Laïcitat, cohesió social i neopopulisme

Debats de reflexió i acompanyament dins del marc del Xè Congrés de CCOO de Catalunya

Laïcitat, cohesió social i neopopulisme

El 27 de novembre es va realitzar el debat dedicat a la laïcitat, cohesió social i neopopulisme, amb una participació molt activa i de gran qualitat. El temps de debat no era suficient, molts temes han quedat sense tractar, la voluntat manifestada per les persones que han participat, és que el sindicat ha de continuar organitzant i consolidant aquests espais de reflexió.

Hem comptat amb la participació de Santi Castellà (president del Moviment Laic i Progressista) com introductor del debat, Padre Avelino (del Centre Filipí de Barcelona), Javed Ilias (Ass. De Treballadors Pakistanesos a Catalunya), Aitor Carr (Politòleg en la UB i UAB especialista en Estudis sobre la nova extrema dreta), Lydia Tua (experta en educació i laïcitat)), Carme Tolosana ( experta en educació i laïcitat), Beatriu Guarro (SOS Racisme Catalunya), Montse Ros (Secretaria General de la Federació d’Ensenyament), Salvador Lara (Federació de Servei a la Ciutadania FSC de CCOO), Javier Bonomi (Fedelatina), Fuad Saou (Centre Euroàrab de Catalunya), Toni Mora (Secretari General del Baix Llobregat de CCOO), Ester Boixaderas (Comissió Executiva de la CONC) i Ghassan Saliba (Comissió Executiva de la CONC).

De la laïcitat a la llibertat de pensament

Els valors de la laïcitat que te el seu arrelament en l’organització republicana, va més allà de la separació entre Estat- Religió, cap una concepció d’un pensament lliure, escollir lliurament el camí de la felicitat, es basa en la llibertat, solidaritat i fraternalitat. La laïcitat és la que regula la convivència de la diversitat, a base de la no discriminació i la igualtat d’oportunitat, la convivència pacífica en total llibertat.

El problema és històric abans de l’arribada de la nova immigració, la cultura de la dictadura franquista basada sobre el nacional catolicisme s’ha imposat durant molts anys a base del poder de la religió, de l’església catòlica, a nivell de l’escola i mitjans de comunicació. La nova immigració, i en conseqüència el pluralisme religiós ha posat en evidència els privilegis de l’església catòlica. El Concordat que té l’església amb l’Estat, és considera com a un acord internacional, rang d’un tractat entre dos estats, el Vaticano i l’Estat espanyol, la seva modificació o anul·lació de forma unilateral és molt complicada. En canvi, les relacions amb les altres religions són acords aprovat pel govern espanyol i són modificat o anul·lat sense cap complicació. Hi ha una discriminació vers les altres religions i pot ser un dels motius de marginalitat i dificultat per a la integració de les persones que practiquen altres religions i concretament entre la població immigrada.

Malgrat que la Constitució Espanyola reconeix la llibertat de creença i la igualtat entre totes les persones al marge de la creença religiosa, i estableix la cooperació amb les religions però al mateix temps anomena la religió catòlica com la majoritària, i en la practica té privilegis a nivell d’educació,de fiscalitat i jurídics. Això posa en dubta l’aconfessionalitat de l’estat, i la dubta creix si s’ha de sumar practiques de caràcter religiós, juraments davant de símbols religiosos, l’educació religiosa, o els calendaris de les festes… En front del poder religiós s’ha de construir des de la societat una cultura republicana.

Espai comú de valors universals

Hi ha valors per sobre de les creences individuals, les practiques religioses han de quedar-se en l’àmbit individual, i la separació entre la religió i l’Estat a base de la igualtat de drets per a tothom, i la necessitat de construir un espai comú, segurament s’ha de garantir la pluralitat i la llibertat de culte, però també de garantir un espai neutre comú per a tota la població.

Els valors universals s’han de girar els espais comuns. Els idearis republicans han de fomentar els espais comuns que sumen i no resten, no es pot separar entre espai comú de la cohesió social, no és pot crear un espai comú a base de la discriminació i la marginació com és el cas de França.

S’ha de distingir també entre l’església com a estructura i poder amb privilegis, del moviment de cristianisme de base, i de la teologia de la alliberació, compromesos en la lluita per la democràcia, la llibertat i la laïcitat, són sectors que han tingut un paper destacat en la lluita del moviment sindical a Catalunya i en el resta de l’Estat, i a nivell internacional.

Malgrat que la constitució és dubtosa en la no confessionalitat, però no és pot dubtar que hi ha legislacions molt avançades, com són les lleis de l’avortament, del divorci , de matrimonis entre persones del mateix sexe, dels drets de la dona… aquestes lleis i legislacions estan en perill amb la política del PP i les pressions de l’església. S’ha de reivindicar la relació entre laïcitat i feminisme.

Laïcitat i educació

Que en Espanya es fomenta molt la cultura de la culpa, però no de la responsabilitat. A les noves generacions i en la nova educació s’ha de fomentar la cultura de la convivència pacífica i això no es pot fer sobre la cultura de la culpa.

S’ha de donar prioritat a l’educació, i de lluitar activament contra la LODE que vol imposar el PP, el sindicat ha d’estar frontalment en contra de la creació d’una doble xarxa d’escoles, i una discriminació entre xarxes, una xarxa privada, confessional, religiosa i dogmàtica finançada també pel diner públic, i una xarxa pública. El debat sobre el model educatiu és anterior a l’arribada de la immigració, és el cabell de la batalla. A Catalunya, hi ha més de 908 professors de religió, són per adoctrinar, formats amb continues jornades de formació, i estricte control sobre els programes. La doctrina religiosa sigui catòlica, musulmana o jueva ha de ser com a optativa. D’altre banda hem de treballar el tema de les practiques religioses que moltes vegades tenen també un arrelament cultural, de poc a poc. S’ha de fomentar l’educació en la ciutadania, en el valors de la igualtat d’oportunitats i la convivència pacífica.

L’extrema dreta i neopopulisme

Els estudis sobre l’extrema dreta en Europa i Espanya, demostra que hi ha un doble discurs. El discurs antiimmigració és una barreja entre un discurs de catolicisme i altre d’una falsa secularitat. Hi ha un discurs que instrumentalitza la laïcitat per atacar a la religió musulmana, com també un discurs de defensa identitària al voltant de la religió cristiana, però els dos discursos fomenten l’islamofòbia. A Espanya l’extrema dreta està molt lligada a la doctrina del nacional –catolicisme, en canvi el discurs del Front Nacional francesa està molt lligat a la utilització de la laïcitat. El discurs de la laïcitat francès no ha pogut donar una resposta amb la immigració sobretot procedent de la ribera sud del mediterrani, la separació entre els 4 espais: íntim, privat, públic, i social no serveix per a una societat diversa i complexa.

Amb el creixement de la crisis econòmica i social en Espanya, existeix un gran perill que el discurs racista i xenòfob torna amb força. Per això la defensa dels valors de la laïcitat és central.

Una part important de la nova immigració desconeixen els valors de la laïcitat, les esglésies a Catalunya i a Espanya esta plena de la immigració llatinoamericana, aquesta immigració és la que esta donant un aire fresc a les esglésies. La religió esta en la profunda consciencia cultural, fins el grau que algunes manifestacions folklòriques simbolitzen el bé que és la creu i el mal que són els indígens, una expressió de càstig i de culpabilitat vers els seus propis orígens. Cal destacar que algunes bandes juvenils de Llatins King utilitzen símbols religiosos.

També entre el col·lectiu procedent de països de majoria musulmana, com és el cas de Pakistan desconeixen els valors de la laïcitat, o confonen la laïcitat amb l’antireligiós.

D’altra banda, s’ha d’analitzar les practiques que utilitzen les religions per adoctrinar i manipular a la població més necessitada. Unes practiques de caritat que augmenten de forma paral·lela a la renuncia de l’Estat al seu paper de protecció social o de garantia social, i amb el debilitament de l’Estat de benestar. És una practica comú a totes les religions, a l’església catòlica, a col·lectius evangelistes, o als germans musulmans.

Com es pot fomentar els valors de la laïcitat

– El sindicat no pot baixar la guàrdia, s’ha d’anar treballant els valors de la laïcitat, organitzant debats, reflexions i campanyes a l’intern del sindicat i a nivell social.

 – L’educació és fonamental, tant a nivell de l’educació en els valors de la ciutadania, com en contra frontalment al model de la doble xarxa educativa. El sindicat ha d’apostar clarament per l’educació pública i laica.

– S’ha de fomentar experiències de coneixement mutu, i de sensibilitzar en la riquesa que aporta la interculturalitat i la diversitat.

– Defensar els avanços en les legislacions, en temes com l’avortament, el divorci, els matrimonis homosexuals i la igualtat entre dones i homes.

– Un discurs nítid i clar del sindicat en contra de totes les manifestacions racistes, xenòfobes. La sensibilització a l’intern del sindicat, al centre de treball i en la societat sobre els valors de la igualtat d’oportunitat, i del respecte, i en la unitat de la classe treballadora

– Consagrar la llibertat de consciència, modificant la llei de la llibertat religiosa en Espanya i de modificar el Concordat, i eliminant els privilegis en fiscalitat, educació i jurídics.

– Des del sindicat s’ha de fer un treball pedagògic entre les persones immigrades en els valors de la laïcitat. Donar suport a associacions i entitats laiques. Denunciar les practiques d’algunes administracions i d’alguns partits polítics de controlar a la immigració a través de líders religiosos.

– Traslladar el debat de la laïcitat al centre de treball, a través de les practiques de la gestió de la diversitat i no discriminació en les empreses.