van continuar incrementant-se: mentre la tarifa mitjana diària per habitació ocupada va créixer un 6,3%, els ingressos mitjans per habitació disponible ho van fer al 10,2%. En deu anys, la rendibilitat del parc hoteler disponible s’ha incrementat un 37,2%, ha viscut increments de preus del 20,3% i increments del nivell d’ocupació hotelera del 13,2%. Contràriament, els salaris reals dels darrers anys han crescut molt per sota dels guanys empresarials (al 0,8% al 2015; al 0,9% al 2016; a l’1,7% al 2017).
– El mercat de treball del sector turístic continua molt precaritzat. El nombre de turistes continua sent molt elevat (encara per sobre de les xifres del 2015). I si bé s’ha reduït la taxa d’atur, el sector concentra altes taxes de temporalitat (del 28,1% el 2017). Analitzant en exclusiva el sector de l’hostaleria, només el 35% dels treballadors i treballadores tenen un contracte fix.
CCOO reclama:
– Articular un pacte nacional per al turisme a Catalunya, amb presència de l’Administració i dels agents socials i econòmics, per assolir un model de turisme sostenible, tant socialment com econòmica i ecològica.
– Una política laboral que aturi el procés de precarització laboral basat en externalitzacions, temporalitat i deficients condicions de treball, més encara quan ens trobem en un context en què la recuperació dels marges empresarials està consolidada.
– Increments dels salaris més baixos de l’hostaleria perquè en cap cas siguin inferiors als 14.000 €, i manteniment de la capacitat adquisitiva dels treballadors i treballadores del sector.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 d’octubre de 2018