Us fem arribar
informació rellevant sobre la nocturnitat i les opinions de determinats
sindicats, recollides en un informe que s’ha elaborat arran de la proposta d’acord que va fer
l’Agrupació de Bombers de CCOO, en què un dels punts proposats era la nocturnitat.
NOCTURNITAT
PRIMER. L’ordenació del temps de treball i la
nocturnitat estan regulades en la Directiva 2003/88/CE. Un dels objectius de la
directiva és salvaguardar la seguretat i la salut dels treballadors. Una
adequada conciliació familiar està lligada a la salut i el benestar de les persones treballadores.
SEGON. En l’informe s’afirma que ”la duració mitjana de la jornada laboral del treballador nocturn no pot excedir les
48 h, incloses les hores extraordinàries estructurals, en un període de 7
dies.” Això és del tot imprecís, el període de referència és de 4 mesos per fer la mitjana, la qual cosa correspondria a fer més de 2.100 hores anuals.
TERCER. No és cert que els treballadors nocturns no puguin fer hores extraordinàries. La directiva parla de limitar les
hores extraordinàries i les sentències que se citen per donar suport a aquesta
afirmació, Astúries i Ourense, es basen en l’Estatut del treballadors, que no és aplicable al personal funcionari. En canvi, a la d’Astúries sí que es desprèn que som
treballadors nocturns.
QUART. La comunicació de la Comissió Europea
que se cita dels bombers d’Hamburg tracta sobre al decisió de l’Administració
d’establir una jornada de 12 h. Les esposes i parelles dels treballadors demanen
tornar a 24 h. És la Comissió Europea la que conclou que els torns irregulars
poden fer difícil per als treballadors i les seves parelles organitzar la seva
vida professional i familiar.
CINQUÈ. No és cert que la directiva elimini
els torns de 24 h. L’article 17.2 de la directiva posa com a excepció els bombers dels
articles 3, 4, 5, 8 i 16, ja que és un servei essencial per a la ciutadania amb
la possibilitat de posar torns a 24 hores. Per això la directiva diu que es
donaran períodes equivalents de descans compensatori, amb la finalitat de protegir el
treballador nocturn amb la reducció de l’exposició al risc, és a dir treballant
menys temps que la resta.
SISÈ. Des del punt de vista de seguretat
laboral hem de dir que els torns de 12 h també són considerats treballadors
nocturns. De fet el corretorns és un torn de treball que s’ha d’evitar al
màxim, perquè és el més perjudicial per a la salut. L’alteració dels
ritmes circadiaris es produirà, inevitablement, més vegades i més freqüentment
amb aquesta organització del treball.
SETÈ. La directiva és clara sobre aquest tema
quan en l’article 13 diu: ”se adoptaran las medidas necesarias para que
los empresarios que prevean organizar el trabajo con arreglo a cierto ritmo
tengan en cuenta el principio general de adecuación del trabajo a la persona,
con objeto, en particular, de atenuar el trabajo monótono y el trabajo acompasado,
en función del tipo de actividad, y los requisitos en materia de seguridad y salud,
especialmente en lo que se refiere a las pausas durante el tiempo de trabajo”.
VUITÈ. Tampoc és cert que els únics
col·lectius que incorporen la nocturnitat siguin Madrid i Barcelona. Fa molts
anys que altres col·lectius com els de la Policia han incorporat el coeficient
reductor per els treballadors nocturns. En el cas de Barcelona no ho apliquen i
ara ho estan negociant. Altres bombers que ja l’incorporen són, per exemple, els
bombers del Consell de Mallorca, Govern de Balear i Consell d’Eivissa.
NOVÈ. Cal recordar que el III Acord general
sobre condicions de treball del personal de l’àmbit d’aplicació de la Mesa
General de Negociació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya, en l’article 7, punt 1, diu: “La jornada de treball del personal de l’àmbit d’aplicació
de la mesa general es determinarà respectant les disposicions establertes a la Directiva
2003/88/CE del Parlament Europeu i del Consell de 4 de novembre del 2003, relativa
a determinats aspectes de l’ordenació del temps de treball”.
DESÈ. Per acabar, volem deixar clar que el
treball nocturn és perjudicial per a la salut. És per això que creiem que la
tasca d’un sindicat és defensar la seguretat i la salut dels treballadors, així
com millorar la conciliació familiar i les condicions laborals. Els problemes
se solucionen posant-los damunt de la taula, discutint-los i no amagant-los en
un calaix 4 anys més, com intenten fer altres organitzacions.
