Contra la LGTBIfòbia fan falta lleis que garanteixin els drets de totes les persones

17 de maig, trenta anys que l’OMS va declarar que l’homosexualitat no és una malaltia

El
17 de maig és una data assenyalada, commemorativa per a moltes persones, atès
que suposa la manifestació “oficial” d’alguna cosa que era sabuda (d’una
obvietat, alguna cosa que era vox populi): l’homosexualitat no és una malaltia.
Tampoc, per descomptat, no ho és la bisexualitat o les identitats transgènere i
intersexuals. Aquella declaració de l’OMS, que precisament aquest 2020 compleix
el seu trentè aniversari, no ha estat suficient per erradicar actituds,
conductes, accions que pretenen negar drets i reconeixement a una part de la
població.

Encara
transcendeixen episodis de violència com la recent agressió trànsfoba que s’ha
difós en un vídeo per les xarxes socials, realitzada per dos policies locals de
Benidorm, i que aquest sindicat ha condemnat rotundament. Segons les últimes
dades del Ministeri de l’Interior, corresponents a 2018, a Espanya els delictes
d’odi per orientació sexual o identitat de gènere representen el 16,2 %
d’aquesta mena de crims, només per darrere dels racistes o els comesos per
raons ideològiques. En total, el 2018 es van produir 259 fets coneguts
d’aquesta mena de delictes d’odi.

Sense
arribar a aquest extrem, el rebuig i les discriminacions encara són presents
en altres àmbits socials o laborals: segons l’últim informe de l’OCDE “Mirades
a la societat”, de 2019, les persones lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals
(LGTB) tenen un 7 % menys de possibilitats que la resta de la població
d’aconseguir una ocupació i, quan treballen, guanyen un 4 % menys, i pateixen situacions
de discriminació i desigualtat contra les quals lluitem de manera directa des
de CCOO amb el diàleg social, en la negociació col·lectiva i en la concertació
social.

Tampoc
l’escenari actual de pandèmia i confinament no semblen haver contribuït a millorar
la situació. I és que, segons les dades preliminars d’un grup d’investigació de
la Universitat Rei Joan Carles, la Universitat Complutense de Madrid, la
Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Barcelona, un 60 % de les
persones LGTBI+ que s’han vist obligades a tornar a casa seva pateix
situacions de no acceptació i de discriminació.

L’últim any, a Espanya, s’ha vetat una moció per a combatre l’homofòbia a
l’esport, s’han realitzat diferents intents de prohibir les manifestacions de
l’orgull, s’han produït atacs de diferent gravetat a persones trans,
homosexuals…

I
és que el nostre país continua sense tindre una legislació que garanteixi els
drets de les persones LGTBI+ en el conjunt del territori nacional. Enguany, com
a conseqüència o per efecte de la crisi sanitària que assola el país, tampoc
serà una realitat aquesta llei. Aquesta norma és vital perquè els drets de les
persones LGTBI+ no depenguin de les lleis autonòmiques, en alguns casos
inexistents.

Malgrat
les dificultats, el desconcert, els dubtes, cal seguir avançant. Aquesta no és
la primera vegada que passem per dificultats, ni serà l’última.

CCOO,
com a organització, ha passat per temps difícils, durs. Sent conscients d’aquestes
lluites que s’han afrontat i superat, aquest 17 de Maig deixem molt clar el
rebuig a la LGTBIfòbia en tots els aspectes de la vida. Totes les organitzacions
hem de donar exemple, reforçar el nostre compromís amb els valors de la
igualtat manifestant que el rebuig a la discriminació és sòlid i visible
malgrat les circumstàncies actuals. Per això, et convidem que participis aquest diumenge a la campanya que desplegarem per les xarxes socials (Twitter, Facebook, Instagram,….). Fes-te una foto amb el cartell que adjuntem, amb l’etiqueta #STOPLGTBIFOBIA.

La
pandèmia passarà i la LGTBIfòbia també ha de passar. Perquè això succeeixi hem
de ser conscients dels valors que compartim, i que es reflecteixen al manifest de l’FSC.