CCOO de Catalunya realitza una enquesta sobre ocupació a través de les seves seccions sindicals

La Secretaria de Contractació i Subcontractació de CCOO de Catalunya, juntament amb les federacions i les seccions sindicals, han dut a terme una enquesta sobre ocupació que s’ha realitzat a través de les seccions sindicals a diferents empreses de diversos sectors productius. L’enquesta des del seu origen va ser dissenyada com a eina per conèixer l’estat de la situació de l’ocupació i la seva diversitat en un nombre important d’empreses en les quals CCOO té delegats i delegades i en gran mesura seccions sindicals constituïdes. Aquesta enquesta pot ser una mena de termòmetre per als sectors que hi han participat, en temes com la qualitat de l’ocupació, en sentit ampli, i el grau d’exercici dels drets atorgats per la llei, entre d’altres.

Algunes dades per destacar

Han respost l’enquesta un total de 271 empreses, en 202 de les quals CCOO és majoria, i en 224 hi ha una secció sindical constituïda. L’enquesta reflecteix un total de 118.543 treballadors i treballadores, amb diferents tipus de relació laboral, com ara indefinits, temporals, fixos discontinus, empreses de treball temporal, subcontractes, etc. Aquesta dada representa el 4,49% de les persones assalariades de Catalunya, segons l’EPA.

Les dades posen en relleu que les empreses solen tenir diverses plantilles paral•leles amb diferents condicions de treball, i que apareix amb força la subcontractació d’obres i serveis com una realitat instal•lada a la majoria de les empreses, concretament en el 80,81%, en molts casos des d’abans dels anys noranta. La mitjana de treballadors i treballadores subcontractats en relació amb la plantilla pròpia de l’empresa és del 32,03%.

Un dels elements preocupants és l’alt risc de cessió il•legal de treballadors i treballadores que apareix en l’enquesta. En més del 60% de les empreses, és l’empresa principal la que controla el procés, i en més del 50% coincideixen alhora treballadors i treballadores d’ambdues empreses. Veiem també com hi ha coordinació en la prevenció de riscos laborals en el 70% de les empreses que tenen treballadors i treballadores subcontractats.

Les empreses de treball temporal (ETT) són presents a 104 empreses, el 38,38% del total. Els treballadors i treballadores de les ETT són prop del 7% de les plantilles de les empreses que les utilitzen i el grau de compliment de l’equiparació salarial és baix, d’un 32%.

Amb tot hi ha hagut 59 empreses que han augmentat la seva plantilla, un 21,77% del total. Per contra, en 191 empreses, un 70,48% del total, hi ha hagut una disminució de la plantilla. La majoria de la disminució s’ha produït en els sectors industrials, i en el 60,21% de les empreses les pèrdues es van registrar entre el 2008 i el 2010.

El compliment de la Llei d’integració dels minusvàlids és molt baixa, només es compleix en el 31,73% dels casos.

El 87,88% de les empreses tenen un pla de prevenció, i en el 74,91% s’han produït accidents laborals, la immensa majoria de caire lleu, i bona part in itinere.

En termes globals, l’exercici del dret legal d’informació no és satisfactori, encara que el 100% de les empreses que tenen ETT aporten la informació als representants dels treballadors.

En el 67,52% de les empreses enquestades s’ha produït algun tipus de millora via negociació col•lectiva, i la conversió de contractes temporals en indefinits és l’aspecte que més s’ha tractat, en un 59,02% de les empreses.

Finalment cal destacar que els drets sindicals, seguits de lluny per la contractació, han estat la matèria més afectada per l’actuació de la Inspecció de Treball.

Conclusions i propostes

L’enquesta ens mostra com la diversitat de l’ocupació a les empreses on CCOO té força sindical és una realitat palpable, fins i tot després d’haver patit retallades en l’ocupació. Aquesta diversitat de formes de relació laboral està basada moltes vegades en la flexibilitat no pactada i en l’abaratiment dels costos, i comporta un empitjorament de les condicions laborals i un baix exercici del dret per part dels treballadors i treballadores immersos en la precarietat, accentuada en temps de crisi.

Òbviament, el centre de decisió, el continua tenint l’empresa principal, i el repte és que el sindicat, a l’empresa, protagonitzi el procés de confluència d’interessos diversos de tots els treballadors i treballadores d’un mateix centre de treball. Evidentment, en temps de crisi el manteniment de l’ocupació absorbeix gairebé totes les energies sindicals, però allà on sigui possible cal implantar mesures que garanteixin la qualitat de l’ocupació en el futur immediat per assentar les bases d’un nou model productiu.

Cal valorar l’exercici dels drets que la llei atorga als representants dels treballadors, i ajustar els límits marcats per la legislació laboral respecte de la contractació temporal. Pel que fa a les ETT, cal actuar contra les irregularitats que es produeixen en la seva utilització de les empreses usuàries, especialment en l’equiparació salarial, que, com hem vist, es troba en un nivell molt baix.

Tot fa pensar que la subcontractació d’obres i serveis continuarà creixent un cop sortim de la crisi. Cal incorporar la problemàtica d’aquests treballadors i treballadores subcontractats a l’acció sindical quotidiana, com ja s’ha dit, impulsant la participació conjunta del total de treballadors i treballadores.

L’índex d’accidents laborals és alt i, per tant, cal treballar molt més sobre les causes que els originen. És necessari connectar la tasca de seguiment de l’ocupació amb la de la salut i la seguretat en el marc de l’empresa, i també en el marc del sindicat.

En definitiva, l’enquesta ens diu que l’empresa i la seva organització del treball, en sentit ampli, han canviat. L’acció sindical a l’empresa s’ha de fer tenint en compte aquests canvis i la diversitat de les plantilles i les seves problemàtiques, per poder trobar solucions globals. És clar que no serà una tasca fàcil, però estem obligats a fer-la.

Feu clic per veure:
-l’Informe de l’enquesta sobre ocupació a les SSE de CCOO de Catalunya
-la guia per a sindicalistes ‘Contractes i subcontractes’