{"id":193384,"date":"2025-11-18T18:52:33","date_gmt":"2025-11-18T16:52:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/?p=193384"},"modified":"2025-11-18T19:06:59","modified_gmt":"2025-11-18T17:06:59","slug":"la-universitat-que-volem-la-universitat-que-necessitem","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/universitats-publiques\/la-universitat-que-volem-la-universitat-que-necessitem\/","title":{"rendered":"La universitat que volem, la universitat que necessitem"},"content":{"rendered":"\n

EL MODEL D\u2019UNIVERSITAT P\u00daBLICA DE CCOO<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquest text sorgeix de la voluntat compartida del conjunt de l\u2019afiliaci\u00f3 de CCOO a les universitats p\u00fabliques catalanes d\u2019establir un model del ensenyament superior i de la recerca de car\u00e0cter p\u00fablic. Volem que sigui un model que protegeixi un sistema que no \u00e9s \u00fanicament educatiu. Estem conven\u00e7uts de que caldria treballar per aconseguir un Pacte Nacional per la Universitat P\u00fablica, en el que haurien de participar-hi les institucions p\u00fabliques, privades i socials que se senten cridades a defensar i potenciar la Universitat p\u00fablica a Catalunya.<\/p>\n\n\n\n

Els darrers canvis legislatius, amb l\u2019aprovaci\u00f3 de la Llei de la Ci\u00e8ncia <\/em>de 2022 i  de la Llei Org\u00e0nica del Sistema Universitari (LOSU) de 2023, aix\u00ed com els que s\u2019han de produir per adaptar la normativa aplicable a les noves directrius legislatives, introdueixen canvis que afecten a la gesti\u00f3 de les universitats, a la incorporaci\u00f3 de noves figures docents (com la del professorat substitut), a les condicions de contractaci\u00f3 del professorat permanent i a la governan\u00e7a universit\u00e0ria. D\u2019altra banda, la LOSU estableix el desenvolupament de noves obligacions de les institucions que afecten directament a la contractaci\u00f3 de personal t\u00e8cnic, de gesti\u00f3, d\u2019administraci\u00f3 i serveis (PTGAS) i a les seves funcions. Aquestes noves exig\u00e8ncies per a les institucions universit\u00e0ries han d\u2019abastar les pol\u00edtiques d\u2019igualtat i perspectiva de g\u00e8nere; les diversitats, inclusi\u00f3 i atenci\u00f3 a la discapacitat; les pol\u00edtiques d\u2019orientaci\u00f3 psicopedag\u00f2gica, de prevenci\u00f3 i foment del benestar emocional, les d\u2019internacionalitzaci\u00f3 de l\u2019activitat universit\u00e0ria, o plans de desenvolupament de l\u2019administraci\u00f3 digital i la ciberseguretat, entre altres.<\/p>\n\n\n\n

Tots aquests canvis, els impactes dels quals es podran valorar quan hagi passat el temps, han de conviure amb un acord pol\u00edtic, econ\u00f2mic i social sobre quina Universitat p\u00fablica volem i podem tenir.<\/p>\n\n\n\n

    \n
  1. Funci\u00f3 i import\u00e0ncia de la Universitat p\u00fablica<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

    La Universitat p\u00fablica \u00e9s una instituci\u00f3 que t\u00e9 com a objectius principals la formaci\u00f3, la recerca i la generaci\u00f3 i la transfer\u00e8ncia de coneixement i cultura. Aquestes funcions es desenvolupen dins de l\u2019estructura de la Universitat com a servei p\u00fablic i han d\u2019estar en relaci\u00f3 directa amb la societat a la que pertany.<\/p>\n\n\n\n

    Per poder assolir aquests objectius, la Universitat requereix dels recursos econ\u00f2mics i materials adequats: aquests recursos s\u00f3n imprescindibles per garantir la viabilitat d\u2019un model d\u2019Universitat que afronti amb garanties els reptes que planteja la societat i el m\u00f3n contemporanis.<\/p>\n\n\n\n

    La noci\u00f3 d\u2019Universitat p\u00fablica est\u00e0 lligada a la noci\u00f3 de servei p\u00fablic. Una idea de servei p\u00fablic que impregna necess\u00e0riament les tasques dels empleats i empleades p\u00fabliques que hi treballen, la relaci\u00f3 amb l\u2019alumnat, aix\u00ed com l\u2019orientaci\u00f3 de les relacions de col\u00b7laboraci\u00f3 que s\u2019han de mantenir amb els diferents sectors i institucions socials i econ\u00f2miques del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

    Com a instituci\u00f3 p\u00fablica d\u2019educaci\u00f3 superior, la Universitat \u00e9s i ha de ser una instituci\u00f3 de refer\u00e8ncia per a la societat. En aquest sentit, les nocions de democr\u00e0cia, igualtat, llibertat i responsabilitat han d\u2019orientar l\u2019estructuraci\u00f3 i l\u2019acci\u00f3 universit\u00e0ria, tant per imperatiu de la legalitat vigent com per adequaci\u00f3 de la instituci\u00f3 universit\u00e0ria a les expectatives que la ciutadania diposita en ella.<\/p>\n\n\n\n

    L\u2019autonomia universit\u00e0ria implica tant mecanismes democr\u00e0tics de govern universitaris, com la promoci\u00f3 i la pr\u00e0ctica de la cultura democr\u00e0tica dins de la pr\u00f2pia vida universit\u00e0ria. La noci\u00f3 d\u2019autonomia universit\u00e0ria ve acompanyada per l\u2019exig\u00e8ncia de responsabilitat a la pr\u00f2pia instituci\u00f3 i a les persones que formen part de la comunitat universit\u00e0ria. La responsabilitat s\u2019est\u00e9n tant cap a dins de la instituci\u00f3 universit\u00e0ria com cap enfora. Aquesta noci\u00f3 de responsabilitat inclou la transpar\u00e8ncia, el respecte i el retiment de comptes, tal com correspon a un instituci\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n

    Aquesta responsabilitat i comprom\u00eds que comporta la noci\u00f3 d\u2019autonomia i de servei p\u00fablic comporta la necessitat de que la Universitat s\u2019insereixi en el seu teixit social, tant a nivell econ\u00f2mic com cultural i social, de manera que estableixi relacions de col\u00b7laboraci\u00f3 amb aquests sectors i amb d\u2019altres administracions p\u00fabliques.<\/p>\n\n\n\n

    Com a instituci\u00f3 p\u00fablica d\u2019educaci\u00f3 superior, la Universitat est\u00e0 en relaci\u00f3 amb el conjunt del sistema educatiu. Per aquest motiu, no nom\u00e9s no li s\u00f3n alienes les dificultats i mancances que es poden detectar en els \u00e0mbits de l\u2019educaci\u00f3 obligat\u00f2ria i post-obligat\u00f2ria, <\/em>sin\u00f3 que ha de tendir a crear un sistema integrat de l\u2019aprenentatge i del coneixement al servei de la societat.<\/em>  Aquesta relaci\u00f3 de la Universitat amb el sistema educatiu en conjunt adquireix especial rellev\u00e0ncia en les condicions d\u2019acc\u00e9s a la Universitat, i de seguiment i aprofitament dels estudis universitaris. La defensa de la igualtat, com a valor assumit per la instituci\u00f3 universit\u00e0ria, comporta implicar-se activament en les pol\u00edtiques p\u00fabliques que potenci\u00efn l\u2019equitat en l\u2019acc\u00e9s i la continuaci\u00f3 dels estudis universitaris.<\/p>\n\n\n\n

    La Universitat \u00e9s i ha de ser un agent de transformaci\u00f3 i de creaci\u00f3 de riquesa social que col\u00b7labori amb altres agents socials i econ\u00f2mics. Per fer-ho possible, la Universitat desenvolupa activitats de recerca que tenen i han de tenir impacte social, tenint en compte que la determinaci\u00f3 de quin \u00e9s l\u2019impacte social que s\u2019espera i que s\u2019obt\u00e9, ha de partir de la col\u00b7laboraci\u00f3 entre la Universitat, les seves entitats col\u00b7laboradores, aix\u00ed com els sectors socials implicats i destinataris de les recerques i de les seves aplicacions.<\/p>\n\n\n\n

    La Universitat s\u2019ha de potenciar com un espai d\u2019autonomia i de democr\u00e0cia, s\u2019ha de reivindicar com un espai de di\u00e0leg acad\u00e8mic i cient\u00edfic que accepti la dissensi\u00f3 i el respecte a totes les opinions, i que defensi la reducci\u00f3 de les desigualtats socials existents. La universitat p\u00fablica ha de ser responsable, oberta, diversa i rigorosa en la recerca i transfer\u00e8ncia del millor coneixement disponible i en la millora social.<\/p>\n\n\n\n

      \n
    1. Problemes que cal afrontar<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

      La Universitat d\u2019aquests primers decennis de segle est\u00e0 immersa en un profund canvi de model. Els efectes acumulats del model econ\u00f2mic i cultural impulsat pel neoliberalisme, afegits a les crisis recurrents (econ\u00f2miques, b\u00e8l\u00b7liques, ambientals\u2026), han impactat en el sistema universitari p\u00fablic del nostre pa\u00eds i ha intensificat problemes que ja s\u2019havien identificat abans de la crisi econ\u00f2mica de 2008.<\/p>\n\n\n\n

      El primer d\u2019aquests problemes \u00e9s la p\u00e8rdua d\u2019autonomia universit\u00e0ria. La p\u00e8rdua d\u2019autonomia dificulta \u2014o directament impedeix\u2014 fer pol\u00edtiques ajustades a les necessitats de la Universitat i bastir un projecte col\u00b7lectiu que reculli els interessos de tota la societat. En les darreres d\u00e8cades, <\/em> el marge d\u2019actuaci\u00f3 de les universitats a l\u2019hora de decidir les seves pol\u00edtiques ha estat erosionat d\u2019una manera notable. Un exemple d\u2019aix\u00f2 s\u00f3n els processos d\u2019acreditaci\u00f3, que haurien de ser fruit d\u2019un acord consensuat entre tots els agents socials i pol\u00edtics implicats. Aquestes acreditacions haurien de considerar la traject\u00f2ria integral del personal universitari i estar orientades a la millora cont\u00ednua de la tasca universit\u00e0ria, i ser propositives m\u00e9s que punitives, evitant una visi\u00f3 individualista que fragilitzi el projecte col\u00b7lectiu tan essencial per a l\u2019autonomia universit\u00e0ria. Un altre exemple <\/em>de funcionament defectu\u00f3s en el sistema actual \u00e9s la imposici\u00f3 de models de contractaci\u00f3 de PDI i PTGAS que no s\u2019ajusten a les necessitats de les universitats.<\/p>\n\n\n\n

      El segon problema greu \u2014que est\u00e0 directament relacionat amb el primer\u2014 \u00e9s el finan\u00e7ament. L\u2019ofegament econ\u00f2mic limita, d\u2019una manera inquietant, l\u2019autonomia universit\u00e0ria. \u00c9s ben sabut que els pressupostos dedicats a les universitats p\u00fabliques van minvar de forma alarmant en els primers anys de la segona d\u00e8cada de segle: de 810 milions d\u2019euros de pressupost per a les universitats l\u2019any 2010 es va passar a 617 M\u20ac el 2012, i no va ser fins al 2019 que es va superar la xifra de 2010 amb un pressupost de 832M\u20ac. El pressupost del 2023 va ser de 1021 M\u20ac i al 2024 es va arribar a 1091 M\u20ac:  aquesta quantitat representa el 0,35% del PIB de Catalunya, una xifra que queda molt lluny de l\u2019objectiu que marca la LOSU de dedicar el 1% del PIB al finan\u00e7ament universitari. Aquesta manca de finan\u00e7ament, dilatada en el temps, ha posat les universitats al l\u00edmit, amb un infradotaci\u00f3 de recursos que ha afectat a tots els nivells de funcionament. La disminuci\u00f3 en el finan\u00e7ament no va acompanyada d\u2019un model de societat procliu al mecenatge, ni d\u2019un teixit productiu abocat a la recerca, ni d\u2019unes estructures universit\u00e0ries \u2014com ara els consells socials\u2014 que tinguin com a tasca principal la cerca activa de recursos per a la Universitat com a vincle entre aquesta i la societat. En aquella situaci\u00f3 de pen\u00faria econ\u00f2mica, l\u2019administraci\u00f3 va abocar a les universitats a pal\u00b7liar la insufici\u00e8ncia de pressupost mitjan\u00e7ant un augment desaforat de les taxes, sense tenir en compte l\u2019efecte negatiu que implica <\/em>aquesta mesura per a les fam\u00edlies de classe treballadora.<\/em> <\/p>\n\n\n\n

      El tercer problema al que s\u2019enfronta la Universitat \u00e9s el de la precaritzaci\u00f3. La crisi econ\u00f2mica va servir per imposar un canvi de model de plantilla, tant en el PDI com en el PTGAS, que consistia en aprimar el nombre de personal estable mentre que augmentava de forma desproporcionada el del personal temporal. Durant els anys m\u00e9s durs de la crisi, la taxa de reposici\u00f3 en PDI i PTGAS va ser de zero i despr\u00e8s es va anar incrementant de manera insuficient, en un proc\u00e9s de descapitalitzaci\u00f3 <\/em>humana de la Universitat que li impedeix fer pol\u00edtiques de recerca i de gesti\u00f3 a mig i llarg termini. Aix\u00f2 ha condu\u00eft a un envelliment preocupant de la plantilla universit\u00e0ria. A la falta de relleu generacional hem de sumar una continua disminuci\u00f3 de la r\u00e0tio PTGAS\/PDI, i a un fort desequilibri en l\u2019estructura d\u2019edats de la plantilla amb buits importants en les edats mitjanes d\u2019aquestes plantilles, sumat a un increment del nombre de titulacions que comporta un major volum de feina i processos relacionats. En el cas del de PTGAS, amb un impacte especialment important amb l\u2019agreujant que la r\u00e0tio PTGAS\/PDI est\u00e0 lluny de la mitjana europea i \u00e9s de les m\u00e9s baixes de les universitats p\u00fabliques espanyoles. <\/p>\n\n\n\n

      La insufici\u00e8ncia de places estables de personal docent i investigador que surten a concurs esperonen una competitivitat individual t\u00f2xica en lloc de fomentar el coneixement i la compet\u00e8ncia cient\u00edfica, en la cooperaci\u00f3 entre col\u00b7legues <\/em>o <\/em>el bastiment de col\u00b7laboracions personals i de grup. A m\u00e9s, la precarietat, com en tants altres \u00e0mbits de la vida quotidiana, impacta en la salut de les persones afectades.<\/p>\n\n\n\n

      Cada vegada m\u00e9s, el personal temporal de PDI de les universitats ha anat assumint m\u00e9s doc\u00e8ncia i m\u00e9s tasques, i, en el cas del PTGAS, s\u2019han hagut d\u2019assumir moltes m\u00e9s tasques no reconegudes. S\u2019ha provocat un ab\u00fas (i un \u00fas fraudulent) de la figura del professorat associat, ja que moltes d\u2019aquestes persones en realitat tamb\u00e9 fan recerca i\/o desenvolupen funcions que hauria d\u2019encarregar-se a personal permanent, incrementant la situaci\u00f3 de precaritzaci\u00f3 econ\u00f2mica d\u2019aquest col\u00b7lectiu. En aquest aspecte, la LOSU no ha contribu\u00eft a erradicar aquesta precarietat perqu\u00e8, malgrat que ha regulat la figura del professorat associat, ha introdu\u00eft una nova figura, la del professorat substitut, que s\u2019afegeix a un context pernici\u00f3s i fomenta l\u2019esmentat ab\u00fas. Paral\u00b7lelament a aquest proc\u00e9s de precaritzaci\u00f3 i envelliment de les plantilles,<\/em> amb la conniv\u00e8ncia de les autoritats acad\u00e8miques, s\u2019est\u00e0 reconduint una part de l\u2019activitat de recerca fora de les universitats \u2014cap a centres i instituts de recerca aliens per\u00f2 vinculats a les universitats mitjan\u00e7ant fundacions, \u201cesferes de recerca\u201d i altres f\u00f3rmules\u2014 <\/em>que s\u00f3n un terreny abonat per la precarietat, la reducci\u00f3 de les condicions laborals del personal i la manca de transpar\u00e8ncia i rendici\u00f3 de comptes.  Davant d\u2019aquesta realitat, cal reivindicar el rol de <\/em> la Universitat p\u00fablica com a espai genu\u00ed <\/em>de recerca, que col\u00b7labora amb d\u2019altres institucions cient\u00edfiques, socials, econ\u00f2miques i p\u00fabliques.<\/p>\n\n\n\n

      Un quart problema \u00e9s el desprestigi de l’activitat docent. Paradoxalment, els criteris per a la contractaci\u00f3 i promoci\u00f3 del professorat permanent obvien o directament obliden la tasca docent. Aix\u00ed, <\/em>des del punt de vista del professorat, <\/em>el model actual obliga a una carrera contra un mateix per publicar \u201dpapers<\/em>\u201d <\/em> i fer recerca en el sentit que consti formalment com a tal,<\/em> i desincentiva i relega a un segon pla la recerca substantiva i <\/em>la transfer\u00e8ncia de coneixement cap a l’estudiantat. Cal reivindicar l’activitat docent <\/em>i la recerca  com a forma essencial de servei p\u00fablic i que atengui els reptes de la societat diversa i plural d’avui, alhora que garanteix la igualtat d’oportunitats.<\/p>\n\n\n\n

      En definitiva, les universitats estan fent front a un proc\u00e9s de buidatge de les seves funcions cient\u00edfiques i socials amb l\u2019anorreament de la seva autonomia, l\u2019ofegament pressupostari, l\u2019erosi\u00f3 de les seves plantilles estables, el menysteniment de l\u2019activitat docent i la manca d\u2019una carrera professional del PTGAS.<\/p>\n\n\n\n

        \n
      1. Reptes de futur<\/strong><\/li>\n<\/ol>\n\n\n\n

        En aquest segle XXI, la humanitat ha d\u2019afrontar els grans reptes que plantegen les tres transicions globals (digital, ecol\u00f2gica i social) tenint en compte que tenen la seva arrel en un model de desenvolupament insostenible, que no posa la dignitat humana com a focus principal d\u2019aquest <\/em>desenvolupament. Davant la degradaci\u00f3 dels valors democr\u00e0tics; la puixan\u00e7a de l\u2019individualisme; l\u2019auge dels discursos neoliberals i dels discursos de l\u2019odi de l\u2019extrema dreta; l\u2019augment de la desigualtat i segregaci\u00f3 socials; i el menysteniment de la cultura, la ci\u00e8ncia i les humanitats, cal un sistema educatiu robust que tingui com a objectiu b\u00e0sic formar a una ciutadania amb esperit cr\u00edtic i un alt nivell de coneixements i compet\u00e8ncies.<\/p>\n\n\n\n

        Un sistema educatiu p\u00fablic i de qualitat \u00e9s una eina fonamental per assolir aquests objectius. Les Universitats tradicionalment han estat centres de generaci\u00f3 i de difusi\u00f3 de coneixement. En les \u00faltimes d\u00e8cades s\u2019ha avan\u00e7at en el comprom\u00eds social de la Universitat i cal seguir aprofundint en aquesta direcci\u00f3. La societat posar\u00e0 en valor la funci\u00f3 de la Universitat en tant que la percebi com a instrument de millora, de cohesi\u00f3 i de progr\u00e9s social. Cal que el sistema universitari garanteixi la igualtat i eviti la segregaci\u00f3 social: qualsevol persona que acad\u00e8micament estigui en disposici\u00f3 i vulgui anar a la universitat, ha de poder accedir-hi. Per fer-ho possible, cal assolir un sistema que proporcioni la gratu\u00eftat de les matr\u00edcules i beques salari. Mentre no s\u2019aconsegueix aquest ambici\u00f3s objectiu, cal incrementar notablement les beques i ajuts per a l\u2019estudiantat actual. D\u2019altra banda, \u00e9s imprescindible que la Universitat, com a referent intel\u00b7lectual i de coneixement, s\u2019impliqui de manera decidida en els programes de formaci\u00f3 continuada al llarg de la vida de les persones treballadores del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n

        La Universitat, com a servei p\u00fablic, ha de poder oferir uns ensenyaments de qualitat, i una experi\u00e8ncia vital humanament enriquidora. Ha de promoure els drets humans i fomentar el debat i l\u2019esperit cr\u00edtic. Ha d\u2019apropar els resultats de la seva activitat de recerca a la ciutadania, tot augmentant la seva visibilitat medi\u00e0tica i les activitats de divulgaci\u00f3 del coneixement. Per tant, cal evitar l\u2019enfocament mercantilista i utilitari que ent\u00e9n la Universitat \u00fanicament com formadora de personal qualificat pel mercat laboral. No podem deixar de banda proveir a la societat d\u2019una educaci\u00f3 superior en valors, cultura, i elements que enriqueixen l\u2019estudiantat adult.<\/p>\n\n\n\n

        Tamb\u00e9 \u00e9s necessari dissenyar un mapa d\u2019ensenyaments de graus i m\u00e0sters territorialment equilibrat, que eviti compet\u00e8ncies absurdes entre diferents universitats i centres i que condueixi a un \u00fas m\u00e9s eficient dels recursos p\u00fablics. Al mateix temps, la Universitat ha de seguir avan\u00e7ant cap a la integraci\u00f3 en el marc universitari europeu i internacional, participant i promovent els programes d\u2019intercanvi d\u2019estudiantat i de personal amb la resta del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

        Cal fomentar el sentiment de comunitat universit\u00e0ria viva, que es va regenerant i evolucionant, i que, m\u00e9s enll\u00e0 dels leg\u00edtims objectius personals de cadascun dels seus integrants, es plantegi objectius col\u00b7lectius a assolir. La democr\u00e0cia universit\u00e0ria \u00e9s fonamental no nom\u00e9s com a sistema de govern que garanteix la participaci\u00f3 plural, la transpar\u00e8ncia i la responsabilitat en la presa de decisions, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a cultura que fomenta valors com el respecte, la toler\u00e0ncia i el di\u00e0leg obert. Aquesta combinaci\u00f3 assegura que la universitat sigui un espai viu d\u2019aprenentatge c\u00edvic i pr\u00e0ctica democr\u00e0tica, on es cultiva l\u2019esperit cr\u00edtic i el comprom\u00eds c\u00edvic necessari per construir una societat m\u00e9s justa i cohesionada. Per tal de fomentar el comprom\u00eds, i per tal de retenir grans talents que se\u2019ns escapen, cal fomentar els llocs de treball estables i les dedicacions a temps complet. Tamb\u00e9 cal superar la incertesa en els processos d\u2019estabilitzaci\u00f3 i promoci\u00f3, i definir una carrera acad\u00e8mica del PDI i una carrera professional del PTGAS que incentivi el progr\u00e9s, enlloc de basar-la en el foment de la competitivitat entre companyes i companys. D’altra banda, \u00e9s necessari incrementar les plantilles per millorar la qualitat educativa i dels serveis, aix\u00ed com el prestigi de la universitat i el seu impacte social.<\/p>\n\n\n\n

        Aix\u00ed doncs, tenint en compte la indiscutible funci\u00f3 social del sistema universitari, i davant dels reptes de futur que la Universitat i el conjunt de la societat t\u00e9 plantejats, cal treballar per un acord col\u00b7lectiu que defineixi el model d\u2019universitats p\u00fabliques que volem, i fer de la Universitat p\u00fablica una pe\u00e7a clau de la societat del coneixement i del seu desenvolupament cultural, cient\u00edfic, econ\u00f2mic, tecnol\u00f2gic i hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n