{"id":164881,"date":"2021-11-03T17:43:55","date_gmt":"2021-11-03T15:43:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/article-de-premsa-perfils-a-lombra-per-ester-satorras\/"},"modified":"2021-11-03T17:43:55","modified_gmt":"2021-11-03T15:43:55","slug":"article-de-premsa-perfils-a-lombra-per-ester-satorras","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.ccoo.cat\/educacio\/noticies\/publica\/article-de-premsa-perfils-a-lombra-per-ester-satorras\/","title":{"rendered":"Article de premsa: Perfils a l\u2019ombra, per Ester Satorras"},"content":{"rendered":"
\n
\n
\n
\n
\n
\n
\n

Perfils a l\u2019ombra<\/h1>\n

El Departament d\u2019Educaci\u00f3 ha teixit, al llarg dels \u00faltims anys, tot un engranatge maquiav\u00e8l\u00b7lic per despullar de garanties democr\u00e0tiques el sistema de provisi\u00f3 de les plantilles docents.<\/h3>\n

Article publicat a El diari de l’Educaci\u00f3<\/a><\/strong><\/p>\n

Actualment, a Catalunya, la nostra situaci\u00f3 laboral est\u00e0 determinada per incomptables processos de selecci\u00f3 que deslegitimen la categoria professional del funcionariat i invaliden el n\u00famero d\u2019ordre de la borsa d\u2019interins que fins fa poc reeixia a l\u2019hora d\u2019adjudicar substitucions i interinatges: les entrevistes, la confecci\u00f3 de perfils professionals, les trucades, les acreditacions, la formaci\u00f3, els requisits, etc. enterboleixen el sistema de provisi\u00f3 d\u2019una manera alarmant. Tots aquests processos s\u00f3n els que permeten que la contractaci\u00f3 de personal quedi supeditada exclusivament als Projectes Educatius de Centre (que al mateix temps es materialitzen any rere any en els Projectes de Direcci\u00f3 i en el Pla General Anual) i sota l\u2019\u00fanic criteri, inevitablement parcial i subjectiu, de la direcci\u00f3 que avala la seva tria mitjan\u00e7ant l\u2019edificaci\u00f3 sobre el paper de tot un aparell pedag\u00f2gic kafki\u00e0.<\/p>\n

Aix\u00ed, amb la voluntat de preservar i exaltar la identitat pr\u00f2pia d\u2019un centre (projectes, context social, etc) aquest muntatge ens condueix de manera irremeiable a la vulneraci\u00f3 de la premissa democr\u00e0tica per excel\u00b7l\u00e8ncia que tots els ciutadans tenen els mateixos drets i que, com a tals, han de garantir-se tant per a alumnes com per a professors en el context de l\u2019escola. Ens atrevim a afirmar, vistes les conseq\u00fc\u00e8ncies, que la cerca de les especificitats pedag\u00f2giques i la reivindicaci\u00f3 sistem\u00e0tica dels trets diferencials poden resultar tamb\u00e9, malauradament, mesures segregadores.<\/p>\n

Ens preguntem, per tant, si realment t\u00e9 l\u00f2gica que en una societat democr\u00e0tica \u2013i, subratllo, a l\u2019escola p\u00fablica\u2013 ens venguin com a fonament pedag\u00f2gic i de forma gaireb\u00e9 exclusiva aspectes com el \u201ctret diferencial\u201d, \u201cla compet\u00e8ncia entre centres\u201d o el projecte particular de cada equip directiu. I \u00e9s que, lluny de fomentar la compet\u00e8ncia entre els centres d\u2019un mateix municipi o d\u2019un mateix barri per fer-se amb el millor alumnat (podr\u00edem discutir molt sobre els prejudicis que porta impl\u00edcits el terme), la qual cosa \u00e9s pr\u00f2pia de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019empresa privada, al que haur\u00edem d\u2019aspirar \u00e9s a disposar d\u2019una educaci\u00f3 p\u00fablica de qualitat a nivell global que per damunt de tot actu\u00e9s com a ascensor social i que pogu\u00e9ssim, per tant, parlar d\u2019\u00e8xit educatiu sense haver de parlar de prejudicis deterministes i decimon\u00f2nics.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que no s\u00f3n tan sols els nostres alumnes els qui pateixen les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquesta deriva. L\u2019escola p\u00fablica s\u2019ha convertit en una xarxa clientelar en la qual regeixen menys els drets per al professorat que a l\u2019empresa privada, donat que en el cas de la p\u00fablica ning\u00fa ha de donar comptes de la rendibilitat del sistema i la direcci\u00f3 no ha de passar comptes pel que fa a les seves decisions. Recordem que no ha de justificar de cap manera la \u201cno confirmaci\u00f3\u201d (quan no es dona continu\u00eftat al docent en un centre determinat pel curs seg\u00fcent). Recordem tamb\u00e9 que a l\u2019empresa privada hi ha la representaci\u00f3 sindical en els comit\u00e8s, per\u00f2 que, en canvi, a l\u2019escola p\u00fablica aquesta representaci\u00f3 \u00e9s \u00ednfima, ja que al lloc de treball no hi ha representaci\u00f3 sindical amb capacitat negociadora real.<\/p>\n

En els \u00faltims anys, doncs, els docents estem assimilant i assumint una forma de fer que perverteix qualsevol sistema p\u00fablic per naturalesa, donat que els sistemes de contractaci\u00f3 i els criteris que estableixen els departaments de recursos humans no els avalen ni els interessos ni els beneficis del sistema. A m\u00e9s, \u00e9s que tampoc existeix cap indicador social que avali l\u2019\u00e8xit d\u2019aquesta pol\u00edtica educativa discrecional vigent des de fa deu anys. A Catalunya estem al capdavant de les dades d\u2019abandonament escolar prematur de la UE (17,3%), doblant la mitjana de la UE 9,9%,i tenim un atur juvenil del 40% en menors de 24 anys.<\/p>\n

En el marc d\u2019aquest panorama desolador en qu\u00e8 agonitzen els drets dels treballadors i treballadores, no podem evitar fer-nos altres reflexions. Les noves pedagogies defensen l\u2019adequaci\u00f3 de la doc\u00e8ncia a les necessitats pr\u00f2pies de cadascun dels alumnes i l\u2019aprenentatge a mida segons les qualitats i caracter\u00edstiques de cada infant o adolescent, per\u00f2 \u00e9s que, en canvi, i de manera paradoxal, la normativa que regeix la provisi\u00f3 de llocs de treball establerta pel Departament no fa altra cosa que limitar la llibertat de c\u00e0tedra del professorat. Al docent se\u2019l fa passar, sense remei, per l\u2019estret filtre d\u2019un equip directiu que no nom\u00e9s actua com a gestor sin\u00f3 que moltes vegades, emparant-se en un projecte educatiu concret, condiciona o pot condicionar (compte, que no estic parlant de totes les direccions) des dels criteris d\u2019avaluaci\u00f3 de les mat\u00e8ries fins a la metodologia de treball a l\u2019aula. I \u00e9s que, si el docent no dona el perfil que determina l\u2019equip, sempre pot canviar-lo com qui treu una pe\u00e7a dissonant d\u2019un claustre. Com pot ser que un docent no doni el perfil a un centre i, en canvi, s\u00ed en un altre? (tinguem present que al final del curs passat van ser proposats 33.074 docents, per\u00f2 l\u2019enorme xifra de 10.654 no!).<\/p>\n

La direcci\u00f3, aix\u00ed, pot determinar el desenvolupament educatiu d\u2019un barri sencer i pot escollir a quasi la totalitat de la seva plantilla (els funcionaris amb pla\u00e7a definitiva s\u00f3n els \u00fanics als quals actualment no pot escollir, per\u00f2 amb el disseny de les places perfilades ben aviat quedaran condicionades les places en els concursos de trasllat). A m\u00e9s, les normatives del Departament fomenten din\u00e0miques de contractaci\u00f3 totalment contr\u00e0ries a la pedagogia que pregonen a les aules: als docents se\u2019ls abandona davant d\u2019una crua perspectiva, la de la m\u00e9s ferotge compet\u00e8ncia per aconseguir o mantenir un lloc de feina (no oblidem que estem parlant d\u2019un lloc p\u00fablic de treball) sense que existeixi una baremaci\u00f3 p\u00fablica, transparent i objectiva, ni de la puntuaci\u00f3 ni dels m\u00e8rits professionals que posen en valor els docents, la pla\u00e7a que ocupen o la que pretenen ocupar.<\/p>\n

D\u2019aquesta manera, mentre que la compet\u00e8ncia entre l\u2019alumnat ha quedat desterrada de les aules (es tendeix a l\u2019eliminaci\u00f3 dels ex\u00e0mens, de les notes num\u00e8riques i de les avaluacions tradicionals) aquesta, en canvi, i essent del tot il\u00b7leg\u00edtima donat que ning\u00fa coneix les normes del joc (el n\u00famero d\u2019ordre de la borsa \u00e9s pr\u00e0cticament irrellevant en l\u2019actualitat a Catalunya), es fa omnipresent als despatxos dels centres educatius, a on f\u00e0cilment es pot jutjar a la lleugera la feina dels treballadors i treballadores.<\/p>\n

Puc enumerar incomptables casos que m\u2019han arribat que demostren que la discriminaci\u00f3 de docents a Catalunya existeix i que no seria possible sense la col\u00b7laboraci\u00f3 del Departament d\u2019Educaci\u00f3. Els subterfugis de la legislaci\u00f3 actual permeten la mala praxi i la perversi\u00f3 dels sistemes de contractaci\u00f3 (que haurien de produir-se en estricte n\u00famero d\u2019ordre) i una normativa que ho permeti no pot romandre vigent. Aix\u00ed \u2013i sabem que aquestes situacions s\u00f3n reals\u2013, si a les direccions els sembla que conv\u00e9 al seu projecte i gr\u00e0cies al decret de plantilles, poden acomiadar-se dones pel fet d\u2019estar embarassades (a la privada \u00e9s una pr\u00e0ctica inversemblant, per\u00f2 tenim dades que el curs anterior es van deixar de confirmar a Catalunya 561 docents embarassades o en situaci\u00f3 de maternitat).<\/p>\n

Docents amb setze anys treballats en tractament oncol\u00f2gic poden quedar-se sense feina pel fet que salten per una persona funcion\u00e0ria i no poden optar a cap altra pla\u00e7a lliure (perqu\u00e8 la gran majoria han estat donades mitjan\u00e7ant proposta), poden no confirmar-se sindicalistes perqu\u00e8 la direcci\u00f3 \u201cno els coneix\u201d, poden quedar condemnats a fer substitucions curtes docents amb m\u00e9s de vint anys treballats i amb una traject\u00f2ria impecable quan un funcionari demana la seva pla\u00e7a i, en canvi, s\u00ed que s\u00f3n interines persones amb tan sols dotze mesos treballats. Poden perdre la pla\u00e7a (no ser confirmades) dones que per malaltia greu d\u2019un nad\u00f3 han hagut de faltar al seu lloc de treball o d\u2019altres mares poden rebre pressions perqu\u00e8 renunci\u00efn a la reducci\u00f3 de jornada per cura de fill si volen continuar al seu centre docent.<\/p>\n

Per\u00f2 \u00e9s que no nom\u00e9s aquests exemples s\u00f3n il\u00b7lustratius del problema. Tot i que les males praxis poden constituir un percentatge relativament redu\u00eft (no totes les direccions en cometen de manera conscient, naturalment), els efectes de l\u2019engranatge van molt m\u00e9s enll\u00e0 i no podem mirar cap a un altre cant\u00f3: no nom\u00e9s hi participen les direccions responsables d\u2019aquestes males praxis, sin\u00f3 tamb\u00e9 les que amb bona voluntat (i que quedi ben clar que no ho poso en dubte) i amb bona intenci\u00f3\u00a0perfilen<\/em>\u00a0i proposen.\u00a0De la mateixa manera que \u00e9s responsabilitat de la direcci\u00f3 exercir una mirada global vers el seu centre a l\u2019hora de prendre decisions, aquest mateix equip hauria de comprendre que \u00e9s imprescindible ser conscient, en tot moment, que el sistema de provisi\u00f3 presenta greus fissures que escapen de les seves mans: els efectes col\u00b7laterals adversos s\u2019estenen com un domin\u00f3 per tota Catalunya.<\/p>\n

Si volem educar l\u2019alumnat en valors democr\u00e0tics, en igualtat i en equitat, no podem permetre que el tracte al col\u00b7lectiu docent es regeixi d\u2019una altra manera. Per fer millor la nostra societat i el m\u00f3n en qu\u00e8 vivim des de l\u2019\u00e0mbit de l\u2019educaci\u00f3, \u00e9s b\u00e0sic tamb\u00e9 el respecte per la diversitat, la professionalitat, la compet\u00e8ncia leg\u00edtima i la igualtat d\u2019oportunitats de tot el col\u00b7lectiu del professorat.<\/p>\n

Ester Satorras @CcooEster<\/span><\/a><\/strong><\/p>\n

Professora de secund\u00e0ria i secret\u00e0ria general de la Federaci\u00f3 d’Educaci\u00f3 de CCOO Comarques Gironines<\/p>\n

\n

M\u00e9s informaci\u00f3 a bit.ly\/AdjudicacionsTransparents<\/a><\/strong><\/p>\n<\/blockquote>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n<\/div>\n