El passat 2 de gener de 2019 va entrar en vigor el Reial decret 1449/2018, de 14 de desembre, pel qual s’estableix el coeficient reductor de l’edat de jubilació en favor dels policies locals al servei de les entitats que integren l’Administració local. Un text normatiu llargament esperat pels homes i dones que treballen en la seguretat pública local en tot el territori de l’Estat, i en el qual la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO ha tingut molt a veure. Un treball difícil i ardu que finalment tenia el seu culmen després de l’aprovació de la jubilació de les policies locals per part del Govern d’Espanya.
Amb la publicació en el Boletín Oficial del Estado d’aquesta norma només es compleix un dels objectius marcats per CCOO. Aquesta representació de la classe treballadora continua insistint en la necessitat d’ampliar la jubilació als cossos de seguretat autonòmics, això és, Mossos d’Esquadra, Policia Foral de Navarra, i Cos General de Canàries, en les mateixes condicions que la té l’Ertzaintza i, ara, els cossos de Policia Local.
Coneixedors del que suposa la jubilació de les policies locals, els passats 26 i 27 de març han tingut lloc a Madrid unes interessants jornades en les quals han participat representants sindicals de les policies locals de Madrid, Catalunya, Navarra, País Basc, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Canàries, Galícia, València, Andalusia, Cantàbria i Melilla, així com de les policies autonòmiques de Catalunya, Navarra i Canàries. Organitzades pel sector local de la Federació de Serveis a la Ciutadania (FSC-CCOO), es tractava d’avaluar l’impacte que està tenint la jubilació de les policies locals, així com la seva repercussió en els diferents territoris.
Les jornades van ser inaugurades per Juan Manuel del Camp, membre de l’Executiva de FSC-CCOO, i coordinador del Gabinet Tècnic de la Secretaria d’Ocupació. Del Camp va agrair la presència de l’àmplia representació sindical de les policies locals i autonòmiques, i va recordar el llarg periple que s’ha seguit fins a arribar a l’aprovació del reial decret, agraint l’esforç i el treball realitzats. A continuació va prendre la paraula Raúl Olmos, de la Secretaria d’Acció Sindical qui va desgranar el dur i complicat procés pel qual s’ha passat en tot aquest temps, posant l’accent que CCOO ha estat l’únic sindicat, que des del primer moment, ha treballat perquè les policies autonòmiques tenien el mateix reconeixement que les locals. Aquest és un dels objectius que FSC-CCOO s’ha marcat, juntament amb el d’estabilitzar el procediment de jubilació que s’està seguint en aquests moments. I és que, des del 2 de gener, han estat moltes més de 550 les consultes que homes i dones de totes les parts d’Espanya han plantejat a l’assessoria que va crear “ex profeso” la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, i de la qual s’ha fet càrrec la responsable de Seguretat Pública, Manuela Oliva. Un servei a l’afiliació que continua vigent i que està collint una excel·lent acceptació per part d’aquesta.
A més, les jornades van servir perquè des de les diferents representacions de les policies presents es realitzés una anàlisi de la situació en la qual es troben els diferents cossos policials en tot el país. En la Comunitat de Madrid de preveuen prop de 900 jubilacions en aquest any 2019, enfront de les 155 persones que s’estan formant en aquests moments en l’acadèmia de policia. Una situació que farà que a la fi d’any pugui haver-hi menys policies en actiu que l’any 2015. A Galícia es viu una situació semblant, partint de la base que tots els cossos policials gallecs presentaven dèficit de personal abans que s’aprovés la jubilació de les policies, s’estima que en els pròxims cinc anys el saldo entre incorporacions i jubilacions serà negatiu.
Per contra, a Andalusia, les perspectives són més falagueres a causa de l’augment d’ofertes públiques en els diferents cossos de policia de la comunitat. Cantàbria no presenta grans problemes de reposició d’agents, encara que també es va insistir en la desproporció de població en determinats municipis turístics en època estival que fan difícil la prestació d’un servei públic de qualitat. Tampoc el País Basc ha presentat de moment dificultats en les seves plantilles. En aquesta comunitat s’ha creat la figura dels policies interins i, de moment, realitzen funcions de policia local com a tal.
A Navarra no s’ha notat l’impacte de la jubilació de les policies locals a causa del sistema de montepíos que encara existeix en les Administracions Públiques de la Comunitat Foral. La veritat és que els qui estan en edat de jubilar-se ho fan a través d’aquest sistema i no a través de l’establert en la Seguretat Social, per això fins a dins d’uns tres anys no començarà a tenir efectes sobre les plantilles.
La policia local de Melilla manté estabilitzada la seva plantilla, puix que a les 45 jubilacions previstes aquest any, s’afegeix una oferta similar. Castella i Lleó estima en un 15% de mitjana el percentatge de persones que aquest any obtindran la jubilació, encara que en províncies com Palència la incidència és molt major (40%). A Castella-la Manxa la major part dels cossos policials tenen menys de cinc policies, i s’estima que en els dos pròxims anys es poden acollir a la jubilació unes 200 persones (10% de les plantilles). Aquest mateix percentatge s’observa a Canàries, encara que en aquesta comunitat encara existeix més d’un 20% de places vacants que no s’han cobert en els diferents cossos.
Catalunya presenta plantilles envellides, tònica general dels cossos policials locals de tot el país. Dels 11.000 policies locals que hi ha en la comunitat, més de 2.700 tenen una edat superior als 55 anys. A aquestes xifres cal afegir més de 500 policies interins en els 214 cossos de policia local. Finalment a la Comunitat Valenciana el percentatge de jubilació arribarà també al 15%, encara que hi ha previstes ofertes públiques ordinàries i extraordinàries per a pal·liar la seva incidència.
Anàlisi i impacte de la jubilació anticipada de les policies locals
