Barcelona, 19 de desembre del 2019
INFORME DE SITUACIÓ PER AL CONSELL NACIONAL
Tanquem l’any 2019 amb la reunió del Consell Nacional, en què presentem el balanç parcial del mandat, després de superar-ne amb escreix l’equador, i encarem l’última etapa, amb l’inici de la 2a Assemblea sindical oberta (ASO), assumint el repte de seguir projectant el sindicat al nou present del món del treball.
La CE de la CONC hem fet una avaluació del que l’organització ha desenvolupat del Pla d’acció, així com les tasques de les diferents secretaries previstes als seus plans de treball. Aquest informe desenvoluparà els aspectes més rellevants de la feina feta pel conjunt de l’organització i proposarà els eixos prioritaris per encarar la resta del mandat, amb l’objectiu de dur a terme el màxim de les propostes que vam aprovar a l’11è Congrés.
En termes generals, podem dir que el ritme d’assoliment dels objectius congressuals és bo i que el balanç, fins ara, és bastant satisfactori. Hem de reconèixer, però, que les dificultats per fer els canvis que ens vam proposar al congrés encara ofereixen les resistències d’una organització molt arrelada a una cultura del treball relacionada amb la representació legal dels treballadors i treballadores i unes estructures que donen resposta a l’esmentada cultura. A poc a poc el sindicat assumeix noves formes de treball, noves maneres de relacionar-se amb els treballadors i treballadores, reconeix nous espais laborals i incorpora noves fórmules, però no a la velocitat a què s’estan produint els canvis en el teixit productiu i en les relacions laborals.
Aquest informe també farà una petita anàlisi del context, que és molt rellevant en alguns aspectes, si tenim en compte el debat sobre la investidura al Congrés dels Diputats i Diputades, la situació a Catalunya després de la sentència del Procés, els indicadors sobre l’atur i l’increment dels ERO o la lluita contra el canvi climàtic o la violència masclista, entre d’altres.
Acabem l’any amb bons resultats, tant pel que fa a eleccions sindicals com a afiliació, dos factors que quantifiquen, d’alguna manera, la capacitat del sindicat de donar resposta a les necessitats dels treballadors i treballadores per organitzar-se. Creixem en tots dos indicadors, sobre nosaltres mateixos i sobre tercers. Després d’un nou procés de concentració d’eleccions sindicals, CCOO és, de nou, la primera força sindical de Catalunya i el sindicalisme confederal, en unitat d’acció, representa el 80 % de la classe treballadora catalana. Malgrat els intents per part d’alguns sectors socials i polítics del país de canviar el mapa sindical català, el sindicalisme de classe i nacional, confederal i sociopolític que representa CCOO de Catalunya és el més atractiu per a la majoria de treballadores i treballadors catalans.
Feu clic per llegir l’Informe de situació per al Consell Nacional de la CS de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
