Al mes d’agost, l’atur a les terres de Lleida s’ha situat en la xifra de 19.993 persones, 3.055 persones menys que l’any anterior, però encara estem lluny d’assolir el nombre d’aturats d’abans de la crisi de la COVID-19 que situava l’atur a Lleida en 17.765 persones el mes d’agost del 2019. Tot i això, és una bona notícia, ja que és el sisè mes consecutiu que baixa l’atur a Lleida. Una baixada que representa un descens del 13,25 % interanual, i un 3,48 % respecte del mes anterior.
A Catalunya, el mes d’agost del 2021, deixa una xifra de 391.128 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya, el que significa una reducció interanual del 18,6 % (89.514 aturats i aturades registrats menys que ara fa un any). Respecte del mes anterior, l’atur registrat presenta una reducció de 17.186 persones (4,2 %menys). La població menor de 25 anys registra una caiguda de 16.955 joves sense feina (–45,8%) respecte de l’any anterior, i fa que a Catalunya hi hagi un total de 20.039 joves que cerquen feina sense èxit.
Atur, per sectors d’activitat
A les comarques de Lleida tots els sectors disminueixen el nombre de persones que es queden a l’atur. El sector de l’agricultura ho fa reduint en 106 persones les que cerquen feina. La indústria disminueix en 112 persones. El sector serveis ho fa amb 366 i són 13.534 les persones d’aquest sector a la borsa de treball del SOC, i la construcció ho fa en 69 persones.
Atur, per sexes
A Catalunya les dones representen el 57,7% del total de persones sense feina. Respecte d’ara fa un any, els homes han reduït l’atur en un 21,8 % mentre que les dones ho han fet en un 16,2 %. Respecte del juliol de 2021, hi ha un 5,6 % menys d’homes en situació d’atur, davant d’un 3,2 % menys de dones.
Davant aquest escenari, CCOO de Lleida considera:
— Que és urgent la pujada de l’SMI que s’equipari com a mínim a l’IPC previst (3 %). Aquesta mesura reduirà desigualtats, afavorirà les persones amb ingressos més baixos i contribuirà a la reactivació de la demanda interna tan castigada en aquests últims dos anys.
— Que calen polítiques que afavoreixin la reactivació econòmica i la recuperació i la creació d’ocupació, ja que els efectes d’aquesta crisi són una major vulnerabilitat de les persones treballadores i un clar augment de les desigualtats socials.
— Que són més necessàries que mai les polítiques actives d’ocupació per a aquelles persones que necessiten millorar la seva ocupabilitat i reorientar la seva professió perquè provenen de sectors castigats i que potser no generaran els llocs de treball esperats.
