Xerrada sobre l’acord de les pensions: “des del punt de vista sindical és un bon acord”

El 15 de juliol, el sindicat ha organitzat una xerrada sobre l’Acord de les pensions adreçada als delegats i les delegades del sindicat, per explicar-los-en els detalls. La xerrada ha anat a càrrec de Saida Ehliluch, responsable d’Ocupació i Protecció Social de CCOO de Catalunya, i Miquel Lluch, secretari general de Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya i ha de servir perquè aquests delegats i delegades transmetin als seus companys i companyes de treball les característiques de l’acord, la tasca feta per CCOO i el que s’ha aconseguit.

Els dos ponents han destacat de l’acord, signat l’1 de juliol, que assegurava el futur del sistema públic de pensions i generava certeses sobre la suficiència, la sostenibilitat i el reforçament de les pensions públiques al nostre país.

La negociació d’aquest acord en matèria de pensions, que encara no ha acabat, segueix la línia que es va iniciar en el marc del Pacte de Toledo i es va concretar en els acords del 1996, el 2001, el 2006 i el 2011. El PP va trencar unilateralment la línia de negociació i acord l’any 2013 amb una llei que representava un horitzó de devaluació de les pensions actuals i de debilitat del sistema públic.

En el marc del Pacte de Toledo, els sindicats més representatius participen en la definició del sistema de pensions perquè els correspon, ja que les pensions constitueixen una forma de salari diferit i solidari, que s’obté amb un sistema de repartiment de les cotitzacions del món del treball.

Els quatre eixos més destacats d’aquest nou acord són:

  1. La revaloració de les pensions amb l’IPC per assegurar el poder adquisitiu. A més, les pensions no baixaran si la inflació és negativa i hi ha una clàusula de salvaguarda per a les persones que no han trobat feina des de la crisi del 2008.
  2. La derogació del factor de sostenibilitat, tot garantint pensions suficients i justes també per a les persones que accediran al sistema d’aquí vint i trenta anys.
  3. Les millores en cas de jubilació anticipada, forçosa i demorada. No es canvia l’edat legal de jubilació i l’acostament de l’edat real a l’edat legal de jubilació es promou amb incentius i desincentius.
  4. Els nous drets per a determinats col·lectius: persones becàries, viduïtat de parelles de fet, jubilació anticipada per penositat en el treball, convenis especials cuidadors i cuidadores familiars de persones dependents, caràcter normatiu de la clàusula de salvaguarda i aportació del 2 % del PIB des dels pressupostos generals a la despesa en pensions complint el criteri de separació de fonts de finançament.

Un cop exposats els eixos fonamentals, s’ha establert un interessant diàleg amb els assistents que ha acabat de clarificar diversos punts i ha ampliat les explicacions.