El 47, pel\u00b7l\u00edcula dirigida per Marcel Barrena i protagonitzada per Eduard Fern\u00e1ndez, Clara Segura i Zoe Bonafonte, em va captivar des del primer moment amb un relat que descriu alguns dels temes universals de la vida: el patiment, l’esperan\u00e7a, l’amor i els ideals per construir una vida digna per als teus.<\/p>\n\n\n\n
Veient El 47<\/em> vaig connectar amb dos tipus d’emocions. Una m\u00e9s des de la pell i una altra m\u00e9s profunda sobre el sentit de l’hum\u00e0.<\/p>\n\n\n\n Sobre l’emoci\u00f3 a flor de pell<\/strong>, va ser molt impactant per a mi veure que el protagonista de la pel\u00b7l\u00edcula era Torre Bar\u00f3<\/em>, el barri on visc i on he treballat quinze anys com a docent en una escola p\u00fablica. A m\u00e9s, hi surt el meu carrer i casa meva i moltes de les persones que actuen com a extres s\u00f3n ve\u00efns i ve\u00efnes del barri. Quina alegria veure’ls a la gran pantalla!<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 em va tocar de ben a prop el tema central de la pel\u00b7l\u00edcula, el segrest d’un autob\u00fas. El1974, la meva mare, el meu germ\u00e0 i jo vam pujar a l’11<\/em>. La meva mare, dona lluitadora i compromesa amb el seu entorn, aquell dia ens va dir: \u201cDoneu-me la m\u00e0 ben fort que pugem amb aquests ve\u00efns a l\u2019autob\u00fas i li demanarem al conductor que pugi fins el final del carrer Artesania. Tenim dret a tenir transport p\u00fablic com la resta de Barcelona\u201d. Vam segrestar l\u2019autob\u00fas, que anava ple de gom a gom, obligant el conductor a pujar fins a dalt de tot del barri. Experi\u00e8ncies aix\u00ed et marquen de per vida.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s, El 47<\/em> em va recordar totes les mestres i els mestres que van lluitar, despr\u00e9s de la dictadura franquista, per aconseguir que als barris perif\u00e8rics hi hagu\u00e9s escoles p\u00fabliques i que les persones analfabetes poguessin aprendre a llegir i a escriure, i aix\u00ed entenguessin millor el m\u00f3n que els envoltava, com molt b\u00e9 descriu la pel\u00b7l\u00edcula amb el personatge de la Carme Vidal.<\/p>\n\n\n\n Per\u00f2 el que veritablement vull compartir en aquest article no \u00e9s una experi\u00e8ncia personal, que entenc que nom\u00e9s t\u00e9 impacte al meu entorn m\u00e9s proper. Sobre el que vull reflexionar \u00e9s sobre el sentit profund del que \u00e9s hum\u00e0,<\/strong> \u00e9s a dir, per qu\u00e8 estem aqu\u00ed i qu\u00e8 hem vingut a fer a aquest m\u00f3n. Crec que El 47<\/em> ens en d\u00f3na algunes pistes.<\/p>\n\n\n\n Ens parla del fet col\u00b7lectiu versus l’individual i de la construcci\u00f3 de les identitats de les persones que han de marxar a viure diferents indrets del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n Pel que fa a l’elecci\u00f3 del b\u00e9 col\u00b7lectiu<\/strong> per sobre del b\u00e9 individual, la pel\u00b7l\u00edcula ho descriu impecablement en diferents moments: a l’escena on els ve\u00efns i ve\u00efnes de Torre Bar\u00f3 construeixen conjuntament les seves cases quan es fan conscients que no podran aconseguir-ho sols; o quan projecten una pel\u00b7l\u00edcula en una \u201cplaceta\u201d, perqu\u00e8 individualment no poden accedir a la cultura; o quan en una escena terrible col\u00b7laboren per apagar l\u2019incendi d’una casa. La pel\u00b7l\u00edcula ens mostra com la gent senzilla, treballadora, gaireb\u00e9 sense estudis, pren consci\u00e8ncia col\u00b7lectiva i s’organitza<\/strong> per canviar i millorar el seu m\u00f3n, per tant, metaf\u00f2ricament, per millorar el m\u00f3n sencer.<\/p>\n\n\n\n Sobre la construcci\u00f3 de les identitats de les persones migrades<\/strong> la pel\u00b7l\u00edcula ho detalla amb for\u00e7a precisi\u00f3. Als anys 50 i 60 m\u00e9s d\u2019un mili\u00f3 de persones van arribar a Catalunya des de diferents comunitats de la resta de l’Estat. Gallecs, andalusos, extremenys, murcians es van anar instal\u00b7lant a les perif\u00e8ries de les grans ciutats. Van construir, literalment, nous barris, reivindicant i lluitant per serveis p\u00fablics essencials, inexistents fins ara, com la sanitat, l\u2019educaci\u00f3 i el transport p\u00fablic, i tamb\u00e9 per l\u2019asfaltat de carrers, parcs infantils i un llarg etc\u00e8tera.<\/p>\n\n\n\n Aquests nous catalans i catalanes van impulsar dos aspectes crucials: la participaci\u00f3 activa en la vida pol\u00edtica, sindical i social<\/strong> de la terra que els acollia el protagonista, Manolo Vital, militant de CCOO i del PSUC i la lluita perqu\u00e8 els fills i filles tinguessin la mateixa educaci\u00f3 que els fills i filles de les persones aut\u00f2ctones,<\/strong> i aix\u00f2 passava clarament per aprendre i parlar catal\u00e0. Van ser les fam\u00edlies de Santa Coloma de Gramenet les que van liderar la implementaci\u00f3 de la immersi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a les aules, perqu\u00e8 tot l’alumnat tingu\u00e9s les mateixes oportunitats.<\/p>\n\n\n\n Darrere d’aquesta implicaci\u00f3 social i del desig d’una educaci\u00f3 i formaci\u00f3 s\u00f2lida<\/strong> es van significar dos conceptes: \u201cvolem ser un sol poble\u201d i \u201ctothom que viu i treballa a Catalunya \u00e9s catal\u00e0\u201d. Gran lli\u00e7\u00f3 per a tothom.<\/p>\n\n\n\n Per acabar, el present<\/strong>. Com est\u00e0 ara el barri de Torre Bar\u00f3 i la resta dels barris perif\u00e8rics quaranta anys m\u00e9s tard de les lluites del Manolo, la Carme, la Joana i de tants altres. Les desigualtats i les reivindicacions continuen i la diversitat actual \u00e9s m\u00e9s gran. Les noves identitats s\u00f3n m\u00e9s plurals. Han arribat nous ve\u00efns i ve\u00efnes de tots els racons del m\u00f3n: Brasil, Nig\u00e8ria, Marroc, Per\u00fa\u2026 Per\u00f2, encara que pugui semblar que ara som m\u00e9s diferents, asseguraria que els anhels, els patiments i la voluntat de tenir una vida digna \u00e9s la mateixa que fa quaranta anys.<\/p>\n\n\n\n Pels elements de reflexi\u00f3 que ens aporta aquesta part de la nostra hist\u00f2ria i per com la descriuen els protagonistes del film, animo a totes les persones docents a treballar-la a l’aula<\/strong>, perqu\u00e8 dedicar-se a l’educaci\u00f3 es reflexionar sobre la realitat en qu\u00e8 vivim per transformar-la i, al cap i a la fi, per fer pol\u00edtica amb maj\u00fascules.<\/p>\n\n\n\n Teresa Esperab\u00e9 Prieto<\/strong>
docent de l\u2019escola p\u00fablica i secret\u00e0ria general de la Federaci\u00f3 d\u2019Educaci\u00f3 de CCOO de Catalunya<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"