Valoració de les dades de l’IPC de juliol de 2018
A Catalunya, l’IPC interanual del juliol se situa en el 2,3%, una dècima per sota de l’IPC anterior i una dècima per sobre de l’indicador estatal (2,2%). Aquesta tendència inflacionista es deu a l’acceleració dels preus de carburants i a l’habitatge. Els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (6,3%), l’habitatge (3,7), les comunicacions (2,5), les begudes alcohòliques i tabac (2,2%) i els hotels, cafès i restaurants (1,9%). La resta de grups també s’han encarit tot i que en menor mesura.
En termes mensuals, l’IPC a Catalunya és del -0,6%, influenciat per la caiguda dels preus del vestit i el calçat per les rebaixes (-13,1%). Al juliol, però, s’han encarit l’oci i la cultura (2%), l’habitatge (1%) i els hotels, cafès i restaurants (0,6%), entre d’altres
A nivell estatal, l’IPC interanual del juliol baixa i se situa en el 2,2%, una dècima per sota de l’índex anterior, essent els grups més inflacionaris l’habitatge (3,7%), per la pujada dels preus de l’electricitat i hotels, cafès i restaurants (2,0%) perquè els preus d’habitatge han pujat, aquest mes, més que al juliol del 2017.
Pel que fa a la taxa de variació mensual de l’IPC, aquesta baixa en un 0,7%, per l’efecte de les rebaixes del vestit i el calçat (-12,6%). Per altra banda, pugen els preus de l’oci i de la cultura (1,6%), d’habitatge (0,9%) i hotels, cafès i restaurants (0,6%).
La inflació subjacent estatal, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, cau una dècima i se situa en el 0,9%.
L’IPCH espanyol manté la seva taxa en el 2,3% anual, i per tant es manté respecte a la taxa del mes de juny.
CCOO considera que:
– Des de l’aprovació de la reforma laboral i fins al 2017 s’han creat 68.000 nous llocs de treball però s’han expulsat 184.200 persones del mercat laboral. Aquetes dades mostren que la reforma laboral, en comptes d’aportar estabilitat a l’ocupació i a les condicions de vida, ha fet just el contrari: aportar precarietat i crear atur estructural.
– La modificació de les condicions de treball (entre elles, els salaris) que va introduir la reforma laboral ha provocat una forta i ràpida caiguda dels salaris. Per tant, davant l’increment continuat de preus, en termes econòmics, la reforma laboral ha empobrit les classes treballadores i populars:
+ Mentre que el 2017 va tancar amb una inflació de l’2,2%, el cost salarial ordinari va quedar pràcticament estancat en el 0,2%, fet que suposa, per a les persones treballadores, un empobriment adquisitiu del 2%.
+ Des del 2008 i fins al 2016 els sous i salaris reals han caigut un 10,6%. En termes nominals i acumulats, des del 2008 els sous i salaris han pujat un 3,6%; en terme mig, però, la inflació acumulada ha estat del 14,2%.
– L’increment acumulat de preus dels béns i serveis bàsics (especialment aliments i habitatge) perjudica els treballadors i treballadores amb salaris més baixos, especialment el de la gent jove i les dones.
– La reforma laboral també està provocant un gran desequilibri financer en el sistema de la Seguretat Social per insuficiència d’ingressos per cotització, creant un dèficit que, fins ara, l’antic govern del PP ha volgut esmorteir retallant en pensions. Per tant, la qualitat de vida de pensionistes i jubilats també s’ha vist directament agreujada amb l’aplicació de la reforma laboral.
CCOO reclama:
– La derogació immediata de la reforma laboral que afebleix el mercat de treball i, conseqüentment, les bases de cotització que financen el sistema de pensions. En definitiva, una reforma que afecta directament les condicions de vida de les classes treballadores i populars.
– Increments salarials per sobre de la inflació per recuperar la pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores.
– Un pla per recuperar els llocs de treball i la taxa d’activitat destruïts durant la recessió per poder garantir unes condicions de vida digna per a tothom, blindar el poder adquisitiu de la classe treballadora i també per incrementar la capacitat productiva del país,
– Mesures per assegurar la qualitat en el treball i l’estabilitat de l’ocupació.
– La reforma del sistema de la Seguretat Social per poder introduir aquells canvis que assegurin la capacitat adquisitiva dels i les pensionistes que, a més a més, garanteixin la sostenibilitat del sistema.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’agost de 2018