CCOO denuncia davant la consellera de Justícia la situació insostenible del Centre Penitenciari de Joves a Catalunya


Actualment es viu una situació de violència, deficiència, desordre i caos què s’acabarà traslladant a tots els centres penitenciaris.


La secció sindical de CCOO del Centre Penitenciari de Joves, a la Roca del Vallès, hem dirigit un nou escrit a la consellera Ciuró i als màxims responsables de la Secretaria de Mesures Penals. La caiguda del centre continua de manera imparable, s’agreuja dia a dia, mes a mes, any rere any. Mentre, hem anat denunciant la situació i com a resposta a les nostres peticions, la conselleria fa exactament un any va iniciar un periple pels centres penitenciaris catalans per rebre informació de primera mà a fi de detectar les problemàtiques dels centres, així com contactar amb els seus treballadors i treballadores per regularitzar i desbloquejar problemàtiques que ja s’havien convertit en estructurals.


Al cap d’un any, res més no en sabem. Ni en temes de personal (temes pendents l’antic PRP, escassetat i envelliment de plantilles, jubilació anticipada com a solució a la problemàtica d’una renovació per edat), ni quant a canvis i programes d’inserció a interns, règim disciplinari o afrontar els nous reptes amb la població reclusa actual, la situació ha canviat a pitjor. Plantilles més envellides, maltractades per l’Administració, sense futur i el que és pitjor, amb el risc constant i real diàriament d’agressions físiques i verbals per part d’una població reclusa que ha canviat i que no pot ser tractada amb paràmetres de fa 10 o 15 anys.

Dins l’agreujament de la situació volem destacar l’arribada de menors sense acompanyament que no han comptat amb el suport social necessari i s’han vist abocats a la delinqüència com a forma de subsistència, fet que els ha dut a ingressar a la presó, cosa que ens fa concloure que el fracàs de l’Administració ha estat evident. Actualment, aquesta població interna del C.P. Joves amb prou feines no entén l’idioma ni sap expressar-se correctament, i la manca d’esperança de vida fora la presó els desmotiva per l’estudi. S’enfronten a una escassa oferta de treballs remunerats, i no veuen futur per a si mateixos excepte la vida del carrer.

Les conseqüències de tot això són que la població reclusa dels mòduls de joves és de comportament altament anàrquic. No respon a patrons i fan de la coacció en sistema per aconseguir allò que desitgen. És el seu “modus vivendi”, amb constants amenaces d’autolesió, agressions al personal, crema de cel·les, i violència verbal i física a tots els treballadors i treballadores del centre… La ubicació regimental dels interns tampoc no ajuda. Alguns interns de millor comportament, que volen i podrien gaudir de beneficis penitenciaris, permisos o tercers graus, no volen sortir per por de la coacció que exerceixen altres interns per a obligar-los a introduir substàncies prohibides. Ja no existeix la diferenciació modular d’interns per tipus de comportament, sinó que hi ha una mescla heterogènia, en la queal estan separats únicament pel seu estat preventiu o penat.

Exemple d’aquesta degradació general del nostre centre són la quantitat de codis de seguretat activats només en l’última setmana i mitja, sis incendis en el DERT de Joves, el dilluns 30 de maig; dues activacions per conflictes col·lectius, set activacions per conflictes violents i altres tantes per conflictes controlats, tot això en l’espai d’una setmana i en un sol centre. Recordem que set dels treballadors van passar per la mútua, i un altre més es troba amb un trencament traumàtic a conseqüència d’aquests fets.

Només l’alta professionalitat del personal i el seu esforç fa que dia a dia el sistema penitenciari funcioni, però a canvi de minvar la salut, l’autoestima i l’esperança dels treballadors i treballadores penitenciàries del nostre centre, el C.P. Joves, i també dels companys i companyes de la resta de centres del sistema penitenciari català.