CCOO de Catalunya denuncia que la revaloració de les pensions per al 2018 se situï per sota de l’IPC

Valoració de les dades de l’IPC de desembre del 2017

A escala estatal, la inflació anual de l’IPC al desembre se situa en l’1,1%, sis dècimes per sota de l’IPC del novembre, fet que constata una desacceleració en el ritme de creixement dels preus al llarg de l’any. Aquesta desacceleració es dona per un increment de preus dels carburants i gas menor al d’ara fa un any i per l’efecte de l’avançament de les primeres rebaixes (del gener del 2018 al desembre del 2017). D’altra banda, la inflació energètica torna a incidir en els preus del transport (que pugen un 1,9%) i de l’habitatge (1,3%). Per altra banda, continuen pujant els preus dels aliments i les begudes no alcohòliques (1,7%).

La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es manté invariable respecte del novembre i se situa en el 0,8%.

En termes mensuals, l’IPC no registra cap variació i queda fixat en el 0,0%. L’augment dels preus del transport (0,2%), habitatge (0,2%), oci i cultura (1,4%), i béns i serveis lligats al turisme són compensats per la caiguda de preus del vestit i el calçat (-2,0%) lligada a les rebaixes avançades d’hivern.

A Catalunya, l’IPC interanual del mes de desembre se situa en l’1,2%, una dècima per sobre de l’indicador estatal, influenciat pels increments dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques (2,1%), el transport (2,7%) i l’hostaleria (1,7%). Pel que fa a l’índex mensual, a Catalunya, l’índex general dels preus s’ha situat en el 0,2% per la compensació entre els grups inflacionaris (a destacar l’oci i la cultura) i els deflacionaris (principalment el vestit i calçat).

L’IPCH espanyol baixa sis dècimes respecte del mes anterior, se situa en l’1,2% i cau per sota de l’indicador de l’eurozona que, al mes de desembre, s’ha fixat en l’1,4%.

Novament les previsions macroeconòmiques fetes pels organismes estatals no s’han complert. Si bé la previsió d’inflació del Banc d’Espanya per al 2017 era de la taxa òptima del 2%, finalment els preus han crescut un 1,1%.

CCOO considera que:

• Al 2017, la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions ha estat del -0,85% a Catalunya, tenint en compte que la inflació interanual ha estat de l’1,1% i l’actualització de les pensions del 0,25%.

• L’increment acumulat de preus dels béns i serveis bàsics (especialment aliments, vestit i calçat i habitatge) perjudica a les pensions més baixes (pensions mínimes i no contributives). Des del 2013 i fins al 2017, els aliments i begudes no alcohòliques han patit una inflació acumulada del 7,1%.

• Les dones són el col·lectiu que cobra les pensions més baixes (especialment les que cobren pensions no contributives i de viduïtat) i, per tant, són les que més pateixen els efectes de la inflació dels béns de primera necessitat.

• La inacció del Govern del PP davant la pèrdua de poder adquisitiu de les pensions ve instada pel Fons Monetari Internacional, que busca retallar la despesa de la Seguretat Social reduint els imports de les pensions. La pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes és un efecte de l’objectiu econòmic de liquar el deute de la Seguretat Social davant la inflació.


CCOO reclama:

• La derogació de l’índex de revaloració de les pensions i la introducció d’un mecanisme que no perjudiqui el poder adquisitiu de les pensions.

• La represa immediata de la Comissió del Pacte de Toledo perquè es puguin enllestir, al més aviat possible, les reformes que el sistema de Seguretat Social necessita per garantir la seva sostenibilitat. Les comissions de treball no es poden postergar més. Cal resoldre el dèficit existent.

• L’increment de les pensions més baixes (especialment, les pensions no contributives), a les quals s’ha aplicat també la revaloració de només el 0,25%.

• Un major esforç redistributiu, ara que la recuperació econòmica està fent possible incrementar els ingressos fiscals. Les conseqüències del dèficit de la Seguretat Social no han de recaure en els pensionistes. De manera conjuntural cal finançar la Seguretat Social amb impostos per mitjà dels pressupostos generals de l’Estat.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 de gener de 2018