Article de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, publicat a ‘El Periódico’ (4-09-2022)
No hi ha més temps: ja som a les portes de la tardor i es nota l’impacte a les butxaques de la classe treballadora d’una crisi social que cronifica desigualtats intolerables, motivada per una confluència de factors que tenen en la inflació desbocada la màxima traducció visible. Ara és el moment de decidir si hem de reeditar la crisi del 2008, que va conduir a un empobriment generalitzat de la societat, en concentrar-ne la riquesa en mans d’uns quants, o fem que la pluja torrencial serveixi per fer créixer una altra manera d’entendre les relacions laborals i l’economia en general.
Les llars tenen cada vegada més dificultats per arribar a final de mes, però no plou igual a tots els barris: per més que s’intenti embolicar amb argumentaris capciosos i idees amb escàs arrelament en la realitat, com ara la d’una inflació teòrica de segona ronda causada pels salaris, els fets al final són tossuts, i allà on els beneficis empresarials han continuat pujant, els treballadors i treballadores han perdut poder adquisitiu. Per dir-ho amb altres paraules: la contenció del salari dels uns ha esdevingut més renda per als altres, i la inflació l’estan pagant els consumidors, els treballadors.
