La gestió pública ha de realitzar-se sense ànim de lucre, assumint els criteris definitoris del dret humà a l’aigua, respectant les competències i autonomia municipal, i mantenint les condicions laborals, socials i econòmiques dels treballadors i treballadores
El 22 de març de cada any, per iniciativa de les Nacions Unides, es commemora el Dia Mundial de l’Aigua amb l’objectiu de cridar l’atenció sobre la problemàtica general de l’aigua. Amb aquest motiu, la Xarxa Aigua Pública reafirma el seu compromís amb el dret humà a l’aigua i al sanejament, entès com un dret a la provisió d’aquests serveis, que ha d’estar garantit per les administracions públiques competents dins el compliment de les seves obligacions de respectar-lo, protegir-lo i complir-lo. Encara que aquest dret és, segons el Consell de Drets Humans de Nacions Unides, legalment vinculant per als països signataris del Pacte internacional dels drets econòmics, socials i culturals, entenem que ha d’estar recollit en el nostre ordenament legislatiu al més alt nivell i ens comprometem a impulsar aquesta iniciativa en tots els àmbits territorials de manera que estigui garantida la seva implementació efectiva.
Denunciem la privatització dels serveis del cicle urbà de l’aigua, que ha experimentat un increment notable durant l’última dècada com a conseqüència de la crisi econòmica que ha afectat especialment les administracions locals, i que ha portat molts ajuntaments a posar en concessió els serveis d’aigua per obtenir recursos a través de l’anomenat cànon concessional. No obstant això, l’experiència demostra que la privatització, en un context de falta de transparència i absència de rendició de comptes, condueix a l’increment del preu de l’aigua sense que això es tradueixi en una millora del servei ni en una inversió adequada en la renovació de les infraestructures, a l’augment dels impactes ambientals, als talls d’aigua per motius socioeconòmics, a la precarització de les condicions laborals i a la desaparició de la participació en la presa de decisions per part de la ciutadania, situant els serveis privatitzats al marge dels mecanismes de control democràtics i propiciant la corrupció.
Davant aquesta tendència, que fomenta la privatització i la mercantilització, són cada vegada més els processos de remunicipalització que aconsegueixen revertir-la recuperant la gestió pública, que la Xarxa Aigua Pública reivindica que ha de realitzar-se sense ànim de lucre, assumint els criteris definitoris del dret humà a l’aigua, respectant les competències i autonomia municipal, mantenint les condicions laborals, socials i econòmiques dels treballadors i treballadores, i garantint la participació activa, lliure i significativa, la transparència i la rendició de comptes.
La lluita per l’aigua pública està indissolublement unida amb les reivindicacions de recuperar i mantenir el bon estat de conservació dels nostres ecosistemes aquàtics, en la línia exigida per la Directiva marc de l’aigua, adaptar-nos a la realitat que ens imposa el canvi climàtic, reduir la nostra vulnerabilitat davant els creixents riscos de sequeres i inundacions, i garantir un ús sostenible de l’aigua, amb unes demandes adaptades als recursos realment disponibles. De fet, les pressions privatitzadores es manifesten tant pel que fa a la mercantilització dels drets d’aigua com a la privatització dels serveis d’aigua i sanejament, i, fins i tot, de la gestió del regadiu. En aquest sentit, vam mostrar la nostra frontal oposició als intents de rebaixar l’abast i l’eficàcia de la Directiva marc de l’aigua durant el procés de revisió que actualment està realitzant la Comissió Europea.
La remunicipalització requereix el ferm compromís polític dels ajuntaments, com a titulars dels serveis del cicle urbà de l’aigua, però també la participació de la ciutadania, com a titular del dret humà a l’aigua. En aquest context, la Xarxa Aigua Pública dona suport als processos de remunicipalització que s’han concretat recentment i els que actualment estan en marxa, entre els quals cal esmentar, per la seva importància estratègica, el que s’està desenvolupant a l’àrea metropolitana de Barcelona, en el qual la ciutadania té un especial protagonisme a través d’Aigua és Vida i el Moviment per l’Aigua Pública i Democràtica. Ressaltem també la lluita empresa per la Xarxa Aigua Pública d’Aragó en contra de l’impost sobre la contaminació de les aigües, que ha suposat un procés de mobilització ciutadana massiu, la consolidació del moviment a Andalusia a través de la col·laboració cada vegada més estreta de la Xarxa Andalusa de la Nova Cultura de l’Aigua i la Marea Blava del Sud, la constitució de la Xarxa de Ciutats i Pobles per l’Aigua Pública en la Comunitat de Madrid i, especialment, la formació de la Plataforma per l’Aigua Pública de Biscaia, que es constituirà aquest 22 de març.
