{"id":941,"date":"2024-04-30T13:14:08","date_gmt":"2024-04-30T11:14:08","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/articles\/treball-digne-i-sostre-per-a-tothom\/"},"modified":"2024-05-02T09:25:18","modified_gmt":"2024-05-02T07:25:18","slug":"treball-digne-i-sostre-per-a-tothom","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/articles\/treball-digne-i-sostre-per-a-tothom\/","title":{"rendered":"Treball digne i sostre per a tothom"},"content":{"rendered":"\n

Fem una crida als treballadors i treballadores catalans per omplir els carrers de les ciutats de Catalunya, on convoquem manifestacions per reclamar ocupaci\u00f3 i sostre per a tothom. Volem superar aquesta nova tanca en la carrera d\u2019obstacles de la vida, on la lluita de classes competeix amb arrels hist\u00f2riques de lluita i conquestes. Ara n\u2019emprenem una de nova<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Article de Javier Pacheco a El Diari del Treball<\/em><\/p>\n\n\n\n

Els darrers anys la classe treballadora ha viscut una cursa d\u2019obstacles amb l\u2019objectiu de recuperar els drets retallats al llarg dels anys de la crisi financera i de l\u2019austeritat com a condemna per abordar aquella situaci\u00f3. Anys en qu\u00e8 el programa de reformes socials, econ\u00f2miques i laborals dels darrers anys de prol\u00edfic di\u00e0leg social, concertaci\u00f3 i acords ha constru\u00eft bases progressistes per reduir les desigualtats i millorar la vida de milions de persones.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019inici d\u2019aquest cam\u00ed, ens vam trobar amb la crisi sanit\u00e0ria m\u00e9s important dels darrers 100 anys: la pand\u00e8mia de la COVID-19. Tot es va aturar i ens vam confinar per no perdre les vides. Van morir milions de persones arreu del m\u00f3n, una aut\u00e8ntica trag\u00e8dia humanit\u00e0ria. I un sotrac per a les economies, que van quedar aturades de cop, en trencar-se les cadenes de subministrament. El capitalisme global no podia donar respostes a una crisi d\u2019enorme magnitud.<\/p>\n\n\n\n

Vam construir un escut social amb un canvi radical de les pol\u00edtiques p\u00fabliques a tot Europa. Un escut social que va injectar milers de milions d\u2019euros per refor\u00e7ar els sistemes sanitaris, per protegir l\u2019ocupaci\u00f3 i per salvar milers d\u2019empreses i milions de llocs de treball. A Espanya i a Catalunya aquest escut es va concretar amb la f\u00f3rmula dels ERTO i, per primer cop, els ajuts p\u00fablics van prohibir els acomiadaments. Els sindicats vam tenir un paper clau en la definici\u00f3 de la f\u00f3rmula m\u00e9s reeixida practicada en les pol\u00edtiques laborals i econ\u00f2miques de totes les darreres crisis.<\/p>\n\n\n\n

Quan la pand\u00e8mia se superava i l\u2019economia tornava a recuperar-se, hem viscut els millors anys per a la salut del mercat de treball. I ha estat una relaci\u00f3 directa la de la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3? Doncs no. Podem dir que no, si mirem quina va ser la seq\u00fc\u00e8ncia de la recuperaci\u00f3 de la crisi financera de principis de segle, en qu\u00e8 l\u2019economia es recuperava des del 2012 i, en canvi, el mercat de treball seguia patint les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019un atur elevat, la creaci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 estava pr\u00e0cticament estancada i la precarietat laboral era predominant en les condicions de la majoria de contractes. Els convenis van seguir patint les conseq\u00fc\u00e8ncies de la reforma laboral neoliberal i els salaris van seguir pr\u00e0cticament estancats, cosa que va agreujar la desigualtat perqu\u00e8 els m\u00e9s afectats eren els salaris baixos.<\/p>\n\n\n\n

El que va acompanyar la sortida de la pand\u00e8mia va ser la reforma laboral pactada amb sindicats i patronal. El di\u00e0leg social s\u2019al\u00e7ava amb maj\u00fascules recuperant els equilibris de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva i es donava un canvi radical a la pol\u00edtica de contractaci\u00f3, fent del contracte indefinit la modalitat ordin\u00e0ria de contractaci\u00f3 al pa\u00eds. I, en paral\u00b7lel, la major pujada del salari m\u00ednim interprofessional de la hist\u00f2ria. En el recorregut fins avui, una pujada del 54 % i un acord de pensions que garanteixen pensions dignes per al futur.<\/p>\n\n\n\n

La recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica aix\u00ed com del mercat de treball i de les capacitats de consum de la gent han fet possible que Espanya i Catalunya hagin experimentat un creixement per sobre de la resta d\u2019Europa. Hem arribat pr\u00e0cticament als 21 milions de treballadors i treballadores a Espanya i a m\u00e9s de 3,7 milions a Catalunya. Els contractes indefinits han passat de ser el 10 % del total de la contractaci\u00f3 a pr\u00e0cticament la meitat dels contractes que es formalitzen al pa\u00eds. I la temporalitat s\u2019ha redu\u00eft del 21 % al 13 %.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes millores, per\u00f2, es van trobar amb una altra tanca per saltar: la inflaci\u00f3 desbocada que va esclatar abans de la guerra d\u2019Ucra\u00efna, per\u00f2 que, amb motiu del conflicte, va arribar a xifres d\u2019inflaci\u00f3 per sobre del 10 % alguns mesos. Les millores de la gent se n\u2019anaven per la porta del darrere pels alts preus del cistell de consum.<\/p>\n\n\n\n

 Mesures econ\u00f2miques com la desgravaci\u00f3 de l\u2019IVA en alguns productes i un pacte singular per abaratir el preu energ\u00e8tic a Espanya van ser rellevants per contenir la inflaci\u00f3. Aquestes mesures van alleugerir la situaci\u00f3 de tensi\u00f3 econ\u00f2mica de les fam\u00edlies. Tanmateix, una altra mesura va contenir el creixement de la inflaci\u00f3, per\u00f2 va castigar les rendes familiars. Va ser l\u2019increment del preu dels diners i la pujada dels interessos per part del Banc Central Europeu, que va disparar el cost de les hipoteques i va agreujar encara m\u00e9s l\u2019economia familiar de milions de llars.<\/p>\n\n\n\n

Torn\u00e0vem a fer front a una crisi que afectava la classe treballadora. Ten\u00edem m\u00e9s gent treballant que mai, els salaris m\u00e9s baixos havien experimentat un fort increment en els convenis gr\u00e0cies a l\u2019impuls de les pujades de l\u2019SMI, per\u00f2 la gent no arribava a final de mes.<\/p>\n\n\n\n

 El moviment sindical hav\u00edem d\u2019enfortir els nostres posicionaments en la negociaci\u00f3 dels convenis per corregir aquesta situaci\u00f3. Ens hav\u00edem de rearmar de nou. Hem resistit les embranzides de l\u2019austeritat de la crisi financera, hem constru\u00eft un escut social durant la pand\u00e8mia, hem recuperat els equilibris de les relacions laborals a les empreses amb la reforma laboral, hem capgirat la pol\u00edtica de contractaci\u00f3 reduint a m\u00ednims la precarietat de la temporalitat i hem garantit pensions suficients per a 10 milions de persones i per als 12 milions que serem d\u2019aqu\u00ed a pocs anys amb la jubilaci\u00f3 de la generaci\u00f3 del baby-boom. Ara hav\u00edem de superar la tanca de la inflaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

I ho hem tornat a aconseguir: l\u2019Acord per a l\u2019ocupaci\u00f3 i la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva va fixar increments salarials que han recuperant part del poder adquisitiu de la classe treballadora del pa\u00eds, i el 2023 vam aconseguir, de mitjana, increments salarials per sobre de la inflaci\u00f3 i, per tant, guanyar poder adquisitiu.<\/p>\n\n\n\n

Tenim m\u00e9s gent treballant que mai, m\u00e9s contractes indefinits que mai, menys contractes temporals que mai, m\u00e9s dones treballant que mai i m\u00e9s persones migrants treballant que mai (encara que necessitem reduir el biaix de precarietat que pateixen pels sectors on treballen) i cobrem per sobre de la inflaci\u00f3. Sembla que tot es posa de cara per construir una societat sense pobresa ni desigualtats.<\/p>\n\n\n\n

De nou, per\u00f2, encarem una nova tanca en aquesta carrera d\u2019obstacles: el preu de l\u2019habitatge es dispara, cosa que fa impossible l\u2019acc\u00e9s a un dret essencial per a la classe treballadora i, en especial, per al jovent. Necessitem m\u00e9s del 47 % de la mitjana dels nostres ingressos per accedir a un habitatge i el jovent, un 90 %. Per poder viure dignament, no haur\u00edem de dedicar m\u00e9s del 30 % dels nostres ingressos per a un habitatge. Avui treballar i tenir una casa ens porta a la pobresa.<\/p>\n\n\n\n

I, malgrat que tenim m\u00e9s gent treballant que mai, l\u2019atur a Catalunya mant\u00e9 m\u00e9s de 370.000 persones sense feina. Una xifra que s\u2019apropa al 10 % de taxa d\u2019atur, indicador que no podem acceptar com a normal en l\u2019atur estructural del mercat de treball catal\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

Per tant, aquest Primer de Maig, el moviment sindical confederal demanem plena ocupaci\u00f3 i sostre per a tothom. Fem una crida als treballadors i treballadores catalans per omplir els carrers de les ciutats de Catalunya, on convoquem manifestacions per reclamar ocupaci\u00f3 i sostre per a tothom. Volem superar aquesta nova tanca en la carrera d\u2019obstacles de la vida, on la lluita de classes competeix amb arrels hist\u00f2riques de lluita i conquestes. Ara n\u2019emprenem una de nova.<\/p>\n\n\n\n

I, finalment, per\u00f2 no per aix\u00f2 menys important: el sindicalisme internacionalista en qu\u00e8 ens enquadrem CCOO no volem oblidar-nos dels treballadors i treballadores del m\u00f3n que pateixen la barb\u00e0rie de les guerres i, en especial, del poble palest\u00ed, que est\u00e0 patint un genocidi, perm\u00e8s per les principals pot\u00e8ncies mundials, perpetrat pel Govern feixista i genocida d\u2019Israel, que assassina milers de persones i que, sense pietat, ha matat milers de nens i nenes. STOP genocidi a Palestina!<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fem una crida als treballadors i treballadores catalans per omplir els carrers de les ciutats de Catalunya, on convoquem manifestacions … Read more<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":6,"featured_media":942,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"twitterCardType":"","cardImageID":0,"cardImage":"","cardTitle":"","cardDesc":"","cardImageAlt":"","cardPlayer":"","cardPlayerWidth":0,"cardPlayerHeight":0,"cardPlayerStream":"","cardPlayerCodec":"","footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-941","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-articles","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33"],"gutentor_comment":0,"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/941","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/users\/6"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=941"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/941\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":945,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/941\/revisions\/945"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/media\/942"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=941"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=941"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.ccoo.cat\/javierpacheco\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=941"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}