L’acord serà d’aplicació a tot el personal de l’AGE, amb independència de la seva vinculació jurídica (personal laboral fix i temporal, personal funcionari mutualista i no mutualista, personal funcionari interí … etc):
De la mateixa durada que el de maternitat. S’equipararà la seva durada en tres fases, 8 setmanes en 2019, 12 setmanes el 2020 i arribarem a les 16 setmanes a 202.
Un dret subjectiu i intransferible, de manera que no pugui ser cedit i la conseqüència d’no utilitzar-lo serà la pèrdua del període que no s’utilitzi.
Pagat al 100%, com ho ha estat en l’AGE des del seu inici el 2005 fins ara.
Però a més hi ha un aspecte, que des de CCOO entenem fonamental i que és autènticament nou:
No podrà ser utilitzat de forma simultània amb el de maternitat, excepte en les quatre primeres setmanes després del part, la decisió administrativa de guarda amb fins d’adopció o acolliment o la resolució judicial per la qual es constitueixi l’adopció.
Aquesta alternança tindrà com a resultat immediat la participació directa de tots dos progenitors, i per tant dels homes, en la criança dels seus fills i filles, es responsabilitzaran directament de la cura de la seva prole, com les dones han vingut fent des de sempre. Des de CCOO entenem que aquesta alternança serà la petita esquerda que iniciarà el camí cap a la desaparició de la divisió sexual del treball i el primer pas cap a una societat on tots i totes serem coresponsables de la cura i com a conseqüència més iguals en l’àmbit laboral.
Hi ha coses que estan pendents. Per exemple, cal permetre major flexibilitat a les famílies per organitzar el període de criança d’acord amb les seves necessitats específiques i sobre aquesta base fixar una menor part obligatòria i permetre fórmules més obertes en la utilització de la part voluntària del permís. També cal buscar alternatives que equiparin els temps de criança de les famílies d’un sol progenitor, gairebé totes monomarentals, amb famílies de dos progenitors.
No desistirem en les nostres reivindicacions però tenim clar que hem signat el millor acord possible i en aquesta ocasió si considerem que aquesta Administració estem sent avantguarda, obrint camí a un futur diferent i des del Sector de l’Administració General de l’Estat de CCOO sentim gran satisfacció per ser part d’aquest impuls.
En el segon acord tractat, CCOO ha rebutjat la signatura de la borsa d’hores de lliure disposició (5% de la jornada)
El desenvolupament plantejat per a aquesta borsa en l’AGE no garanteix la igualtat de drets per a tot el personal del nostre àmbit, independentment de la seva vinculació jurídica o de la ubicació del seu lloc de treball. Ho hem intentat, des de tots els punts de vista possible, però la proposta de l’Administració en relació a la creació de la Borsa d’hores recollida a la disposició addicional 144 de la llei 6/2018 no s’ajusta a cap dels principis defensat per CCOO. La proposta de l’administració obre la porta a la discrecionalitat més absoluta, cada gestor o gestora ha de decidir en cada cas, a dir que si i al fet que dir que no.
No es plantegen supòsits objectius pel que cada gestor o gestora podrà decidir en cada àmbit que accepta i que no per utilitzar aquesta borsa.
No es determinen fórmules d’utilització, hi haurà llocs on s’exigeixi preavís i altres on pot ser revelada a la tornada a la feina.
La ubicació del lloc de treball serà determinant per poder utilitzar la borsa lliurement perquè l’administració afirma que les peculiaritats del servei públic la condicionaran, en clara contradicció amb la disposició addicional que dóna origen a la borsa que no fa cap referència a aquests aspectes.
No hi ha més que llegir l’acord per descobrir que està dominat per la indefinició més absoluta, imposa la discrecionalitat dels que dirigeixen les unitats i justifica l’arbitrarietat en la presa de decisions, cosa que, des del punt de vista de CCOO suposa un retrocés significatiu , contradiu els missatges de negociació i diàleg i des del nostre punt de vista és absolutament inacceptable
Per si això fos poc, l’Administració s’adjudica tot el desenvolupament i no deixa cap espai a la negociació.
En aquest marc es fa difícil assumir semblant monstre que només servirà per a generar conflictes i desigualtat injustificada.
Documentación asociada
