Per la disminució de les plantilles
CCOO considera que el nou Govern i les noves direccions d’Adif i el Grup Renfe han tingut temps suficient perquè les directrius sobre els problemes laborals en ambdues empreses i les polítiques del Ministeri de Foment referents al model de ferrocarril haguessin donat un gir de 180 graus pel que fa a la situació anterior a la moció de censura, que va donar com resultat el canvi de Govern del nostre país.
Davant aquesta situació d’immobilisme, CCOO ha convocat dues jornades de vaga a Adif i Renfe per als dies 21 de desembre i 7 de gener, que vindran precedides per una vaga del col·lectiu d’Intervenció en Ruta de Renfe, convocada per al 14 de desembre.
El secretari general del Sector Ferroviario de FSC-CCOO, Manuel Nicolás Taguas, manifesta que van a “reprendre el full de ruta que deixem aparcada davant el canvi de Govern que es va produir en el mes de juny. Ens mobilitzem per recuperar l’ocupació perduda, per millorar el poder adquisitiu i materialitzar els increments salarials pactats, per fer complir els acords de internalització de càrregues de treball i de mobilitat, tant geogràfica com funcional, i per concretar la reducció de jornada acordada per a tot el sector públic”.
CCOO afirma que hi ha molts motius que porten a aquesta convocatòria de vaga, entre els quals destaquen els següents:
– L’absència de creació neta d’ocupació: les plantilles d’ambdues empreses segueixen disminuint any rere any, la qual cosa fa imprescindible que s’autoritzin, per part dels ministeris implicats, unes taxes de reposició molt superiors al 100%.
Per al sindicat, aquesta falta de personal porta com a conseqüència, a més de la prestació d’un servei als usuaris i usuàries del ferrocarril que no poden qualificar d’eficaç i segur, una sèrie de conflictes laborals i contínues externalitzacions de càrregues de treball pròpies d’ambdues empreses. “Des de CCOO vetllem per un sector públic fort, per això defensem que s’engegui un pla d’ocupació seriosa en ambdues empreses públiques ferroviàries, amb una oferta d’ocupació pública concorde a les necessitats, que permeti crear llocs de treball amb les millors condicions possibles i per sobre de l’ocupació precària d’altres sectors privats, la qual cosa faria possible el compliment dels acords per la internalització de càrregues de treball”.
– CCOO afirma que la liberalització, la inconcreció de les Obligacions de Servei Públic (OSP), el futur dels tallers públics, la situació del transport de mercaderies, la privatització de les terminals de mercaderies o del manteniment tant de material rodant com de la infraestructura, de la venda de bitllets, etc., s’està realitzant d’esquena a les i els treballadors i a la ciutadania, i amb un model de ferrocarril basat únicament al tren d’alta velocitat, que dista molt del que l’organització sindical defensa, oblidant el ferrocarril que fa servir més del 90% de la ciutadania per a la seva vida diària.
– Així mateix, pel que fa al II Acord per a la Millora de l’Ocupació Pública i les Condicions de Treball, segueixen sense implementar-se les mesures recollides en el mateix, sense tan sols haver presentat a la representació de les i els treballadors una proposta sobre l’aplicació de la jornada de 37,5 hores setmanals, el relatiu a la borsa d’hores per a mesures de conciliació, els complements en cas d’Incapacitat Temporal (IT) o l’incompliment del previst respecte a les retribucions, entre altres mesures.
En definitiva, CCOO reclama un pla de recursos humans plurianual, que permeti la renovació, el rejoveniment i el reequilibri de gènere en l’ocupació ferroviària (les dones amb prou feines representen un 13% del personal de Renfe i Adif), fent compatibles les sortides dels majors amb els ingressos, sota el criteri d’igual treball-igual retribució: “Exigim per tant garanties laborals de cara a l’obertura del mercat ferroviari de viatgers”.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 de desembre de 2018