A Espanya la justícia és un dret democràtic de la ciutadania?

Els treballadors i les treballadores de l’Administració de justícia de CCOO volem manifestar la nostra indignació per la decisió del Tribunal Suprem en relació amb els impostos de les hipoteques

Abans d’ahir  vam assistir a un dels episodis més tristos de la història de la justícia espanyola: el Tribunal Suprem, l’Administració de justícia, ha utilitzat dreceres legals incomprensibles per a la ciutadania per mostrar la seva cara més amarga.



L’article 117 de la Constitució afirma que “la justícia emana del poble” i és incompressible, per tant, que s’adoptin decisions en contra de la immensa majoria d’aquest poble i a favor d’una petitíssima part privilegiada, la banca, que ha trobat en el Tribunal Suprem un perfecte aliat per seguir esquilant les butxaques dels consumidors.



Els tretze vots en contra d’aquesta inacceptable decisió de l’alt tribunal i les tres sentències de la mateixa sala contenciosa administrativa que han estat menystingudes, mostren a les clares que la decisió podria haver estat perfectament la contrària i favorable als interessos ciutadans.



El personal que dia a dia treballem en els jutjats, tribunals i fiscalies, formem part fonamental d’aquest servei públic essencial que hauria de ser el de l’Administració de justícia. Però del que no formem part és de les decisions dels jutges ni tampoc d’aquest embull politicojudicial que ens obliga a treballar dia a dia en els jutjats, tribunals i fiscalies amb uns mitjans personals i materials absolutament deficients, perquè el fruit de la nostra labor sigui, en ocasions com aquesta, totalment contrari a les persones que ens paguen i al benestar de les quals ens devem i a benefici d’una minoria privilegiada.



Per aquests motius no podem romandre en silenci davant aquesta desastrosa decisió del Tribunal Suprem i ens posem en primera línia per denunciar-la i per exigir solucions.



Rebutgem també les paraules grandiloqüents i buides dels que des dels partits polítics diuen ara estar del costat dels consumidors i les consumidores, mentre que durant els 40 anys de democràcia s’han posat de perfil o clarament a favor de la banca i altres col·lectius privilegiats a l’hora de legislar. Intenten mostrar-se amb indignació i amb sorpresa davant la decisió d’una Justícia que han tingut abandonada a la seva sort i que no han deixat de manipular en funció dels seus propis interessos.



Que fàcil hagués estat que en les lleis que regulen els impostos i altres despeses derivades de la constitució dels préstecs hipotecaris recollissin amb claredat (i sense possibilitat d’interpretació judicial) que aquests han de ser pagats pels bancs com a màxims beneficiaris  (13.200 milions d’euros de beneficis entre gener i setembre). Que fàcil seria que els magistrats i les magistrades del Tribunal Suprem deixessin de ser nomenats a dit i se seleccionessin sobre la base del seu mèrit i capacitat com qualsevol altre lloc de l’Administració pública.



La independència judicial és un dels pilars sobre els quals s’assenta l’estat de dret i la justícia (i la política que la regula), però s’ha mostrat, una vegada més, no ser independent i estar sotmesa als interessos dels grans poders econòmics. Els treballadors i les treballadores de l’Administració de justícia també diem JA N’HI HA PROU!