{"id":14933,"date":"2026-02-19T14:10:16","date_gmt":"2026-02-19T12:10:16","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/?p=14933"},"modified":"2026-02-19T14:21:11","modified_gmt":"2026-02-19T12:21:11","slug":"absentisme-quan-el-debat-evita-les-causes","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/noticies\/absentisme-quan-el-debat-evita-les-causes\/","title":{"rendered":"Absentisme: quan el debat evita les causes"},"content":{"rendered":"\n

(Resposta a l\u2019article \u201cEl virus de l\u2019absentisme\u201d de Marc Cer\u00f3n, publicat al diari <\/em>Segre, el 24 de gener de 2026)<\/em><\/p>\n\n\n\n

El debat sobre l\u2019absentisme laboral acostuma a plantejar-se des d\u2019una mirada parcial, de manera volunt\u00e0ria, interessada i esbiaixada. El relat posa el focus gaireb\u00e9 exclusivament en les persones treballadores, tractant l\u2019abs\u00e8ncia com una decisi\u00f3 lleugera i una falta de comprom\u00eds. Aquest enfocament no nom\u00e9s \u00e9s injust, sin\u00f3 que \u00e9s indecent. Esquiva qualsevol responsabilitat sobre una bona part del problema.  <\/p>\n\n\n\n

L\u2019absentisme no es pot analitzar seriosament sense parlar de condicions de treball: de la manca de prevenci\u00f3 de riscos laborals, de la sobrec\u00e0rrega de feina, dels ritmes excessius, de la pressi\u00f3 constant i de l\u2019impacte creixent dels problemes de salut f\u00edsica i mental. Quan aquests factors es converteixen en estructurals, les baixes no s\u00f3n una anomalia: s\u00f3n una conseq\u00fc\u00e8ncia directa del model. L\u2019absentisme no \u00e9s una causa, \u00e9s un s\u00edmptoma.<\/p>\n\n\n\n

Aquest debat pren una dimensi\u00f3 especialment rellevant quan s\u2019observa que moltes d\u2019aquestes situacions es concentren en sectors en els quals la m\u00e0 d\u2019obra est\u00e0 formada majorit\u00e0riament per persones en situaci\u00f3 de vulnerabilitat: l\u2019hostaleria, la neteja, el sector agroalimentari, el comer\u00e7 o les resid\u00e8ncies, entre d\u2019altres. Sectors essencials, sovint feminitzats i amb una alta pres\u00e8ncia de persones migrants, en els quals els salaris s\u00f3n baixos, la rotaci\u00f3 elevada i la capacitat de defensar drets, limitada. No es tracta d\u2019assenyalar tot el teixit productiu, per\u00f2 s\u00ed de recon\u00e8ixer on es produeixen amb m\u00e9s intensitat aquestes din\u00e0miques.<\/p>\n\n\n\n

Alhora, cal situar el debat en un context m\u00e9s ampli. En els darrers anys, molts sectors han anunciat beneficis empresarials importants, mentre que els salaris han anat perdent poder adquisitiu de manera sostinguda. La riquesa s\u2019ha generat, per\u00f2 no s\u2019ha repartit en la mateixa proporci\u00f3. Aquesta decisi\u00f3 ni \u00e9s neutra ni \u00e9s inevitable i a m\u00e9s t\u00e9 efectes clars: persones que treballen m\u00e9s, en pitjors condicions i amb menys capacitat de resist\u00e8ncia f\u00edsica i mental. Si la competitivitat es basa en salaris baixos i condicions prec\u00e0ries, no hauria de sorprendre que augmentin les baixes vinculades a la sobrec\u00e0rrega o a la manca de prevenci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Malgrat aix\u00f2, el relat dominant tendeix a presentar les persones treballadores com a sospitoses permanents, com si a la m\u00ednima optessin per no anar a treballar. Des d\u2019aquesta l\u00f2gica, es parla d\u2019absentisme sense parlar de responsabilitats empresarials, sense revisar models de gesti\u00f3 ni condicions laborals. Exercir un dret reconegut no pot ser interpretat com un ab\u00fas.<\/p>\n\n\n\n

Aquest enfocament es veu refor\u00e7at per la proliferaci\u00f3 de discursos i pr\u00e0ctiques de control que desplacen el focus cap a l\u2019individu i construeixen una idea impl\u00edcita de mandra o falta de voluntat. Un relat c\u00f2mode que permet carregar la culpa cap avall i evitar qualsevol autocr\u00edtica sobre com s\u2019organitza el treball.<\/p>\n\n\n\n

Tot aix\u00f2 no \u00e9s un debat te\u00f2ric. \u00c9s el que es veu cada dia als sindicats: salaris baixos que no permeten viure amb dignitat, incompliments reiterats del registre de jornada, hores extres no pagades, pressions per no agafar la baixa, manca de mesures de prevenci\u00f3 i abusos que s\u2019han anat normalitzant. Aquesta realitat no apareix a les estad\u00edstiques d\u2019absentisme, per\u00f2 explica molt millor qu\u00e8 est\u00e0 passant als centres de treball.<\/p>\n\n\n\n

Quan es parla d\u2019absentisme sense parlar de drets, de salaris, de prevenci\u00f3 i de distribuci\u00f3 de la riquesa, el debat queda inevitablement esbiaixat. I quan es construeix un relat que retrata les persones treballadores com a gandules mentre s\u2019ignoren les condicions que les emmalalteixen, no estem davant d\u2019un error d\u2019an\u00e0lisi, sin\u00f3 d\u2019una decisi\u00f3 conscient.<\/p>\n\n\n\n

Si es vol abordar l\u2019absentisme amb rigor, cal canviar el focus: deixar de culpabilitzar qui emmalalteix i comen\u00e7ar a assumir que la salut laboral \u00e9s una responsabilitat compartida i una condici\u00f3 imprescindible per a un model de treball just i sostenible.<\/p>\n\n\n\n

Pere S\u00e1nchez \u00c1lvarez<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Secretari general<\/strong><\/p>\n\n\n\n

CCOO de les Terres de Lleida<\/strong><\/p>\n\n\n\n

\"Whatsapp<\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Resposta a l\u2019article \u201cEl virus de l\u2019absentisme\u201d de Marc Cer\u00f3n, publicat al diari Segre, el 24 de gener de 2026) … Llegiu-me m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":504,"featured_media":14935,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-14933","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-noticies","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14933","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/users\/504"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=14933"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14933\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":14936,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/14933\/revisions\/14936"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/media\/14935"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=14933"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=14933"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/lleida\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=14933"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}