El text de la Llei que ha enviat el Govern a la ponència parlamentària deixa fora de la protecció de la RGC les persones soles més vulnerables i retalla significativament les prestacions a les famílies que perceben subsidis, ajuts i pensions mínims
En el moment de signar l’Acord sobre la renda garantida de ciutadania (RGC), el Govern i la Comissió Promotora de la ILP es van comprometre a trametre a la ponència del Parlament un text articulat de la Llei que recollís el treball ja avançat en la ponència fins al novembre del 2016 i els continguts de l’acord. Avui, en què es reunirà l’esmentada ponència, hi ha dos desacords greus entre el Govern i la Comissió Promotora pel que fa al text enviat als grups parlamentaris.
En primer lloc, el Govern canvia un acord ja assolit, per unanimitat en la ponència, sobre el caràcter positiu del silenci administratiu a l’hora de respondre les sol·licituds de RGC, així com proposa uns terminis per resoldre -8 mesos- molt superiors als ja acordats per tots el grups -4 mesos-. Aquest canvi és molt rellevant, ja que pot obligar les persones sol·licitants a recórrer al contenciós administratiu per veure reconegut el seu dret, el que és una barrera d’accés molt important per a les persones possibles receptores de la RGC. També el termini per resoldre que es proposa és incongruent amb el fi de la RGC de protegir de la pobresa la població sense o amb ingressos insuficients per viure.
En segon lloc, el Govern, tot i respectar l’article 10 de l’acord sobre el caràcter subsidiari i complementari de la RGC respecte als ajuts i les prestacions estatals d’atur i per ocupació i a pensions del sistema de Seguretat Social, ho fa restant, a les persones afectades, 150 €, de manera que el nombre efectiu de persones que rebran aquest caràcter complementari -i, sobretot, la quantitat a percebre- esdevenen irrellevants. Si aquest canvi es consolida, tindrà com a conseqüència una significativa reducció de les persones possibles beneficiaries de la RGC i en molts casos una quantitat a percebre molt baixa. I és clarament contradictori amb el fi de la prestació de garantir uns ingressos iguals a l’Indicador de rendes de suficiència (IRSC), considerat el mínim vital necessari per viure a Catalunya.
El que ara proposa el Govern no ho ha plantejat en cap moment de la negociació, i de la lectura de l’acord no es pot despendre cap altra conclusió que el caràcter complementari de la RGC per a aquest tipus de prestacions ha d’arribar fins la quantitat equivalent de l’IRSC.
CCOO recorda que cal aprovar la Llei de la renda garantida de ciutadania en aquest període de sessions, per tal que sigui un dret efectiu a partir del 15 de setembre d’enguany. És per això pel que fem una crida a tots els grups polítics i al Govern a respectar l’acord assolit i mantenir el veritable caràcter complementari de la RGC, un dels trets que suposen un canvi qualitatiu respecte a la renda mínima d’inserció actual.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 2 de juny de 2017