Ahir es va signar el conveni
Després de 7 mesos de lluita i mobilitzacions, CCOO va signar ahir el Conveni estatal del tèxtil i la confecció, deixant sense efecte el pacte d’eficàcia limitada que la patronal i UGT havien subscrit, i que deixava gran part del sector fora d’unes relacions laborals normatives i que, a més, no estava sent aplicat en més del 80 % de les empreses del sector.
En aquest escenari d’irresponsabilitat per part dels signants del pacte d’eficàcia limitada, des de CCOO no podíem permetre que estratègies dirigides a no sabem ben bé quins objectius posessin en qüestió acords importantíssim com l’AENC, i que serveixen per atacar xacres com les desigualtats o la bretxa salarial. Aquest acord insisteix en la necessitat d’arribar a salaris de 14.000 euros al 2021, i tant la patronal com la UGT van oblidar-ho en aquell acord extraestatutari. No és el mateix dir que s’arribarà si les coses al sector van bé, o si hi sumem totes les retribucions de les treballadores i treballadors proposant el concepte “massa salarial”, que el que CCOO d’Indústria ha aconseguit finalment, i que li ha fet subscriure un conveni d’eficàcia general que obliga totes les empreses: al 2021, cap salari inferior a 14.000 euros, passi el que passi.
Hem de valorar que l’acció col·lectiva de tot el sector i l’organització ha sigut el catalitzador d’aquest acord final. La vaga sectorial de l’estiu passat; les concentracions als centres de treball; els pactes articulats signats a les empreses del sector per mantenir viu el conveni; mobilitzacions com la d’Ontinyent; campanyes de sensibilització a la ciutadania aquest gener; i, per últim, el treball excel·lent del nostre Gabinet Tècnic Jurídic, han permès fer entendre, a les portes de l’Audiència Nacional, als signants del pacte d’eficàcia limitada, que un sector de referència com aquest no es pot regular des de la voluntat unilateral dels empresaris i empresàries, i deixar fora més de la meitat del sector que representa CCOO.
Per últim, d’aquest procés n’hem après molt. La capacitat de la classe treballadora de defensar allò en el que creu just és imparable; també que per representar els treballadors i treballadores s’han de defensar els seus interessos, i que no s’hi val tot per guanyar uns quants representants; i per últim, que ara ja sabem qui tenim davant quan hàgim de tornar a negociar el pròxim conveni, però sobretot ens omple d’orgull qui tenim darrere.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 de febrer de 2019