Valoració de les dades de l'IPC de maig del 2018

CCOO de Catalunya reclama un gir immediat de la política energètica


Foto A Catalunya, l’IPC interanual del maig se situa en el 2,3%, un punt i una dècima per sobre de l’IPC anterior i dues dècimes per sobre de l’indicador estatal (2,1%). Aquest repunt inflacionari es deu a l’acceleració dels preus de carburants, lubricants i gasoli. Els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (5,7%), els aliments i les begudes no alcohòliques (2,5%), les comunicacions (2,2%), les begudes alcohòliques i el tabac (2,2%), els hotels, els cafès i els restaurants (2,1%) i l’habitatge (2,0%). La resta de grups també s’han encarit, tot i que en menor mesura.

En termes mensuals, l'IPC a Catalunya és del 0,9%, dues dècimes per sobre de l’indicador anterior. Al maig els preus del vestit i el calçat s’han tornat a encarir (3,2%). Els transports (1,9%) i l’habitatge (1,5%), més sensibles a l’evolució dels preus energètics, també s’han mostrat inflacionaris. En termes mensuals cap grup ha vist caure els seus preus.

A escala estatal, l'IPC interanual del maig despunta i se situa en el 2,1%, un punt per sobre de l’índex anterior, essent els grups més inflacionaris el transport (5,1%) i i l’habitatge (2,3%), degut a l’increment dels preus de l’energia. Pugen també els preus de les comunicacions (2,4%), els aliments i les begudes no alcohòliques (2,0%) i els hotels, els cafès i els restaurants (2,0%).

Pel que fa a l’índex mensual, a l’Estat l’índex general dels preus puja una dècima, fins al 0,9%, marcat per l’alça dels preus del vestit i el calçat (2,6%), l'habitatge (1,8%), el transport (1,8%), els aliments i les begudes no alcohòliques (0,7%) i els hotels, els cafès i els restaurants (0,4%).

La inflació subjacent estatal, és a dir, l'estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, puja tres dècimes i se situa en l’1,1%.

L’IPCH espanyol augmenta un punt respecte del mes anterior i se situa en el 2,1%, dues dècimes per sobre de l’indicador de l’eurozona (que puja vuit dècimes, fins a l’1,9%).

CCOO considera que:

• Al maig es va assolir el preu més elevat de petroli (79,90$ barril Brent) dels darrers tres anys i mig, fet que ha fet despuntar els preus energètics més que durant el 2017 (54,28$ barril Brent, de mitjana). En termes interanuals l’increment del preu del petroli al maig ha estat de prop del 60% i, des d’inicis d’any, superior al 17%.

• Aquest increment suposa:
- Un augment de l’índex de preus generals de consum i, consegüentment, una caiguda de la capacitat de compra i la renda disponible de les classes treballadora i populars.
- Una pèrdua de la competitivitat del país i una caiguda de les exportacions, tenint en compte que el nostre model de competitivitat se sosté més en els baixos costos que en l’alt valor afegit. En aquest sentit, l’increment dels costos energètics està anul•lant els guanys de competitivitat aconseguits amb la devaluació salarial. L’índex de preus industrials, per exemple, que havia caigut el 2015 (-2,7%) i el 2016 (-3,6%), va créixer un 4,3% el 2017 i s’està mostrant alcista al llarg del 2018.
- Un augment del cost de les importacions d’energia fòssil i, per tant, un empitjorament de la balança comercial, atès que el país és altament dependent energèticament (el dèficit energètic a Espanya es va incrementar un 25% el 2017). La dependència energètica de Catalunya és del 97% (tenint en compte la dependència de l'urani de l'energia nuclear), mentre que a Espanya la dependència energètica és de prop del 75%.
- Un fre al creixement i, davant l’augment inflacionari, un increment dels tipus d’interès.

CCOO reclama:

• Un gir immediat de la política energètica del país per deixar enrere l’actual model que és depenent de l’exterior, perjudicial per al medi ambient, poc transparent i que obeeix més a interessos corporatius i privats que a interessos públics.
• Una transició més ràpida i efectiva cap a un model basat en energies renovables: de producció autòctona, neta i sostenible per al medi ambient, a més de generadora de nous llocs de treball.
• Una auditoria del conjunt del sistema elèctric en la qual s’avaluï el sistema de fixació de preus i els costos fixes i variables, a fi d'incrementar la seva transparència i eficiència.
• La millora de l’abonament social per erradicar la pobresa energètica.
• Un model de competitivitat basat en l’alt valor afegit (que és menys depenent de les fluctuacions dels preus de costos energètics) i posar fi a la política de devaluació salarial.
• Uns increments salarials per sobre de la inflació per recuperar la pèrdua acumulada del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de juny de 2018
13/06/2018

 

© CCOO de Catalunya | Avís legal | RSS |

ccoo.cat utilitza cookies pròpies i de tercers per a millorar l'experiència d’usuari. Més informació sobre la política de cookies