Per sortir de la crisi cal un sector financer fort, democràtic i públic al servei de les persones

Resolució del Comitè Confederal de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Posicionament del Comitè Confederal de CCOO de Catalunya davant del rescat que ha sol·licitat el Govern per al sector financer

La sol·licitud de rescat que ha fet el Govern espanyol posa de manifest el fracàs d’unes pràctiques polítiques en el sector financer de poca transparència i falsedat:
-Falsedat per no reconèixer a temps el problema d’endeutament del sector financer a l’inici de la crisi, tal i com van fer altres països de la Unió Europea.
-Falsedat per no reconèixer que les successives reformes financeres que s’han realitzat al nostre país, i en portem quatre, només han provocat una reestructuració del sector basada en interessos poc clars, partidistes i/o personals.

La decisió de l’Eurogrup de concedir un préstec a l’Estat per rescatar el sistema financer ens dóna la raó als que ja fa temps dèiem que les reformes necessàries començaven pel sistema financer i la fiscalitat, i no pas per la reforma laboral ni per les retallades dels serveis públics.

Fa tres anys CCOO reclamava un pacte social i de reforma del sector financer que, avui dia, és més vigent que mai. No sortirem de la crisi si no som capaços de fer que l’accés al crèdit arribi al teixit productiu i als ciutadans del nostre país (autònoms, pimes, empreses, famílies…).  Per això és necessari un sector financer fort i capitalitzat… però amb condicions:

1. EL MATEIX SECTOR FINANCER HA D’ASSUMIR EL COST DEL RESCAT
El deute és de l’Estat i genera interessos, per això aquests han de ser assumits per les empreses financeres, mitjançant:
a) La creació de l’Impost de Transaccions Financeres.
b) Destinant els beneficis de les entitats intervingudes al Fons de Garantia de Dipòsits i no al repartiment de dividends als accionistes.

2. CONTROL PÚBLIC DE LES APORTACIONS A LES ENTITATS I DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS
a) Cal la intervenció de l’Estat per garantir que la capitalització serveixi perquè circuli el crèdit i les empreses no utilitzin aquests fons per a altres finalitats.
b) Paral·lelament és necessària una depuració de responsabilitats del gestors de les entitats que sol·liciten accedir al FROB. No pot ser que els culpables de la situació continuïn al capdavant de les entitats.

3. EVITAR L’OLIGOPOLI I L’EXCLUSIÓ FINANCERA
La concentració d’entitats només propiciarà la falta de competència i la restricció d’accés al crèdit de moltes empreses i persones i el dret que tenen tots els ciutadans als serveis bancaris.
a) És necessària una intervenció pública en la reestructuració del sector que asseguri la recuperació del crèdit per a l’economia productiva.
b) Reivindiquem una banca pública que garanteixi un sector financer que no discrimini l’accés als serveis bancaris en funció de les rendes i/o el territori.

4. QUE PAGUIN ELS BANQUERS I NO ELS TREBALLADORS BANCARIS NI LA CIUTADANIA
La manca de control eficient i la mala gestió que han fet els responsables de les entitats bancàries i d’estalvi ha afectat de forma negativa els treballadors i les treballadores del sector i el conjunt de la ciutadania.
a) En el període 2010-2011 s’han perdut més de 20.000 llocs de treball del sector a l’Estat i més de 4.000 a Catalunya. Reclamem que la reestructuració de les entitats financeres no suposi ajustos traumàtics en relació als llocs de treball.
b) Cal donar solucions globals a les situacions que han provocat les polítiques comercials de les entitats sobre les persones. Per això reivindiquem la dació en pagament per a les persones que han perdut el seu habitatge, que els pisos de les entitats intervingudes amb diner públic es posin en règim de lloguer social, i que es doni una solució global per als estalviadors atrapats per les participacions preferents.

D’aquesta situació, no en sortirem amb més retallades, pèrdues de drets col·lectius i individuals. En sortirem amb un pacte social que garanteixi creixement, transparència, depuració de responsabilitats i un sector financer al servei de l’economia productiva i de la ciutadania.

Comitè Confederal de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 de juny de 2012