El sindicat demana a la Inspecció de Treball que actuï per a evitar el frau de llei i garantir l’ús correcte de les modalitats contractuals i la qualitat de l’ocupació
L’augment de la contractació no sempre és sinònim de qualitat de
l’ocupació. Com adverteix la secretària d’Ocupació i Qualificació
Professional de CCOO, Lola Santillana, “les dades indiquen que el
creixement se centra en les modalitats temporals en detriment de
l’ocupació indefinida i en l’ús de contractes de molt curta durada. Un
creixement que, com ha denunciat el sindicat, no respon a les
característiques i demandes del nostre sistema productiu”.
El nombre de contractes registrats al novembre de 2019 en els Serveis Públics d’Ocupació (SPE)
ha aconseguit xifres molt superiors a les registrades en 2007, just
abans de l’inici de la crisi, dada que a priori i en termes globals és
positiu. No obstant això, recorda Lola Santillana, “amaguen la realitat
del mercat de treball espanyol: l’augment vertiginós en l’ús precari de
la contractació entre les ocupacions que s’estan generant”.
En
aquest sentit, subratlla la secretària d’Ocupació de CCOO, “creix la
contractació temporal i l’ocupació a temps parcial i disminueix la
durada mitjana dels contractes temporals, aconseguint valors als quals
mai s’havia arribat”.
Dels 20,7 milions de contractes registrats
en 2019, 18,7 milions (90%) són temporals, xifra molt superior a la
registrada en 2007. Només deu de cada cent contractes formalitzats en
l’últim any són indefinits.
La contractació indefinida
descendeix. El nombre de contractes indefinits registrats en 2019 és
inferior al registrat en 2007 (-65.516), al contrari del succeït entre
la contractació temporal (+3.476.616).
D’altra banda, el pes dels
contractes amb jornada parcial augmenta de manera important, passen de
representar un 30,4% dels contractes registrats en 2007 a un 53,9% en
2019. La parcialitat creix tant entre els contractes temporals com entre
els indefinits. Destacar que el 91,9% dels contractes amb jornada
parcial són temporals.
L’increment de la parcialitat és
conseqüència directa de les modificacions legals realitzades, que tenien
com a finalitat flexibilitzar fins a la seva màxima expressió la
contractació a temps parcial, i no com a elecció per part dels
treballadors i les treballadores. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA)
més de la meitat (52,5%) de les persones que treballen amb jornada
parcial ho fan de manera involuntària, ja que no troben ocupació a temps
complet i només un 10,3% no vol treballar a temps complet.
A
això cal afegir el creixement desorbitat dels contractes temporals amb
una durada d’una setmana o menys, que passen de 2,5 a 5,6 milions. També
augmenten els contractes que tenen una durada superior a la setmana i
inferior al mes, que en 2019 aconsegueixen la xifra de 2,3 milions.
L’augment dels contractes temporals registrat de tala o molt curta
durada ha estat en detriment dels contractes amb una durada major.
Resulta com menys “curiós” i, alhora “alarmant” que en 2019 el nombre d’assalariats temporals estimat per la EPA 3ºT
sigui inferior a l’estimat en 2007, mentre que el nombre de contractes
temporals registrats és molt superior. Això dóna idea de la brutal
temporalitat i rotació del mercat laboral: que passa de 2,8 contractes
temporals que signava cada persona de mitjana a l’any en 2007 a 4,2 en
2019.
D’altra banda, la durada mitjana dels contractes temporals
disminueix, passa de 79,3 dies en 2007 a 49,9 en 2019. Tendència que es
registra en tots els sectors econòmics, excepte en agricultura. Destaca
la disminució de la durada mitjana dels contractes temporals en el
sector d’indústria, que abans de la crisi i de les reformes laborals
escomeses tenien una durada mitjana equivalent a cinc mesos i mig, i ara
se situa en una mica més d’un mes i mig.
En resum, “les dades
descrites presenten un panorama poc encoratjador, ja que el pes de la
contractació temporal, la parcialitat i la rotació laboral és molt
significatiu, a l’una que es redueix la durada mitjana dels contractes
temporals, aconseguint cadascuna d’aquestes variables valoris rècord, i
afectant de manera directa a totes i cadascuna de les activitats
econòmiques”, adverteix Lola Santillana.
