Comentaris a les taules de l'Eurobaròmetre social.

Octubre de 2016

Introducció

Aquests comentaris pretenen destacar el que considerem més significatiu de la comparació de les dades de Catalunya amb les dades dels estats membres de la Unió Europea. No es tracta doncs d’una valoració exhaustiva de totes i cadascuna de les taules.

D’altra banda, cal recordar que l’actualitat de les dades depèn, per raons òbvies, de les fonts d’on les extraiem, fonamentalment EUROSTAT, i de l’IDESCAT i de l’INE quan EUROSTAT no ofereix dades de Catalunya. La seva actualització és desigual i va des de dades del 2016, fins a casos en què les dades més actuals són del 2011.

Les dades

L’any 2015 l’economia catalana presenta un creixement del 3.4%, que és lleugerament superior al d’Espanya (3,2%) i se situa més d’un punt per sobre de la mitjana europea (2,2%). El creixement mitjà anual de l’IPC català harmonitzat de l’any 2015 és negatiu (-0,2%), en un context europeu d’increments minsos o de reduccions de preus, on la mitjana de la Unió presenta un estancament interanual.

Les dades de mercat de treball del 2015 mostren una situació millor a Catalunya que a la mitjana europea en activitat. La taxa d’activitat total, és la tercera millor de la taula i només es veu superada per la de Suècia i Holanda. Tant la taxa d’activitat dels homes, com la de les dones, són sensiblement superiors a les mitjanes europees.

En el cas de l’ocupació i l’atur, en canvi, en el 2015 les taxes catalanes són, en general, pitjors que les mitjanes europees. La taxa d’ocupació catalana total s’ha incrementat 1,3 punts percentuals en termes interanuals, però encara està 1,4 punts per sota de la UE-28. En el cas de les dones la diferència és menor.

La taxa d’atur catalana, tot i haver-se reduït en 1,7 punts en termes interanuals, és la pitjor després de la grega i de l’espanyola, i dobla la taxa mitjana europea, tant en les dones com en els homes. Especialment negativa és la taxa d’atur dels joves que, malgrat haver-se reduït força en termes interanuals, encara és més del doble de la taxa mitjana europea, presentant la cinquena pitjor dada de la taula. El percentatge d’aturats de llarga durada deixa de créixer a Catalunya, però encara és el quart més alt de la taula.

D’altra banda la taxa de temporalitat, que continua creixent a Catalunya, és la cinquena més alta de la taula i es manté més de 6 punts per sobre de la mitjana europea.

En el 2013, darrera dada disponible per a Catalunya, la diferència salarial entre homes i dones (19,9%) és més de 3 punts superior a la mitjana de la Unió Europea. Només 4 països presenten una bretxa salarial superior.

En el cas del salari mínim trobem diferències molt importants que van dels 1.923€ de Luxemburg o els 1.501€ de Bèlgica als 232 de Romania i els 214 de Bulgària, on Espanya ocupa una posició intermèdia. Cal tenir en compte que la fixació d’un salari mínim no té la mateixa funció a tots els països, fins i tot n’hi ha que no el tenen fixat.

En el 2014 el cost unitari del treball a Catalunya presenta una reducció interanual, que se suma a la ja experimentada en els 4 anys anteriors. En canvi, el cost unitari de la mitjana europea continua augmentat, tal com ho ha fet en tots els anys de la sèrie. Tot i així, hi ha 9 països en què es produeix una disminució interanual, només 5 dels quals, mostren una reducció superior a la de Catalunya. D’altra banda, el cost horari de la mà d’obra a Catalunya se situa per sota de la mitjana europea i molt lluny de països com Dinamarca, Bèlgica, o Suècia.

L’índex d’accidents mortals en el treball, l’any 2014, se situa a Catalunya lleugerament per sobre de la mitjana europea.

L’any 2015, la jornada laboral habitual a temps complert a Catalunya se situa 5 dècimes per sota de la mitjana europea, i és la novena menys alta de tota la taula de referència.

Les dades de despesa pública en R+D del 2013, indiquen per a Catalunya una despesa inferior en 5 dècimes a la mitjana europea per a aquell any. Cal dir que aquest indicador havia anat millorant en els darrers anys, però a partir del 2010 va empitjorar.

Les dades sobre despeses en protecció social per a Catalunya indiquen, en el 2012, un percentatge del PIB gairebé 7 punts inferior al de la mitjana europea i 4 punts inferior al d’Espanya.

En el 2011 la despesa pública en educació a Catalunya era la tercera més baixa de la taula després de la de Romania i la República Eslovaca. La dada de 2013 per a Espanya és la quarta més baixa, situant-se a més d’un punt per sota de la mitjana de la UE-28.

En el 2015, el percentatge de persones de 25 a 64 anys que han assolit al menys el cicle de secundària superior a Catalunya, és el més baix si es compara amb els països de la Unió Europea.