CCOO participa en la mobilització internacional en contra de la “esclavitud moderna” en el sector de carretera

Avui s’ha realitzat una aturada de camions a Fuentes d’Oñoro, a la frontera entre Espanya i Portugal

Aquest any la campanya ha celebrat l’acció més important avui dimecres 18 d’octubre, quan CCOO i FECTRANS (sindicat de transports portuguès), han realitzat una aturada de camions a la frontera entre Espanya i Portugal, concretament a Fuentes d’Oñoro (Salamanca). Allà s’ha distribuït un manifest sindical i un tríptic reivindicatiu en els dos idiomes amb l’objectiu d’informar sobre la lluita contra el dúmping social o com ja s’anomena “esclavitud moderna”.
 
Aprofitant la campanya entrevistem Mario Martín Moreno, responsable del Sector estatal de Carretera i Logística de l’FSC-CCOO, que ens explica quina és la valoració de CCOO sobre aquest tema.
 
A què s’anomena dúmping social?
Del dúmping social en diem esclavitud moderna, i és la situació de competència deslleial realitzada per algunes empreses, basada, entre altres, en la precarització i l’abús sobre les condicions de treball incomplint els convenis col·lectius del sector, en la precarització i/o desregulació laboral de lleis com la dels temps de conducció, en la deslocalització de les empreses (empreses bústia) a la recerca de condicions laborals més precàries, o en el posicionament de les patronals espanyoles amb postures de països de l’Est en comptes de amb els països de l’eix central, amb bones regulacions laborals consolidades.
 
És aquest el gran problema del sector?
Entre d’altres… Diversos són els problemes que pateix actualment el sector, però un dels principals i que s’ha estès perillosament són les empreses que es deslocalitzen fora de l’Estat espanyol, que no contribueixen a la recaptació de la Seguretat Social al nostre Estat, que busquen conductors estrangers amb salaris més baixos i pitjors condicions, obligant-los a viure llargs períodes al vehicle, amb desarrelament familiar, i pressionant-los per prioritzar la conducció i la reducció dels temps d’arribada a destinació sobre el compliment de les normes laborals i de seguretat viària.
 
Com es pot evitar?
Es necessita un pla urgent amb implicació real de tots els agents del transport per posar punt i final a aquesta situació, però són les administracions les que, si volen, poden resoldre’l. Des de CCOO considerem que hi ha d’haver més coordinació activa entre les administracions de l’Estat en la persecució del frau, i igualment a la vegada amb la resta d’administracions europees, augmentant i enfortint les seves inspeccions. Seguim esperant que el director de Transports de Foment prengui major consideració a les organitzacions sindicals, especialment a les propostes de CCOO, i a les persones treballadores del sector que són professionals, i no que únicament atengui i faci seva la defensa de peticions de la patronal, fins i tot de cara a Europa com a institució, ignorant les reclamacions en contra dels legítims representants de les treballadores i els treballadors d’aquest gran sector, que representa un teixit important de l’economia del nostre país.
 
Què està passant a Europa?
Les normes europees que regulen aquests assumptes són imprecises i al final cada país té marge d’actuació, la qual cosa porta al fet que hi hagi frau i abús, promocionant que les empreses competeixin entre elles pels costos socials i no per l’R+D, ni per la consideració a la salut dels professionals, ni pel respecte de la seguretat viària.
 
Quina és la posició d’Espanya en el debat europeu del transport?
Tenim la impressió que les empreses espanyoles majoritàriament se situen al costat dels països perifèrics, que justifiquen la seva competitivitat basada en la precarització dels salaris i les condicions socials aconseguides, l’augment de les hores de treball i, per tant, en l’augment del cansament mental i físic dels professionals i l’augment de la perillositat i accidentalitat laboral. I aquí està la nostra lluita, la nostra reivindicació: no perdre el que s’ha aconseguit en tants anys de treball sindical, i seguir defensant i augmentant progressivament les condicions sociolaborals, aconseguint salaris iguals o similars siguis del país que siguis, i reclamant el manteniment del descans a casa i no al vehicle.