Valoració de les dades de l’IPC de novembre de 2017
A escala estatal, la inflació anual de l’IPC al novembre se situa en l’1,7%, una dècima per sobre que a l’octubre, motivada per l’increment dels preus dels carburants. Aquesta inflació energètica provoca una important pujada de preus de l’habitatge (2,5% interanual) i del transport (3,5%). Per la seva banda, pugen menys que ara fa un any els preus del vestit i el calçat (0,4%), hotels, cafès i restaurants (1,8%), aliments i begudes no alcohòliques (2,2%) i l’oci i la cultura (1,2%).
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, cau una dècima i se situa en el 0,8%.
En termes mensuals, l’IPC registra una variació del 0,5% (quatre dècimes per sota de la del mes anterior), arrossega encara l’efecte inflacionari del vestit i calçat de nova temporada i està marcat pels increments dels carburants en el transport i l’habitatge. Per l’altra banda, es registren caigudes de preus dels béns i serveis lligats al sector turístic i als aliments i begudes no alcohòliques.
A Catalunya, l’IPC interanual del mes de novembre s’ha mantingut en l’1,9%, per tant, dues dècimes per sobre de l’indicador estatal. En termes interanuals es mantenen especialment inflacionaris els grups del transport (4,1%) i dels aliments i begudes no alcohòliques (2,6%).
Pel que fa a l’índex mensual, a Catalunya, l’índex general dels preus ha caigut quatre dècimes (en la mateixa magnitud que l’índex mensual espanyol), i s’ha situat en el 0,4%. Han contribuït a l’alça els preus del vestit i el calçat (5,5%) i el transport (0,9%). I han contribuït a la baixa els preus lligats al turisme i la caiguda (en termes mensuals) dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques (-0,3%).
L’IPCH espanyol se situa en l’1,8%, una dècima per sobre del de l’octubre, i es manté per sobre de l’indicador de l’eurozona (1,5%).
CCOO considera que:
– L’encariment dels pisos posa en risc el dret a l’habitatge en molts casos. Segons dades de l’abril, la variació anual del preu del lloguer va ser del 17% a Catalunya (del 19,2% a Barcelona, del 14,8% a Girona, del 6,5% a Tarragona i del 4,9% a Lleida). Pel que fa a la compra d’habitatge, en el que portem d’any, la pujada ha estat del 10,5% a Catalunya i del 8,4% en termes interanuals. L’habitatge de segona mà ha pujat un 8,5% en el que portem d’any i un 10,1% en termes interanuals.
– Les llars estan afrontant aquesta inflació de l’habitatge amb menys renda disponible. En paral·lel a l’increment de l’habitatge, la renda mitjana neta anual per persona al 2016 encara no s’ha recuperat respecte del nivell de renda del 2010 (al 2016 va ser de 12.660 € i al 2010, de 12.890 €), mentre que la renda mitjana neta anual per llar va ser de 31.339 € al 2016 i de 33.297 € al 2010.
– Segons l’Enquesta de condicions de vida del 2016, a Catalunya hi havia un 37,7% de llars que no podien fer front a despeses imprevistes, un 8,7% van tenir retards en els pagaments relacionats amb l’habitatge principal i un 12,2% van tenir moltes dificultats per arribar a finals de mes.
CCOO reclama:
– De cara al 2018, un increment pressupostari de les polítiques d’habitatge per a les famílies i de la despesa en protecció social.
– Augmentar el parc públic d’habitatge social.
– Lluitar contra els lloguers abusius mitjançant la modificació de la Llei d’arrendaments urbans: ampliar els anys de contracte de lloguer i limitar el preu i les actualitzacions excessives del lloguer.
– Normatives municipals que limitin l’oferta dels pisos turístics i l’activitat de les plataformes d’allotjament turístic.
– Que la competència del mercat no es posi per endavant del dret a l’habitatge dels residents.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de desembre de 2017