– L’avantprojecte de llei posa en perill el model públic d’RTVE i de les radiotelevisions autonòmiques.
– A través dels plans de Transformació i Resiliència, Espanya pretén ser el hub d’Europa en matèria de comunicació, ignorant qualsevol referència als drets laborals.
Els sindicats CCOO, UGT i CGT rebutgen l’avantprojecte de la Llei General Audiovisual que serà previsiblement aprovat el dia 26 de maig en el Congrés. Al·leguen, en primer lloc, que, tant en la fase de consultes públiques, com en la fase d’esmenes, no s’han admès cap de les propostes sindicals. No obstant això, els grans grups empresarials sí que semblen veure reflectides les seves pretensions.
Únicament en la fase d’esmenes en el Parlament, alguns partits polítics, com Unides Podemos, Més País, Compromís o ERC, han escoltat les peticions sindicals. En declaracions davant la premsa, Cristina Bermejo, secretària general del sector de Mitjans de comunicació de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO (FSC-CCOO), ha manifestat que l’avantprojecte de llei “no soluciona els problemes del sector i aquesta llei conté un component encara més liberal en matèria de servei públic que aquelles que li van precedir en governs tant del PP com del PSOE”.
El que havia de ser una trasposició de la directiva comunitària que abordés les complexitats de l’entramat comunicatiu espanyol aprofundeix, no obstant això, en un model mercantilista, que es troba al servei dels operadors privats, en lloc de vetllar per la defensa dels serveis públics d’RTV i l’accés gratuït i universal de la ciutadania a uns sistemes de comunicació que siguin garants dels principis constitucionals bàsics en matèria d’informació.
Entre altres qüestions, s’omet la definició de missió de servei públic per a tots els prestadors, tant públics com privats, que garanteixi el pluralisme, la responsabilitat editorial i la llibertat d’expressió i no s’evita la privatització i l’externalització possible del model d’RTV. Tampoc s’assegura un finançament estable i definit per a la Corporació d’RTVE ni, per descomptat, per a la resta d’operadors del servei públic, inclosa també l’Agència EFE.
Quant a drets laborals, la llei manca d’esments. No es concreten qüestions com el foment de l’ocupació de qualitat, una sèrie de garantían és matèries com la conciliació i corresponsabilitat, la igualtat o la salut laboral, per no parlar de la concreció dels mecanismes de governança de les radiotelevisions públiques o la garantia dels mandats marc i els contractes programa.
Acusen també la falta de concreció en la regulació dels mitjans de comunicació. Es deixa en mans de l’autoregulació el que haurien de ser les funcions d’una autoritat audiovisual independent que no existeix i que era una qüestió poc desenvolupada en la CNMC, que avui dia no té capacitat executiva per a controlar el mercat audiovisual, la qual cosa posa en risc el pluralisme mediàtic i la independència.
Els sindicats defensen així mateix per a les televisions públiques un sistema de finançament estable que garanteixi la seva independència. Així, es pretén suprimir el percentatge del 13%, que aportaven les operadores de telecomunicacions al ja minvat finançament d’RTVE. No assegurar aquests recursos ve a incidir en un pressupost deteriorat de la corporació i el que es pretén és que les noves plataformes digitals, els ingressos de les quals són difícilment fiscalizables, perquè moltes d’elles no tributen a Espanya, aportin un 5% (uns 6-7 milions d’euros) en substitució de l’aportació de la taxa de les teleco, de 120 milions.
La no cessió a tercers dels serveis informatius ha estat un altre cavall de batalla dels sindicats davant aquest projecte de llei, que, de no modificar-se, permetrà a les cadenes externalitzar totalment o parcialment el servei, amb el perill, alerten, de la pèrdua de llocs de treball estables i de qualitat, com ja ocorregués en el passat, així com posar en risc l’accés de la ciutadania a una informació veraç i objectiva.
En definitiva, rebuig des de l’àmbit sindical a aquest projecte de llei, que, si no hi ha canvis d’última hora, tirarà endavant amb el suport de partits com a PSOE, PNB o PDeCAT i l’oposició de la major part de les formacions progressistes del Congrés dels Diputats.
