Sindicats i patronal han iniciat les negociacions del nou Conveni Col·lectiu Estatal de Premsa Diària, després de perdre la seva vigència l’anterior el desembre de 2018. L’Associació de Mitjans d’Informació (AMI), la patronal de premsa diària, pretén empitjorar àdhuc més les dures condicions laborals i econòmiques dels treballadors afectats pel conveni, amb propostes com a augment de jornada, supressió dels pocs complements que contempla el text en vigor i una major flexibilitat per a contractar i aplicar despengis salarials que permetin pagar sous més baixos.
Aquestes propostes figuren entre els criteris amb els quals els editors de premsa han acudit a la primera reunió de negociació del VI Conveni Col·lectiu Estatal de Premsa Diària, un conveni en el qual la majoria dels treballadors als qui s’aplica cobra un salari anual de 20.433 euros bruts, després d’un augment d’hores de treball aplicat en 2013 i una pujada salarial mitjana en 2018 de solo el 0,5%, que tampoc va arribar a tots els grups professionals. Són sous molt allunyats dels quals paguen des de fa anys algunes de les empreses editores associades de AMI, com a Pressa, que al desembre va acordar una pujada salarial del 2% per als treballadors amb sous anuals inferiors a 40.000 euros; Vocento, que aplicarà les clàusules automàtiques de revisió salarial en els seus convenis, o Unitat Editorial, que abonarà a la seva plantilla una paga variable per haver aconseguit els pressupostos del grup previstos per a 2018.
Enfront d’un conveni amb una situació tan precària, la part social ha optat per una plataforma on es recull l’adaptació de les taules salarials a l’última pujada del Salari Mínim Interprofessional, un increment de salaris del 3%, millorar la compensació per festiu treballat i percepció de plus dominical, o la supressió de les categories d’auxiliar i ajudant de redacció, que en la pràctica s’usen per a tenir a periodistes amb sous més baixos que els d’un redactor.
Per a AMI res d’això és assumible. En canvi, ha presentat a la negociació uns criteris que per a la part social són una absoluta vergonya en ple segle XXI. Són criteris amb els quals es busca empitjorar i acostar més el text del Conveni a l’Estatut dels Treballadors, allunyant-lo cada vegada més dels convenis d’empresa que els mateixos associats de la patronal de premsa diària apliquen.
Els sindicats presents en la taula de negociació -Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), Federació de Sindicats de Periodistes (FeSP) i Confederació Intersindical Galega (CIG)- consideren una broma que la patronal vulgui usar la negociació per a reduir a la mínima expressió un Conveni que ja és de mínims. Si les reivindicacions de la part social són justes i volen acostar als periodistes de Premsa Diària a les condicions de molts altres treballadors de premsa a Espanya, la patronal planteja mesures que crearan la figura del periodista de tercera, més precari si cap.
La representació dels treballadors demana públicament als editors que reflexionin sobre les condicions de les seves plantilles, ara que AMI insisteix que els seus associats aposten pel rigor i la professionalitat com a fórmula per a combatre les males pràctiques del periodisme, ara que els editors presumeixen de l’augment d’ingressos per la via digital i donen per segura la transformació del negoci després de més d’una dècada de crisi.
