Catalunya va ser la primera comunitat aut\u00f2noma a aplicar la Llei estatal d’Habitatge i en algunes zones tensionadas no ha empitjorat tant la situaci\u00f3 respecte a altres regions, CCOO afirma en un estudi que \u201cCatalunya disposa d’uns quatre milions d’habitatges, per\u00f2 una part important no est\u00e0 destinada a ser habitatge habitual: un de cada quatre llars \u00e9s segona resid\u00e8ncia, hi ha 106.000 pisos tur\u00edstics i prop d’un 11% del parc est\u00e0 buit. Paral\u00b7lelament, l’habitatge protegit s’ha redu\u00eft fins als 100.000 pisos i en deu anys nom\u00e9s s’ha aixecat un pis protegit per cada 564 habitants\u201d.<\/p>\n\n\n\n
Acabat el proc\u00e9s congressual, CCOO va fixar a Catalunya l’habitatge com un dels pilars que havien de guiar el treball al llarg del mandat. Fruit d’aquesta prioritzaci\u00f3 es va elaborar el mes d’octubre passat un ampli estudi titulat \u201cL\u2019acc\u00e9s a l\u2019habitatge a Catalunya. Un problema de classe\u201d (L’acc\u00e9s a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe).
A partir d’aquest estudi elaborat conjuntament, les propostes es basen en quatre eixos: la regulaci\u00f3 del mercat, l’ampliaci\u00f3 del parc d’habitatge assequible, la reforma financera i fiscal i, finalment, la intervenci\u00f3 mitjan\u00e7ant la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva.
Desgranat cadascuna d’aquestes propostes, i intentant ser el m\u00e9s sint\u00e8tic possible, quan des de CCOO parlem de la regulaci\u00f3 del mercat, volem dir tancar els buits legals que permeten el desaforat lloguer de temporada i altres mecanismes que permeten actualment esquivar la llei que topa els preus del lloguer. Vol dir tamb\u00e9 allargar la durada dels contractes de lloguer, tendint al fet que siguin indefinits i blindant cl\u00e0usules de renovaci\u00f3. Prohibir la compra especulativa, realitzar un registre els habitatges buits i mobilitzar-les (posar-les a disposici\u00f3). Limitar per llei el preu dels lloguers i vincular-los a la mitjana salarial de la zona. I finalment, com a mesura d’urg\u00e8ncia, actuar contra els desnonaments i evitar que una persona vulnerable no tingui una alternativa residencial.
En segon lloc, l’ampliaci\u00f3 del parc d’habitatge assequible passa per la mobilitzaci\u00f3 dels habitatges buits mitjan\u00e7ant ajudes, incentius a la rehabilitaci\u00f3 o, en \u00faltima inst\u00e0ncia, sancions. Blindar els habitatges de protecci\u00f3 oficial (VPO) perqu\u00e8 no passin al mercat especulatiu. Garantir un 50% de VPO en les noves promocions privades. I prioritzar cooperatives i fundacions en l’adjudicaci\u00f3 de noves promocions.
En tercer lloc, les mesures fiscals i de finan\u00e7ament passen per penalitzar l’especulaci\u00f3 i augmentar la c\u00e0rrega fiscal a les SOCIMI. A m\u00e9s, fomentar l’estalvi p\u00fablic mitjan\u00e7ant un fons d’inversi\u00f3 on tamb\u00e9 es pugui recollir estalvi privat i destinar-ho a incrementar el parc p\u00fablic d’habitatge.<\/p>\n\n\n\n
A part de les mesures ja exposades que en el seu conjunt tamb\u00e9 incideixen en la gent m\u00e9s jove, des de CCOO tamb\u00e9 es planteja fomentar la construcci\u00f3 d’habitatges de lloguer que incloguin serveis comuns, dissenyades espec\u00edficament per a facilitar l’emancipaci\u00f3 juvenil. D’altra banda, la promoci\u00f3 de VPO amb reserva d’un percentatge de les seves unitats per a joves, ja que per a molts est\u00e0 \u00e9s l’\u00fanica via per a accedir a un habitatge. S\u00ed. Malgrat que els salaris estan seguint des de fa uns anys una senda de creixement constant i lleugerament superior als \u00edndexs de preu al consum, s’ha creat un gran forat entre aquests increments i el desorbitat encariment del preu de l’habitatge. No, no \u00e9s sostenible un model econ\u00f2mic que implica aquestes conseq\u00fc\u00e8ncies. \u00c9s una evid\u00e8ncia m\u00e9s de la fractura del contracte social fins ara vigent. Si un treball remunerat, fins i tot un treball aparentment ben remunerat, no garanteix l’acc\u00e9s a un habitatge digne, es genera una frustraci\u00f3 que posa en risc el sistema democr\u00e0tic i a l’una alimenta opcions pol\u00edtiques d’extrema dreta. En la l\u00ednia de l’exposat, la crisi de l’habitatge a Catalunya es veu a m\u00e9s incrementada per la situaci\u00f3 i el pes econ\u00f2mic de la capital, Barcelona.
CCOO ha participat i participa de les protestes socials per l’habitatge a Catalunya i en la resta de l’Estat. Per\u00f2 CCOO ha de jugar un paper vital a traslladar la situaci\u00f3, el debat i la mobilitzaci\u00f3 als centres de treball. \u00c9s aqu\u00ed on el nostre paper \u00e9s fonamental perqu\u00e8 aquest \u00e9s el nostre terreny m\u00e9s pr\u00f2xim.
El moviment per l’habitatge a Catalunya s’est\u00e0 articulant a partir de sindicats d’inquilins. En les grans mobilitzacions, especialment en la del 23 de novembre de 2025, van participar un gran nombre d’organitzacions socials i ve\u00efnals. CCOO tamb\u00e9 va participar activament, i \u00e9s en aquests \u00e0mbits de conflu\u00e8ncia on es posa de manifest la magnitud del problema, per\u00f2 tamb\u00e9 que \u00e9s la capacitat de combatre’l conjuntament la que ens portar\u00e0 per la senda de la soluci\u00f3. Ara mateix aquest desproporcionat increment del cost de l’habitatge, principalment la de lloguer, \u00e9s el que genera el conflicte socioecon\u00f2mic de major magnitud.
Les persones joves estan especialment afectades pels preus de l’habitatge. Fins i tot un estudi recent avala la relaci\u00f3 entre les dificultats d’acc\u00e9s a l’habitatge amb una deterioraci\u00f3 de la salut mental. Quines mesures proposa el sindicat per a millorar la situaci\u00f3 de la joventut?<\/strong><\/p>\n\n\n\n
Cal remarcar que la lluita contra el frau dels lloguers de temporada, l’establiment del contracte de lloguer de car\u00e0cter indefinit i la indexaci\u00f3 dels preus del lloguer al nivell salarial mitj\u00e0 de la zona, s\u00f3n mesurades que incideixen directament sobre el lloguer ja que el 61,9% de les fam\u00edlies encap\u00e7alades per menors de 29 anys viuen en aquest r\u00e8gim.<\/p>\n\n\n\nMalgrat els increments salarials en els convenis col\u00b7lectius, l’alt cost de l’habitatge provoca que la gent treballadora perdi poder adquisitiu. Fins i tot moltes persones viuen en infrahabitatges perqu\u00e8 no poden pagar un lloguer, malgrat tenir treball. Consideres que el lloguer i la inflaci\u00f3 s’estan menjant totes les millores laborals?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
CCOO en l’\u00e0mbit de la negociaci\u00f3 col\u00b7lectiva tamb\u00e9 proposa una s\u00e8rie de mesures. Seria el quart bloc despr\u00e9s dels tres primers que hem comentat.
La primera mesura no pot ser una altra que recuperar poder adquisitiu vinculant els augments salarials a la productivitat i als marges de benefici empresarial mitjan\u00e7ant els convenis col\u00b7lectius. El sindicat subratlla que no hi ha acc\u00e9s a l’habitatge sense dignitat salarial, per la qual cosa reclama que el salari m\u00ednim aconsegueixi el 60% del salari mitj\u00e0 a Catalunya. Tamb\u00e9 incorporar en els convenis cl\u00e0usules espec\u00edfiques per a ajudes o prestem sense inter\u00e8s per despeses inicials o per trasllat. Fomentar que les empreses cedeixin s\u00f2l per a \u00fas social o invertir fons de pensions d’ocupaci\u00f3 en habitatge social de manera responsable. I, per a acabar, facilitar permisos retribu\u00efts per a gestions relacionades amb l’habitatge d’adquisici\u00f3 o lloguer.<\/p>\n\n\n\nMoltes persones aproven les oposicions i aconsegueixen una pla\u00e7a per\u00f2 renuncien a alguns destins, com pot ser la ciutat de Barcelona, perqu\u00e8 no poden pagar-se un lloguer i el salari no compensa el cost de viure all\u00e0. Creus que pot sostenir-se un model econ\u00f2mic que necessita persones treballadores, per\u00f2 no garanteix que puguin residir en el territori? Com afecta tot aix\u00f2 als serveis p\u00fablics?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
D’altra banda, que l’habitatge s’hagi convertit en un negoci; que adquirir propietats per a la seva reforma, divisi\u00f3 i posterior posada en lloguer per a lucrar-se amb aix\u00f2 (rentisme) sigui un pilar d’un sistema econ\u00f2mic, no \u00e9s un bon s\u00edmptoma. El capital s’hauria d’invertir en sectors productius de l’economia i no en aquests.
Els salaris dels sectors p\u00fablics; sanitat, educaci\u00f3, just\u00edcia, etc., no arriben a pal\u00b7liar aquest \u201cforat\u201d respecte el preu de l’habitatge, especialment en zones molt tensionadas pel factor turisme. Hi ha evid\u00e8ncies ja de no cobertura de places per aquest factor, i aix\u00f2 per tant afebleix el funcionament de l’Administraci\u00f3 i els serveis p\u00fablics. Les mesures per a pal\u00b7liar-ho les hem exposat: control de preus del lloguer, control dels pisos\/apartaments tur\u00edstics, i limitaci\u00f3 de preus concorde al salari mitj\u00e0 de la zona.<\/p>\n\n\n\nConsideres que la crisi d’habitatge est\u00e0 canviant el contracte social a Catalunya? Com veus el context d’aqu\u00ed a un futur pr\u00f2xim?<\/strong><\/h3>\n\n\n\n
Barcelona, a part d’aquest rentisme, sofreix el mal de la proliferaci\u00f3 dels pisos, i fins i tot habitacions, de lloguer tur\u00edstic. Aix\u00f2 agreuja encara m\u00e9s la fractura del contracte social perqu\u00e8 tamb\u00e9 contribueix a l’encariment de l’habitatge.
Les corones de poblaci\u00f3 al voltant de Barcelona s\u00f3n receptores de treballadors i treballadores \u201cexpulsades\u201d. Per\u00f2 tamb\u00e9 aquest efecte \u201crendista\u201d s’expandeix cap a aquestes corones.
I la \u201cexpulsi\u00f3\u201d de treballadors a la cerca d’un habitatge assequible implica la necessitat d’una xarxa de transport p\u00fablic, principalment ferroviari, que ara mateix es troba en plena fase de reconversi\u00f3 despr\u00e9s d’anys de falta de manteniment i inversi\u00f3. Amb la qual cosa, al cost elevat de l’habitatge s’uneix la despesa en transport i la important inversi\u00f3 en temps que representa la dist\u00e0ncia entre llar i centre de treball.
El futur pr\u00f2xim no el veig massa diferent de l’actual. M’agradaria dir que totes les propostes de CCOO sobre habitatge, per la seva l\u00f2gica, s’adoptaran en breu i es posar\u00e0 fi a aquesta situaci\u00f3. Per\u00f2 s\u00f3n mesures que comporten un temps, unes m\u00e9s que unes altres, i que requereixen a m\u00e9s d’un ampli consens pol\u00edtic per a poder-se portar endavant. I no veig en aquests moments aquest consens. Al contrari.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"